Massa acostumats com estem que
davant qualsevol petita malastrugança, qualsevol mínim entrebanc, qualsevol incipient
relliscada, tot se’n vagi en orris , cal aplaudir com es mereix,que és molt i
fort , l’esforç , la imaginació i l’habilitat que la gent de l’Associació Sant
Lluc , en aquest cas amb la Teresa Roig al capdavant, han emprat per solucionar
el problema que es va gestar al respecte de l’exposició a inaugurar el passat
divendres al Col·legi d’Aparelladors i
fer-ne una ràpida substitució, que ha pogut passar del tot desapercebuda fora
del sempre reduït nombre d’arts ferits.
Diem això ja que a poc més de
vint-i-quatre hores d’inaugurar-se l’exposició de Xavier Vilagut , l’artista , amb una actuació
que el qualifica per si mateix tot
desqualificant-lo, abduïa problemes en la translació d’algunes obres i
provocava la suspensió de la mostra. Davant del problema i en menys de vint-i-quatre
hores , la sant Lluc era capaç de trobar un alternativa , en aquest cas amb la
mostra de fotografies de Venècia de Manuel Contreras , mostra de caire
itinerant que va voltant per la comarca , i que ara de manera ben joiosa llueix
com mai en la sala del Col·legi d’Aparelladors.
Capacitat de reflexió, de
contactes , de resposta. Capacitat de treball, il·lusió per tirar endavant una
temporada expositiva malgrat terrabastalls de darrera hora. Son tots ells elements
que la Sant Lluc ha demostrat té en la seva “reserva interior” , donant lliçó
de professionalitat absoluta que bé haurien de mirar i imitar , el bon grup de “professionals”
(?) pagats amb diner públic que a la mínima son capaços de deixar buit de
contingut un espai com Ca l’Arenas.
Que el fer del Sant Lluc els si
serveix de punt on emmirallar-se alhora que els hi faci caure la cara de
vergonya per la seva incapacitat manifesta.
A l’acord al que han arribat l’espai
cultural “El Públic” , el Col·legi d’Aparelladors i la Sant Lluc , per celebrar
tres quarts abans de les inauguracions oficials, una xerrada cafè en els espais
de “El Públic” , en la que l’artista i un moderador xerren amb tranquil·litat
anant mica en mica desllorigant els secrets de l’artista i de l’obra que
presenta en l’exposició que pocs minuts després s’inaugurarà.
Una experiència molt interessant
de la que un en va poder ser protagonista , tot fent-la petar amb en Manuel
Contreras , i que estic convençut després d’aquest primer capítol ( he de
confessar que abans del mateix no ho tenia gens clar ) quallarà amb intensitat
i quasi quasi ,es pot convertir de per se en l’acte inaugural de les
exposicions del Col·legi d’Aparelladors.
Un acte a més, que de les mans
de la gent de Clack apareixerà en les sevs habitual xarxes socials , amb el de
transcendència posterior que pot assolir.
Una xerrada amb Manuel Contreras
de la que us oferirem ben aviat el
corresponent enllaç i de la que de moment vagi la ràpida foto de mòbil per a
poder-la il·lustrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada