Diumenge tranquil intentant recuperar les forces ( físiques i espirituals ) perdudes en una setmana d’aquelles de bojos, amb molta més feina professional de la que un pot absorbir , amb l’espetec final d’una guàrdia de dissabte , amb vuit hores treballant a més del cent per cent i que et deixen totalment out.

I que dir del tema més personal, amb l’antològica de Novellas planant per damunt de tot, en aquest standby per poder “agendar” , - que absurd és aquest terme burocràtic que tant sembla agradar ara -, una trobada que cada vegada veig més llunyana i absurda , ja que el retard de la mateixa amb ja tan sols sis setmanes de coll , m’obliga a pensar en que s’està jugant a la puta i la ramoneta , fent uns gestos que puguin servir d’excusa i poder carregar el mort a l’altra , en aquets cas a mi, davant l’obligada negativa. El ridícul redactat d’una carta que m’ha arribat amb rebut i més signatures que un decret ministerial, em fa accentuar aquest sentiment.

Penso això mentre retorno la mirada a la foto que encapçala el post , realitzada a l’Estadi Olímpic de Montjuic , el dia en que Novellas va ser anomenat “ artista olímpic VISA”. Els protagonistes , Novellas i un petit comitè de gent molt propera, i la pregunta és: A quanta d’aquesta gent s’ha consultat per tenir obra i informació més adient per l’antològica?.

 Si el percentatge és escàs, - que ho és i molt- vol dir que les coses s’estan fent malament, però que molt malament.

ALCALDABLE BARON I ELS SEUS IMPOSIBLES COMPROMISOS

Mentre, bo es fixar-se en les apostes electorals que ja es presenten en públic i que hauran de marcar definitivament el futur de la cultura mataronina, una vegada finiquitada la lamentable etapa Penedès. Paga molt la pena deturar-se en el discurs de Baron ( el podeu trovar en el seu blog ), efectuada el passat dijous a Can Minguell.

Baron que segueix essent el favorit , i que crec i desitjo que guanyi, malgrat que m’ha decebut profundament la seva actuació en l’àmbit cultural, ha fet un discurs de manual , quan un està en el poder. Ha fet repassada de la feina feta , s’ha disculpat d’algun que altre error, encara que donant part de culpa a l’oposició , i ha apostat pel futur entrant en la dinàmica emocional que tant bé domina. Aquest “som-hi” d’eslògan electoral i la tesitura de la reflexió ens permet ensumar un Baron que repetirà l’estil de la darrera campanya.

De moment ja ho fa tornant a jugar amb les paraules “promesa” i “compromís”. Textualment repeteix que “no feia promeses , que contreia compromisos” el que és simplement impossible. I és així ja que compromís és ni més ni menys que l’ “obligació contreta per una promesa” . Dit d’altra manera , si no hi ha promeses no hi ha compromisos.
Esperem per tant les seves promeses que desitgem del tot profitoses per la ciutat.

Però la clau està en la llista. El secret més ben guardat , amb moltes travesses que corren per arreu. Unes travesses que curiosament coincideixen en molts noms , per el temps que encara manca dona possibilitat encara de moltes capitombes.

De moment i amb el dubte de la baixa de Ramon Bassas , a qui és difícil trobar acomodo adient en moments de tanta crisi a Nicaragua, son baixes segura Alícia Romero, Oriol Batista i Ana Barrera. Els noms que sonen com a substituts son Consol Prados ,- si es confirma la baixa de Bassas -, Pere Vilaseca , Mohamed Belkaid i J.A. CIller . Uns noms que confirmarien una llista igual de mediocre que l’anterior , si no més degut a la baixa d’Alícia Romero, i que mantenen a Carmen Esteban i Carlos Fernández en el poder , fet que és una absoluta aberració.

De Carlos Fernández ja ho he dit tot. És la demostració que qualsevol ( i no en el sentit americà de l’expressió ) pot arribar al poder i que si és servil , el pot mantenir i augmentar. El cas de Carmen Esteban és diferent ja que és la demostració de la invisibilitat i la ineficàcia en el poder. En aquest mandat hi ha hagut dos fets de l’àmbit de la seva regidoria que difícilment tornaran a coincidir en altre mandat. Per un costat la crisi i per l’altra la grip A. Amb dos affaires tan importants i transcendentals, Esteban ha aconseguit no arribar a prendre cap decisió pública el que automàticament l’hauria d’eliminar de qualsevol llista electoral que tingués en l’eficàcia un dels seus paràmetres importants.

I parlant de poder , per diversos cantons m’ha arribat una reflexió comuna, en referència a la decisió d’Alícia Romero d’abandonar la política .Em diuen que la gota que va fer vesar el vas va ser la decisió de la tornada de Mireia Ràfols a l’Ajuntament i el fet de que passi a ocupar un alt càrrec, creat a mida , en relació a tota l’estructura del tema del Front marítim que ha de ser el tema estrella dels propers anys. Una circumstància que mai sabrem si va ser veritat , però tenint en compte les fonts és molt, però que molt probable.

I finalment , estem en condicions de dir que Baron es guarda un as a la màniga encara no concretat del tot, que en forma d’acte públic i sense ser electoral li pot retre molts rèdits. L’acte serà molt real i amb altesa de mires i té a veure amb la cultura , una paraula que per cert Baron sols va usar una vegada en el seu discurs , i per col•locar-la en un petit llistat , entre els espais públics nets i segurs i els esports.

Esperem que en la realitat , la cultura tingui en el seu programa un veritable pes específic, i així no tinguem de seguir amb el nostre raca-raca particular

480 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA