Com no, que cal començar el primer post amb l’obligat, i alhora sincer , desig de tot el millor en el personal i en l’artístic per a tothom, sense distincions de cap mena.

Un desig que explicitava culturalment tot responent a la pregunta que em feia la gent del Tot. El meu desig professional per aquest any és que la Cultura assoleixi a Mataró el nivell de dignitat que mereix i precisa. I ho faci en l’artístic en l’afermament de les quatre potes essencials: Fomentant la formació , estimulant la creació, amb qualitat i eclecticisme en la programació, i potenciant el col•leccionisme públic.

Tot agafant les paraules de Ferran Mascarell, el nou Conseller de Cultura , que tant vàrem aplaudir en la seva conferència en el taller d’Albert Alís, que sempre diu que un país , - i per tant , una ciutat -, val el que val la seva cultura. Que el minse “valor” actual de Mataró, augmenti dia a dia en el decurs de l’any.

Un desig que es molt probable es pugui dur a terme , al menys en part , ja que la celebració de les eleccions municipals provocarà que Sergi Penedès abandoni Cultura , fet que serà dels més joiós i remarcables en aquest àmbit i en aquest any que ara comencem.

Un 2011 en el que el millor encara està per arribar per a tots i que de moment permet a Mataró visitar un bon grapat de bones exposicions com ho son les de Josep Mª Gomis a l’espai capgròs , la del sempre magnífic Romà Vallès a la galeria Lolet Comas i la d’Eduard Novellas al Col•legi d’Aparelladors que ens serveix per encetar el comentari crític de l’any

NEW FIGURES

Recupera el to la sala d’exposicions del Col•legi d’Aparelladors presentant una excel•lent exposició de l’Eduard Novellas que serveix per demostrar , per si algú encara no s’havia assabentat , que ja és una ferma realitat en el panorama artístic local.

Eduard Novellas manté en aquesta exposició l’aposta per la figuració en forma de retrat anònim, una línia que va encetar a l’exposició que realitzà fa uns anys a l’Ateneu i que ha mantingut en bona part en la resta d’exposicions realitzades fins avui mateix. Un concepte , aquest del retrat impersonal, que li serveix de manera perfecta per aprofundir en la realitat conceptual de la seva creació, tot mantenint l’eix essencial que ja s’albirava fa una dotzena d’anys quan jovencell encara, debutava a la seva ciutat amb una magnífica , i desapercebuda exposició, a la sala de la Fundació Mare Nostrum , allà a l’antic edifici Repsol, ara Bazar El Regalo.

Novellas apostava per un llavors per una figuració de clar component expressionista. Recolzat en el que ja era un més acceptable domini tècnic , i que ara encara ha millorat amb escreix, la figura de l’home s’esquarterava en una desfermada expressió de mostrar els interiors ocults.

Aquest sentiment de mostrar interioritats és el que ha dominat tota la seva trajectòria , inclòs en moments en que l’aparença no indicava ( paisatges , Mèxic.. ) però que aprofundint en la mirada podíem observar sempre aquest domini de la potencia interior, enfront l’atractiu de la mirada externa.

Ara Novellas dona una volta més al seu personal cargol. Després de fixar la seva mirada en els inquietants personatges que dominaven la seva exposició a Ca l’Arenas, l’artista torna a la gent del carrer , a personatges propers , al familiar , al veí, a l’amic, per seguir inquietant-nos en l’aposta per la doble mirada , la que efectua l’espectador i la que rep sentint-se en tot moment observat per els protagonistes de les diferents obres.

Seguint el concepte de Velázquez, i aprofitant al màxim l’aplicació tècnica de la pintura sobreposada en capes planes, com si d’un estampació serigràfica es tractés, ens ofereix unes pintures planes en la textura però amb una sabia profunditat de mirada que ens situa als personatges alhora propers i llunyans , fet que atreu l’atenció i ens obliga a intentar endinsar-nos en els mateixos , en una certa manera de resituar-los en el nsotre àmbit personal i general.

Una exposició de bon atractiu visual, millor atractiu conceptual i que és d’obligada visita, en la que crec que cal accentuar l’atenció en aquells “retrats” que fugen de l’anècdota per crear el “personatge” comunicatiu que és on Novellas assoleix les seves màximes fites , aquelles que ens permeten asseverar el concepte assolit per part de Novellas , de “realitat” plena de l’art local.

Eduard Novellas. New Figures
Col•legi d’Aparelladors.
Del 22 de desembre de 2010 al 22 de gener de 2011

El canvi d'any no s'ha endut però el nostre raca-raca

52 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL



438 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA TORRES GARCÍA

Post escrit tot escoltant Otis Redding