Que ningú és profeta a la seva
terra és una dita que s’ha convertit en asseveració. La saviesa popular ha entès perfectament de la maldat
de la petita enveja de veïnatge , del conegut , esdevinguda mesquinesa que
s’escampa per arreu. Però potser el pitjor està en l’oblit al que sembla
condemnar-se a la persona que ha assolit un reconeixement que massa vegades
s’associa a circumstàncies espúries o essent benvolents , casuals. Per això
davant d’aquest fet el personatge reconegut sentint-se superior , per que ho
és, abandona la batalla amb un ja us ho fareu.
Mataró i el maresme no en son
excepció. Cada vegada son més els maresmencs que obtenen reconeixements professionals per arreu. No hi ha camp
d’activitat on no puguem trobar veïns en el grup capdavanter. A la medicina ,
l’ensenyament , la investigació, la natura, el periodisme, els esports, la
cultura , etc , un munt de personatges propers ens contemplen en la seva
saviesa i el nostre oblit.
Com exemple be valgui el cas
museístic en el que una mataronina dirigeix el Centre d’art de La Pedrera ,
mentre un altre n’és el cap de Santa Mònica i un tercer és staff en el Museu
Picasso. Tots ells amb el desconeixement dels seus convilatans. Això per no
entrar en el camp polític amb ex-ministres ( Joan Majó), consellers de la
Generalitat (Antoni Subirà , Salvador Milà ), diputats i parlamentaris varis,
de qui s’ha deixat de tenir notícia de la seva existència propera.
Ara, en moments de crisi, i quan
apareix resplendent l’eufemisme del “Govern dels millors” no estaria de més que
aquells que manen fessin mirada al seu entorn i pensessin , o millor dit creiessin
, que tots aquells personatges reconeguts en les seves especialitats, podrien ajudar amb els seus coneixements i opinió, aportant noves visons per sortir de
l’atzucac en el que tots hi estem
ficats.
Hi guanyaríem tots. Els que
manen gaudint d’una assessoria d’alta qualitat. Els “reconeguts” que
recobrarien l’estima dels seus propers i a més podrien fer quelcom per la seva
terra més íntima i propera i la ciutat que tindria un punt de far i guia de
veritable coneixement i vàlua.
Potser comença a ser hora que no
ser profeta a la seva terra i el govern del millors siguin tan sols eufemismes.
En moments com els actuals no aprofitar-ho seria un malbaratament que no ens
podem permetre de cap de les maneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada