L’ART EN EL PESSEBRE MATARONÍ

En el bigarrat conjunt d’actes al voltant del pessebrisme que s’han celebrat a Mataró en motiu del que podríem considerar com “capitalitat del pessebre català” en aquest any , per el que pertoca a la vessant plàstica cal fer esment de l’exposició “ L’Art en el pessebre mataroní” que fins el proper 9 de gener ocupa les sales de Can Palauet.

És aquesta una exposició plena de bones intencions , ja que de cap altra manera es pot considerar l’intent d’aplegar amb el nexe comú del pessebre, d’aplegar conjuntament obres religioses provinents del Fons d’Art del Museu de Mataró; peces ,especialment maternitats , de diverses col•leccions privades ; un conjunt ampla de figures del pessebre de diversos orígens, estils i tendències; tot acabant el conjunt amb un bon grapat de creacions actuals realitzades per artistes plàstics sota l’aixopluc de la Sant Lluc.

Unes bones intencions no assolides com s’observa tan sols en una primera mirada, en la que s’observa la no assolida complexitat d’intentar lligar aquesta ampla disparitat , fet que si podria haver succeït sempre i quan l’exposició hagués estat preparada amb temps i rigorositat , però no essent així . el resultat és dispers en concepte i més encara en qualitat, malgrat els detalls puntuals que es poden observar en cadascun dels capítols.

Així ens trobem per un costat un bon grapat d’obres provinents de la col•lecció del Museu de Mataró, que semblen més agafades per atzar en el variat conjunt de peces de la temàtica , que no pas per un anàlisi qualitatiu de les mateixes. Son peces dels segles XVI al XIX , amb detalls puntuals ben interessants cohabitant amb meres còpies que tan sols tenen el mèrit de la seva recent antigor.
Més interessant semblen el conjunt d’imatgeria tan religiosa com popular , encara que per la poca brillantor del muntatge quedin com mig amagades del conjunt, el que no permet gaudir-les amb tota intensitat.

La mostra es complerta amb una llarga vintena de creadors plàstics actuals que han volgut apropar-se , a la seva manera , al concepte del pessebre i que ocupen l’espai central de la mostra. Un apropament realitzat , segons tarannà, per dos camins ben diferents: el més tradicional fonamentat en la vessant religiosa o l’establert mitjançant una mirada més laica i tangencial del concepte. Dos possibilitats amb una clara victòria plàstica d’aquests darrers.

Entre els que han volgut seguir la fidelitat del concepte cal remarcar a Sandro Soriano ( imatge ) , amb una magnífica nadala en l’estil que podríem dir “Ferrándiz” del segle XXI, que està ben acompanyada en l’ interès pels treballs de Lorton i Capitani. Però és el canto més lliure on trobem les peces més interessants amb els noms de Marc Prat , Alís, Aliu i Bassons com a peces a considerar.

En resum , una mostra molt millor en el concepte que en la culminació, que ben preparada , - i amb temps -, podria repetir-se amb segell de qualitat , el que de manera ben evident no succeeix en aquesta ocasió.

L’Art en el Pessebre Mataroní.
Can Palauet del 10 de desembre de 2010 al 10 de gener de 2011.



FERRAN MASCARELL

 
 
Demà serà qüestió de seguir aferrissadament el munt de comentaris , - que ompliran tot el ventall de l’arc -, al voltant de la decisió de Ferran Mascarell d’acceptar la proposta d’Artur Mas per ser el Conseller de Cultura del nou Govern de la Generalitat . Una proposta tan valenta com controvertida i que si bé políticament deixa malament a tots , als de Convergència per evidenciar que no tenen a ningú en la seva òrbita capaç de moure’s en el nivell de Mascarell, i al PSC per ser incapaç d’aprofitar el seu immens talent pel fet de ser ànima lliure i gens procliu a l’ortodòxia de l’aparell del partit, en canvi tranquil•litza als amants de la Cultura que saben que al menys en aquesta ocasió la mateixa està en bones mans i que potser ara podrà posar en solfa allò que en el darrer govern Maragall, tan sols va poder deixar ensumar, serveix per ensenyar un cert atannà del nou president Mas.

Personalment m’agrada que Mascarell estigui a Cultura , encara que amb unes certes reserves com és el fet de no saber a hores d’ara si ha deixat la seva militància al PSC o no. Dic això ja que no és el mateix mantenint-se al partit o no. Si l’abandona seria per a mi de molt mal estil. Seria fàcil considerar-ho una revenja al silenci de la seva aposta municipalista per Barcelona, on la força de la burocràcia de Hereu farà perdre , de totes totes i amb un catacrok històric, la capital del país. No és pot jugar al si aposteu per mi , estic amb vosaltres i si no amb passo a l’altra vorera. Però i si segueix amb la seva militància?.

Potser aquí s’obre la pregunta més important que genera tot aquest “desgavell”. Ja sabem que els partits es presenten a eleccions per governar , però el que no està tan clar és que es presentin per a servir el país. En la dicotomia entre poder i país , lamentablement els ciutadans tenim molt clar que domina amplament el concepte “poder”.
Les evidències son eloqüents. Des de el canvi radical de posicions al respecte de diversos temes, segons s’estigui al govern o a l’oposició , ( ben aviat es veurà amb el tema dels cementiris nuclears ) fins a l’habitual corró etern del tants a tants , amb exactitud matemàtica del nombre de membres del poder i la oposició.

Un , il•lús d’ell, i a bon segur que per això que mai els polítics han acabat congeniant amb mi , segueix sense entendre que mai existeixi un punt d’encontre entre govern i oposició malgrat la qualitat de la proposta , vingui del costat que vingui. Votar sempre a  favor dels meus i en contra dels demés.

Per això aquest il•lús ha rebut amb alegria el nomenament de Mascarell. I ho diu així en el convenciment que l’important és tirar endavant amb la cultura com element primordial pel futur, un element que mai ha entès el PSC que de manera ben magnànima ha regalat generalment cultura , quan no l’ha deixat en els més sorprenents mans. I Mataró n'és el paradigma.

Queda molt encara per parlar d’aquest tema. I queda fer-ne paral•lelisme amb la cultura de la Ciutat. Avui alguns regidors del PSC local, hauran deixat anar “sapos y culebras “ ( així en castellà que és el que més els hi escau ) en contra de Mascarell. Ja sabem que la guineu les veia verdes. Aquest fet pot ser un bon punt de partida al voltant de les properes municipals. Unes eleccions que poden donar molt de si i de les que caldrà parlar-ne amplament. Unes eleccions amb decisions importants per les que Baron hauria de prendre bona nota de tot el que està passant. Una nota que passa tan sols per una reflexió obligada : Que cal fer , seguir amb la mediocritat de suspens baix de molts dels actuals regidors afins a l’aparell del partit, o apostar d’una vegada i per totes , per Mataró i donar pas a gent de qualitat i amb pes específic , estiguin a l’ortodòxia de l’aparell, a la dissidència , o fora del partit?.

Un interrogant no desvetllat per Baron i que ara amb l’efecte Mascarell en pot tenir un interessant banc de proves. Un efecte el de Mascarell que ben bé pot ser com les bombes de raïm , i així serà si el PSC segueix oblidant-se d'aquells que ens seguim sentint-nos orfes davant la seva postura política que ens ha deixat sense cap mena de referència. Però pensar en això seria acceptar un error, i ni el PSc , ni qualsevol altra partit, accepta mai que s'equivoqui. I així ens va.
--
Però amb Mascarell a Cultura o no, nosaltres seguim amb el nsotre raca-raca.

Per cert , Marc Llacuna , el guanyador de la Torres García, em deia el passat dimecres ( inauguració de l'Eduard Novellas ) , tot confirmant que la seva obra segueix  "perduda" en qualsevol magatzem municipal , que li agrada pensar que abans de penjar-la en un lloc adient li diran alguna cosa i li permeteran restaurar la peça, ja que com va poder observar a l'exposició "Noves adquisicions" , la seva obra ja ha patit alguna que altra sotreguejada que caldra reparar.

 O sigui que ja ho veuen . L'obra de Marc Llacina encara no està penjada en el lloc adient i ja està malmesa. Per felicitar-nos.

O sigui que ara més que mai.

46 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL



432 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA TORRES GARCÍA