MENTIDA PODRIDA
Avui 30 de març s’acompleixen quatre anys de la signatura del conveni per crear el Fons d’Art de Mataró en base a la disposició de prop d’un centenar d’artistes a cedir una obra significativa al Consistori. Els signants eren l’alcalde Baron, Jaume Graupera, Albert Alís, Josep Mª Codina i el que això signa. Era un conveni auspiciat per tots els grups polítics que van adjuntar el projecte com un punt del programa electoral , que a més va quedar ratificat en el programa de Govern. Malgrat això tots sabem que el projecte no es va dur a terme.
Avui , justament quatre anys més tard , llegeixo en aquest autobomo que és diu “BALANÇ DE GOVERN 2007-2011”, un pamflet publicitari de 136 pag. que suposo ha estat pagat per tots, i en la pag 56 , que correspon a Cultura i en el subapartat de “Compliment de les actuacions previstes” el següent (textual):
Punt2.- La mostra “Art de Mataró”
S’ha decidit conjuntament amb els promotors no realitzar la mostra
He quedat a quadres ( i mai tant ben dit) . Com es pot mentir de manera tan barroera. Com es poden espolsar-se les puces i la responsabilitat carregant el mort a un acord que mai va existir ni tan sols en el camí del possible.
Per que ningú es porti a engany això és el que vaig publicar en el post de l’11 d’Abril de 2008. Com poden observar tot correspon a que va ser una decisió conjunta. Quins pebrots !!
PROPOSTA MATARÓ. FONS D’ART . R.I.P.
Sr. Joan Antoni Baron
Alcalde de Mataró
A Mataró el deu d’Abril de 2008
Distingit Senyor:
Ara fa poc més d’un any que els sota signants com a promotors de “PROPOSTA MATARÓ . Fons d’Art” vàrem tenir la satisfacció de signar amb vostè com Alcalde de Mataró un acord per fer-lo realitat.
Després de quasi un any de silenci , el passat mes de Febrer el Sr. Sergi Penedès , regidor de Cultura , sense cap mena de comunicació prèvia va iniciar un seguit d’accions que al nostre entendre no tenien res a veure ni en el fons ni en la forma del projecte acordat. En una entrevista mantinguda amb ell, aquest camí va ser rebutjat per la nostra part , alhora que de nou s’explicità el sentit del concepte de PROPOSTA MATARÓ i el camí a seguir , tal i com s’havia pactat amb l’anterior regidor de Cultura , Sr. Jaume Graupera. Davant el que el Sr. Penedès considerava una nova proposta , va demanar uns dies per a respondre al nostre oferiment.
Han passat ja cinquanta dies sense haver rebut cap mena de comunicació per la seva part i hem tingut coneixement de que el Sr. Penedès ha iniciat de nou les gestions per a dur a terme el seu projecte , que va ser rebutjat per nosaltres com a promotors del Fons d’Art i que alhora no compleix bona part dels pactes establerts en l’acord signat .
És per això que davant el menyspreu com a promotors del mateix i molt especialment per entendre que aquest projecte no té res a veure , ni en el concepte ni en el contingut amb el que hem defensat sempre i és fonament de l’acord , ens sentim obligats a prendre l’IRREVOCABLE decisió d’ABANDONAR el paper de PROMOTORS de PROPOSTA MATARÓ. FONS D’ART , proposta que donem per acabada.
Davant d’aquestes circumstàncies li agrairiem que ni el nom de “Proposta Mataró” , ni les dades del signants fossin emprades per cap altra projecte ja que varen ser atorgades en un ideari que ara ha desaparegut.
Lamentem profundament que una proposta al nostre entendre tan engrescadora i rica per la ciutat , hagi tingut tan trist final.
Ben cordialment
Albert Alís Josep M. Codina Pere Pascual
Amb aquesta carta lliurada a registre allà les sis de la tarda ha mort definitivament “PROPOSTA MATARÓ. Fons d’Art” , aquell intent per dotar a la ciutat d’una col•lecció viva i palpitant del treball dels artistes locals.
Dic ha mort quan a bon segur hauria de dir l’han matada i no cal amagar qui ha estat , ja que aquest té un nom ben clar al que no cal afegir aquesta collonada de “presumpte”.
L’ha matat , molt al seu pesar, l’alcalde Baron, incapaç de demostrar qui mana i temeròs del poder (?) d’una tècnica municipal . L’ha matat , amb tot gust , el regidor Penedès. Els còmplices han estat una colla de regidors en els govern que estan tant contents d’haver-se conegut que no son capaços de cap mena d’autocrítica que els acosti a la trista i vergonyosa veritat de que son el pitjor equip municipal d’ençà l’adveniment de la democràcia.
L’ha matat tantes i tantes coses , que com diu la història entre tots els van matar i ell solet es va morir.
I és trist. I estic trist i dolgut ,molt dolgut. A fi de comptes aquesta proposta no deixa de ser com un fill personal per el que he lluitat durant més de tres anys per obtenir un resultat final d’exitus que al revés del que pensa molta gent quan veu aquesta paraula, el seu significat no vol dir èxit i sí mort ( sortida).
Temps hi haurà per reflexions puntuals: Dolces , àcides i vitriòliques . Ara és el moment de l’agraïment a tots aquells que han cregut en el projecte , que han lluitat per ell i que m’han fet costat.
Ara s’obre el futur. Alguns volen i dolen. A bon segur cauran moltes caretes i sempre queda el temor de que la venjança és un plat que s’acostuma a prendre fred. Però venjança és una paraula que no m’agrada. Però tampoc m’agrada el servilisme.
Vàrem crear del no res una il•lusió. Tots els partits polítics varen creure en ella i la van col•locar en els seus programes electorals ( tan dolenta no hauria de ser). Ara el poder del baix , d’aquell /a que sols pot créixer enfonsant a la resta , ha dominat a la ciutat i els poderosos temorosos de la merda , no han volgut ni apartar-la , ni molt menys trepitjar-la.
En ocasions com aquesta un entén l’enorme vulgaritat d’una ciutat com Mataró de la que cada dia més fàcil es no tenir-la en consideració
Han passat quasi quatre anys i mai he rebut cap resposta a aquella carta.
Per això ara , davant de la mentida , exigeixo explicacions. Crec que les mereixo.
POLÍTICA CULTURAL.
Ahir parlàvem de política cultural i amb les presses em vaig oblidar de comentar el magnífic article de Rosa Montero a “El País”. El títol “Locuras” , i en ell deia:
Lo cierto es que aquello que admiramos en otros lugares, como el esplendor de las obras civiles en París, por ejemplo, aquí siempre se ha discutido hasta la saciedad: "Cómo se les ocurre meterse en esos gastos superfluos y faraónicos, con las necesidades que hay...". No digo que no haya obras públicas aberrantes e incluso corruptas. Pero me parece que muchas veces las protestas obedecen a un prejuicio lamentable: el de creer que solo es útil aquello que es práctico, y considerar que el arte y la belleza son productos de lujo prescindibles.
Yo pienso, por el contrario, que la belleza es una inutilidad absolutamente necesaria para el ser humano; que forma parte de nuestra estructura básica; que nos hace mejores personas, mejores ciudadanos y más felices. Todos tenemos una parte creativa, como dijo Antonio Garrigues en la inauguración, y maltratar esa creatividad, añado yo, solo puede traer frustración y miseria.
Per reflexionar-hi.
NOSALTRES , ELS MARESMENCS
Magnífic el reportatge que de la mà d’Albert Calls, Eloi Aymerich i Joan Salicrú, ens està oferint m1tv. Qualsevol afeccionat a la cultura se sent atrapat en el discurs que van oferint els més diversos personatges i activistes culturals.
Un gran programa en el que un hi tenia un bocí però no va poder ser. Rodat en tan sols 3 dies , la nit que tocava ( sopar amb la gent del Llimoner ) era 8 de setembre , justament el dia en que la meva dona feia 50 anys. No hi ha dubte en quin lloc i amb qui , havia d’estar sopant aquells nit. L’elecció era gustosament obligada , i així més d’espectador encara em sento cofoi d’una comarca i uns periodistes que han fet posible tan magnífic reportatge.
Moltes felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada