Avui no es pot començar un blog
que tingui un cert aroma d’art sense parlar encara que sigui molt per damunt d’Antoni
Tàpies , el per a mi millor artista del
país dels darrers cinquanta anys.
Pocs artistes com Antoni Tàpies
aconsegueixen lligar de manera tan rotunda i potent tota la seva trajectòria
establerta després d’uns inicis referenciats en un món més figuratiu i subrreal
, amb clares referències com Miró, Klee o Ernst, per evolucionar ràpidament cap
una abstracció de línies potents a les que tant els materials emprats com el
seu intens gestualisme aprofundit en una iconografia personal d’alt voltatge, li
van donar una forta personalitat que va anar mollejant en una evolució
filosòfica i pictòrica constant.
La pintura de Tàpies que mereix
molt més que un apunt ràpid, precisa d’un intens anàlisi que a bon segur podrem
llegir en aquests dies de la mà dels més excelsos crítics i coneixedors de la
seva obra.
Una obra controvertida per a
molts , titllada de bluff per aquells incapaços de mirar més enllà de la punta
del seu nas , provoca en canvi en els seus seguidors , entre els que em trobo, un
munt de sensacions plàstiques , sensitives i mentals difícils d’explicar. Una obra
que com en el cas dels grans mestres s’ha mantingut amb potència fins el darrer
dels seus moments , encara que per a mi
el millor Tàpies és el de la pintura matèrica , com es demostrà amb la seva
gran exposició “Comunicació sobre el mur” ( 1992) que perdurarà per sempre en
el meu interior , com una de les millors exposicions que he vist en la meva vida , i
n’he vist milers.
Antoni Tàpies també va exposar a
Mataró. Ho va fer a començaments dels anys 50 , calculo que a 1953 o 1954, com
ho van fer tots els companys de Dau al Set i altres artistes importants del
moment dons per un llavors el Museu de Mataró ( qui t’ha vist i qui et veu )
era un centre capital per els artistes més nous i emergents. Mentre que la
resta de creadors ( Cuixart , Tharrats, Hernández Pijuan ...) si computen
aquesta primera exposició , Tàpies mai l’ha considerada i no consta en el seu currículum.
Tàpies repetí exposició al Museu
Municipal ara fa justament 40 anys amb una mostra el cartell de la qual
serveix per encapçalar aquest post. Darrerament, fa un parell de temporades ,
vàrem tenir ocasió de gaudir d’una bona representació d’obres seves en l’exposició
itinerant duta a terme per cultura de la
Diputació de Barcelona, que s’exposà a Can Palauet.
També cal remarcar que la famosa
escultura del “mitjó” que es troba a la terrassa de la Fundació Tàpies va ser realitzada
a Mataró en el taller de Pere Casanovas ,amb qui es veu conversant animadament just el dia de la inauguració de l'escultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada