PROJECTE DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES. MATARÓ ( II )

CREACIÓ

Encara que la creació ,com a fet interior i personal que és , és difícil de ser potenciat en si mateix , sí que en el cas de les arts plàstiques existeixen possibilitats d’ajut i potenciació mitjançant els elements tècnics que la pròpia creació comporta. Uns ajuts que essencialment en aquests moments  s’han de centrar en  la possibilitat de que els creadors puguin aconseguir un espai de creació.

a molt de temps que els artistes plàstics locals intenten aconseguir un espai públic per a tal de que aquest es dediqui com espai comú de creació , mitjançant lloguer , cessió , taller obert etc . Han estat diversos els projectes engegats però mai d’elles ha arribat a bon terme.

Primer va ser el projecte de Can Xalant , espai que s’havia de dedicar als joves artistes i que tots sabem com ha acabat. Després va ser Can Minguell , amb un projecte ben treballat d’espais a lloguer reduït per a tota mena de creadors . Un projecte que es va anar esbiaixant cap un projecte tècnic / industrial , havent acabat en el que és ara , un magnífic contenidor sense un veritable aprofitament.

La crisi de la construcció ha deixat nombroses naus industrials en desús , que son alhora espai morts i perillosos per la seva degradació constant. És el moment de fer-ne ús i sense fer una gran despesa  es poden establir els criteris mínims per convertir-los en espai de creació artística per aquells creadors que no disposen de taller , o bé precisin d’uns espais més grans per a poder realitzar certes accions puntuals. D’espais d’aquest tipus n’hi ha diversos a la ciutat i molts d’ells son aprofitables per aquest ús.

Punt i apart és la decisió a prendre en relació a Can Xalant. És obvi que la presa de decisió en relació al futur de Can Xalant és un fet polític. Ho és no tan sols per la participació en el mateix de la Generalitat de Catalunya que el considera com un element important en el desenvolupament creatiu de l’art contemporani, ans també per que el mateix ha esdevingut des de la seva creació un element de discussió i de distorsió en el camp de les arts plàstiques i visuals locals.

És obvi que seguint els seus criteris,  Can Xalant ha desenvolupat perfectament la seva tasca com a centre de creació contemporània. Però és obvi també que aquesta tasca s’ha establert en un desarrelament generalitzat envers el món creatiu mataroní, amb l’excepció d’un petit grup , creant-se així un concepte concèntric de retroalimentació , en el que ben pocs gaudien d’un enorme pastís econòmic , mentre que la resta no tan sols no disposava de res, ans també era rebutjada en intentar entrar en el “grup”.

Si bé un espai com Can Xalant és enormement positiu i interessant , aquest sols pot mantenir-se si s’estableix una nova dinàmica en la que l’espai deixa de ser propietat absoluta d’un concepte reduccionista de creació i obre el seu àmbit a un concepte més generalista , del que puguin aprofitar-se tots els creadors locals, conreïn l’estilística creativa que sigui.

Igualment imprescindible és que el que succeeixi a Can Xalant reverteixi a la ciutat i que per tant aquesta obtingui un evident rendiment a la seva generosa participació econòmica. Participació econòmica que per altra part hauria de ser establerta molt a la baixa , ja que no pot ser de cap de les maneres , que un centre de creació , sigui del tipus que sigui , acapari una majoria percentual absoluta de tots els diners dedicats a, en aquest cas , a les arts plàstiques i visuals.

continuarà ...