... “ Però arriba un moment en
que sembla que la memòria fixa dels pensaments més conscients , juntament amb
l’atzar que acaba donat el punt final a qualsevol treball creatiu, s’adormen
cansades de saber en tot moment con s’estructurarà el diàleg . Quan la
capacitat de sorpresa es redueix , quan el final se sap ja abans del
començament , quan el creador en certa manera s’avorreix de si mateix , és el
moment de la mort creativa o de prendre
decisions dràstiques .
Per això ara en Ricard Jordà ens
sorprèn amb les seves “Escultures i
Muntatges” , aconseguint ser diferent en la forma per ésser en essència el
mateix. En elles els elements substancials de la seva obra agafen volada
tridimensional trencant el concepte pla de la pintura per aconseguir esclat
interior i una força visual que copegen a l’espectador , desarmat davant la
pujança dels seus treballs.
És el punt just en que
s’assoleix el nivell màgic. És , com molt bé diu Vicent Verdú, : “ Perquè en
aquest moment de la connexió neix , com prou es nota , una altra obra
imprevista. La darrera i definitiva potser. Aquella que col·loca a l’artista en
el seu lloc, sempre fràgil i necessitat , ansiós com tot ésser humà , per ser
comprés i estimat per el personal”. ....
Aquest paràgrafs extrets de l’escrit
de presentació que em demanà en Ricard Jordà per el seu catàleg - llibre , que
presentà en la inauguració de la seva exposició crec que son la millor
definició del concepte d’aquesta exposició que l’artista presenta a l’espai
capgròs i amb la que celebra el seu cinquanta aniversari de vida expositiva.
Ricard Jordà és d’aquells
escassísims artistes que han estat fidels a una sols línia pictòrica en tota la
seva trajectòria, amb la lògica excepció dels seus temps de beceroles i
aprenentatge. Una línia que es mou fregadissa al surrealisme , sense ser-ho,
que conrea els camps del realisme màgic, sense tampoc ser-ho, que té en el
simbolisme el seu millor aliat i que en el seu conjunt pertany a allò que un va
definir , i ha quedat com càtedra , “escola de Mataró” , amb els noms d’Alcoy,
Rovira Brull, Pepe Novellas i Pal com a protagonistes , amb un afegitó tangencial
de certa època per part de Perecoll i Josep Mª Codina.
Aquesta constant repetició “ideològica”
, per definir-la d’alguna manera , ha fet que Ricard Jordà, tal i com ell
mateix ha confessat públicament , es trobi en certs moments psicològicament
cansat d’unes obres que no l’esperonen ja que com molt bé diu ell mateix , ja sap
com acabaran tan sols en començar-les.
D’aquí aquestes aventures volumètriques que van molt més enllà d’un simple divertimento. És així ja que l’obra no es gesta en un moment , ans al contrari té ampla història al darrera. Tafanejar en l’estudi del pintor es trobar multitud de caixes i caixetes amb insectes , pedres , branques i tota mena d’elements que resten hivernats en espera de prendre vida de nou , de les mans de l’artista i en un/a del seus muntatges / escultures.
Dos conceptes aquests que queden
clarament diferenciats en l’exposició. Per un costat ens trobem amb un recull
de muntatges que son veritables composicions volumètriques confegits amb els
diferents elements que poblen les seves pintures , amb l’excepció de les figures . Son obres
denses que demanen mirada llarga i detinguda per copsar els detalls i la
intencionalitat potent que es desgrana en cadascuna d’elles.
De lectura més clara i alhora més directa i incisiva son les seves escultures. Si deixem de costat alguna que altra concessió a una certa poètica , és en el conjunt de personatge de clara ressemblança religiosa i militar on apareix el Jordà mordaç, crític amb els poders de tota mena i amb els seus membres.
Son aquestes unes peces plenes
de detalls, amb tècnica prodigiosa, amb detalls de pura orfebreria que
serveixen per repuntar encara més l’apunt crític , en una litúrgia coral d’intensa
seducció, marca de la casa.
Una exposició aquesta de Ricard
Jordà a la que cal prestar tota atenció. La seva especificitat no pictòrica no
li resta ni un bri de potencialitat , - quasi estic per dir que justament el
contrari -, i ens ofereix en 3D i alta
definició aquells personatges integrats de sempre en la seva pintura i que ara
agafen embranzida i volada particular.
I no pas de vol curt.
I no pas de vol curt.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada