LLUNA PLENA

Avui , al tornar de Barcelona , mentre el cel intentava desmarcar-se de la nuvolada negrosa que l’havia envaït durant tot el dia , de cop i volta , apareixia esplendorosa una lluna plena que emmarcada en la serralada donava llum especial al capvespre i creava una atmosfera de fort magnetisme en les ànimes sensibles.

Era una imatge sedant , la de la tranquil•litat després de la tempesta. Una imatge que ens anava al dit als dos amics que tornàvem , cansats però contents , d’una reunió a la capital per intentar activar o tancar definitivament el tema de l’exposició de Josep Novellas. Una reunió que cal dir ha tingut, crec jo, un bon final.

La frase que ho resumeix tot és “ Intentem-ho”. És , al meu entendre , la que ha segellat el pacte. Un pacte al que s’ha arribat en primer lloc per la ductilitat i bon fer de Glòria Bosch , comissaria de l’exposició, que ha vist clarament que el que s’oferia era la possibilitat de sumar, i a més,  fer-ho a partir d’uns espais de conreu no contemplats i en el que hi podia haver-hi material “molt sensible”.

Per l’altra , tal i com hem anat desgranant en els darrers dies , existia el desig íntim i intens d’arribar a uns acords suficients per potenciar l’exposició de Novellas, traient-la però de l’atzucac al que l’havia portat una més que discutible preparació prèvia. Un acord que ha de permetre enriquir l’exposició , i també ampliar la visió que de l’artista i la seva obra oferirà el catàleg.

Un acord que dona fumata blanca i en el que es treballarà en positiu. Temps hi haurà, si s’escau, de fer balanços i valoracions per establir uns diferents protocols que impedeixin que exposicions que depassen l’àmbit artístic per ser mostres de caire ciutadà siguin tractades de manera tan poc oberta.

Però això son figues d’altra paner. L’acord al que s’ha arribat avui a la tarda , al carrer Ausiàs March , penso que és el millor oferiment de record a Pepe Novellas del que dilluns vinent s’acomplirà el segon aniversari de la seva mort.