Ser artista i dedicar-se essencialment a l’aquarel•la és en certa manera una carta d’intencions prou significativa. Practicar l’art de l’aquarel•la te un punt d’anar contra corrent tant en l’aspecte tècnic com el conceptual i el comercial.
Tècnicament es precisa , especialment en els inicis , d’un major domini del que podríem definir com “ofici”. Les especials característiques de l’aiguada i una certa dificultat afegida en la correcció dels errors , exigeix en aquest camp una cura més important que no pas en les beceroles d’altres procediments més habituals.
Una dificultat a la que s’haurà d’afegir un certs criteris en la sensibilitat temàtica i de desenvolupament de la mateixa , mentre que per altra part no es pot obviar la realitat d’una certa , - i absurda -, resistència per part del públic en general en el que pertoca a tot art que té el paper com a suport , en el manteniment de l’antiga realitat de la poca qualitat dels mateixos, que ara no tan sols està oblidada , ans queda del tot superada ja que pel general la qualitat dels papers, supera en molt al de les teles més habituals.
Enrich va trobar en Albert Alís el millor dels consells i de bon començament s’ha dedicat al conreu d’aquesta tècnica de la mà del mateix Alís , de Marta Duran i darrerament de Francesc López. Amb ells s’ha forjat una personalitat creativa que ha anat pujant graons de qualitat en la seva afecció fins aconseguir amb tot mèrit aquesta primera exposició , que podríem qualificar “seriosa” a Mataró , i com bona part dels artistes novells , l’afany de "mostrar” obra, coneixement i qualitat l’ha portat a un conjunt de l’exposat que crec no és reflex ni de bon tros ,del nivell que atresora.
Erra Enrich en el plantejament de l’exposició. Per un costat , l’excés d’obres impedeix la correcta contemplació de les mateixes , mentre que per l’altra , l’autora ha volgut demostrar els seus coneixements i planteja una mostra més d’ofici que no pas de benefici. Ho fa en escollir com a gruix de les mateixes un conjunt de visions d’aire oriental que no provenen d’una visió personal, amb el que vibracions interiors pròpies significa , i sí en canvi responen a una reproducció artística d’una visió fotogràfica. Amb aquests condicionaments les obres apareixen més que correctes en el que a la tècnica es tracta , - obres d’ofici -, però en canvi queden buides del contingut vital d’emocions , -obres de benefici -, que és en realitat del que es tracta d’expressar en l’obligada comunicació amb l’espectador.
Per això el millor està en aquelles obres més personals i intimistes , en el caire dels seus treballs més habituals. En ells existeix l’ofici però apareix el “benefici” de la seva personalitat com artista i creadora i ens mostra una sensibilitat especial en la que cal aprofundir.
No voldria però que aquesta crítica fos considerada per Josefina Enrich com una crítica dura i negativa. Penso que encara que li queda molt camí per desenvolupar les seves habilitats, però que existeix ja un substrat important com per aconseguir obres ben reeixides.
Ara , cal depurar el treball, i fer-ho en els dos sentits. Per un costat seria convenient fugir del bigarrament cromàtic dominant en certes peces que queden així enfarfegades , el que exigeix depuració i el que podríem dir “ airejar-se” . Per l’altra, lluitar per crear i fugir de la translació, ja que serà sempre l’ànima de l’artista la que ha de marcar el ritme i el signe de la seva creació.
Josefina Enrich està en condicions de fer-ho i estem convençuts que ens ho mostrarà amb claredat en les properes presències públiques.
Josefina Enrich. Imatges del món
Espai Capgròs. Del 30 de setembre al 27 d’Octubre de 2010
Em complau bona part de les eleccions triades en aquest canvi de Govern de l’estat. Em sembla molt positiu aquest cert retorn a la vella guàrdia , en una reflexió que hauria de fer-se també en altres nivells ( Generalitat – Ajuntament ) , cercant eficiència i qualitat i deixant-se de punyetes de paritat, noves generacions etc. El que val val, i el que no..., dons això.
Molt interessant el nou paper de Rubalcaba ,- esperem que li serveixi potser per encapçalar cartell electoral -, magnífic el retorn de Jaúregui, mentre que Mariano Gómez i Rosa Aguilar porten molta mili a la motxilla com per pensar que poden obtenir excel•lents resultats.Altra cosa pot ser el premi donat a Trinidad Jiménez ,- la seva experiència en aquest cap no va ser pas de tot fruitosa -, i evidentment el que és un veritable escàndol és el cas Leire Pajín.
Un com a “client” de la sanitat pública m’he posat a tremolar a l’instant , encara que he intentat sobreposar-ne no fos cas que justament hagués de caure en ella. A més com a treballador en el camp sanitari, encara que en l’àmbit de la privada , els escalfreds han estat molt intensos. Amb els greus problemes existents actualment en el mon sanitari, el nomenament de Pajín és un brindis al sol i un exercici de la més absoluta inconsciència.
Sortosament però, com a simpatitzant socialista , aquest nomenament té una cara molt positiva com és la seva substitució com a Secretaria d’Organització per Marcel•lí Iglesias , un home amb el que pot arribar el seny en els sempre difícils temps de les compteses electorals.
Veig en el facebook que el proper dissabte a les 12 hores , Celestino Corbacho estarà a la nostra ciutat en el que veritablement serà el primer acte electoral seriós de la campanya .
No penso acudir a l’acte ja que Corbacho no és sant de la meva devoció i encara m’amargaria la diada d’aniversari , però hi ha un fet que em desagrada profundament , com és el lloc en que se celebrarà el mateix.
Un acte com aquest , de partit i amb la teòrica potència del participant , hauria de celebrar-se en un espai públic o en un lloc generalista , però mai en un espai d’una entitat determinada. No és així i la trobada tindrà lloc a la Casa de Andalusia , a bon segur l’indret més inadequat per començar la campanya per el Parlament de Catalunya, però potser en el que més a gust es pot trobar Corbacho.
I no em vull fer mala sang , però estic convençut que per arrodonir-ho, l’acte serà en castellà.
S’admeten apostes ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada