Demà al migdia, és a dir que potser ja haurà passat quan vostè llegeixi aquest post, que el PSOE haurà decidit qui ha de ser el seu cap en aquest inici de travessa de desert, que sentint-ho molt, es preveu llarga i dura.
Un congrés sobre el que
reflexiona magníficament José Antonio
Maturana , que va ser Conseller socialista del Govern Basc de 1991 al 1998. Ho
fa en l’article “Carta al tercer candidato del PSOE” , un dels més lúcids
escrits al voltant del tema i que us aconsello ferventment que llegiu en el
següent enllaç.
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Carta/tercer/candidato/PSOE/elpepiopi/20120203elpepiopi_5/Tes
Però no és de pensament del que vull reflexionar i sí de l’obvia falsedat que significa un congrés d’aquest tipus pel modus i la manera en que està tot preparat i manipulat per seguir en el camí prefixat.
Avui “El País” presenta un
magnífic treball d'intenció de vot segons els mateixos candidats . En ell, i
en el que pertoca a Catalunya el pronòstic és segons Rubalcaba, 6 vots per ell
i 95 per Chacón , mentre que la ínclita Doña Carmen avança100 vots per ella i 1 de sol per
Rubalcaba.
A més de la meva admiració per aquest desconegut congressista votant del que cal saber-ne el nom ja que és un veritable heroi, és absolutament preocupant que els representants del PSC al congrés , que en bona lògica haurien de representar la realitat del partit en el nostre país, indiquin amb la seva participació que no arriba a l’1 per cent els defensors de Rubalcaba davant un domini de Doña Carmen que seria l’enveja de Bulgaria i fins hi tot del nostre més proper dictador. Algú s'ho pot arribar a creure?.
Quan succeeixen aquestes coses vol
dir que les coses no s’han fet gens bé, millor dit , s’han fet molt malament, i queda en evidència que l’aparell del partit
ha dominat amb mà de ferro tota la història , com ja quedava ben clar quan al
congrés català previ , en el que com ja varem comentar , mentre que els que treballen a
Mataró per i en representació del partit , és a dir Baron, Montse López, Pera, Melero ... es quedaven a
casa , els xupòpters de l’aparell eren els que decidien que sols ells tenien la
veritat en el partit i per tant el poder.
Dintre de molt poques hores
podrem saber de que ha de morir en els propers temps el PSOE. I un que segueix
sentint-se socialista i que es corrou per dintre davant tanta potineria rastrera
, quasi pensa en allò del positivisme negatiu que no és res més que desitjar el
triomf de Doña Carmen que portaria indefectiblement a l’autodestrucció del
partit , i potser així, com au fènix, el partit podria renéixer potent de les cendres.
Però no elucubrem que queden
poques hores . però el resultat de 100 a 1 , és una vergonya que com perenne
ferum acompanyarà a Doña Carmen , aquella que ja comença a renegar del seu
país, del que a partir de demà si és elegida , Déu no ho vulgui, en serà l’enemic
número 1.
PS.- També caldrà parlar
dels igualment vergonyosos casos del PSC Maresme i del mateix Mataró. Pensar amb Amor com gran capo , Carlos Fernández
com secretari d’organització, i els cadellets crescuts dominant les llistes per
la ciutat , pot fer-nos potser pensar en un exili, encara que sigui interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada