dilluns, de febrer 06, 2012

ANTONI TÀPIES






Avui no es pot començar un blog que tingui un cert aroma d’art sense parlar encara que sigui molt per damunt d’Antoni Tàpies , el per a mi millor artista del país dels darrers cinquanta anys.

Pocs artistes com Antoni Tàpies aconsegueixen lligar de manera tan rotunda i potent tota la seva trajectòria establerta després d’uns inicis referenciats en un món més figuratiu i subrreal , amb clares referències com Miró, Klee o Ernst, per evolucionar ràpidament cap una abstracció de línies potents a les que tant els materials emprats com el seu intens gestualisme aprofundit en una iconografia personal d’alt voltatge, li van donar una forta personalitat que va anar mollejant en una evolució filosòfica i pictòrica constant.

La pintura de Tàpies que mereix molt més que un apunt ràpid, precisa d’un intens anàlisi que a bon segur podrem llegir en aquests dies de la mà dels més excelsos crítics i coneixedors de la seva obra.

Una obra controvertida per a molts , titllada de bluff per aquells incapaços de mirar més enllà de la punta del seu nas , provoca en canvi en els seus seguidors , entre els que em trobo, un munt de sensacions plàstiques , sensitives i mentals difícils d’explicar. Una obra que com en el cas dels grans mestres s’ha mantingut amb potència fins el darrer dels seus moments , encara que per  a mi el millor Tàpies és el de la pintura matèrica , com es demostrà amb la seva gran exposició “Comunicació sobre el mur” ( 1992) que perdurarà per sempre en el meu interior , com una de les millors exposicions que he vist en la meva vida , i n’he vist milers.

Antoni Tàpies també va exposar a Mataró. Ho va fer a començaments dels anys 50 , calculo que a 1953 o 1954, com ho van fer tots els companys de Dau al Set i altres artistes importants del moment dons per un llavors el Museu de Mataró ( qui t’ha vist i qui et veu ) era un centre capital per els artistes més nous i emergents. Mentre que la resta de creadors ( Cuixart , Tharrats, Hernández Pijuan ...) si computen aquesta primera exposició , Tàpies mai l’ha considerada i no consta en el seu currículum.

Tàpies repetí exposició al Museu Municipal ara fa justament 40 anys amb una mostra  el cartell de la qual serveix per encapçalar aquest post. Darrerament, fa un parell de temporades , vàrem tenir ocasió de gaudir d’una bona representació d’obres seves en l’exposició itinerant duta a terme per  cultura de la Diputació de Barcelona, que s’exposà a Can Palauet.




També cal remarcar que la famosa escultura del “mitjó” que es troba a la terrassa de la Fundació Tàpies va ser realitzada a Mataró en el taller de Pere Casanovas ,amb qui es veu conversant animadament just el dia de la inauguració de l'escultura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada