Avui s’han encetat oficiosament
Les Santes d’enguay . Avui , amb la presentació del cartell, s’ha disparat el tret
de sortida del compte enrere que ens ha de portar a la disbauxa de la festa ,
tan enyorada durant tant de temps. Un tret protagonitzat per l’obra de l’Agàpit Borràs , arquitecte i alhora
artista , de qui hem tingut ocasió de veure els seus treballs en diferents
sales de la ciutat ( Museu , Col·legi d’Aparelladors ..) i recentment en la sala
del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, alhora que és l’autor de l’escultura
pública “El crit” que es troba al Parc de Rocafonda.
Un cartell, el d’enguany, que com sempre portarà polèmica , que agradarà
o no, - a mi m’agrada -, i que analitzat en l’asèpsia d’un cert distanciament
passional, hem de dir que és un bon cartell.
Agàpit Borràs s’ha traït a si
mateix presentant una obra en la que defuig del seu estil característic , de clares
referències brossianes i amb un clar deix vers la poètica objectual visual, per
oferir-nos una obra de caire clàssic en el concepte i realització, que aposta per aquest apropament
vers el patrimoni de la ciutat ( una de les seves dèries ) jugant al
paral·lelisme entre els conceptes de patrimoni festiu ( les Santes ) i el
patrimoni monumental , reflectit en la figura de” la filosa” de l’Eusebi Arnau
, esdevinguda amb el temps com veritable icona patrimonial local, en la seva presència
en la casa Coll i Regàs.
Un cartell tècnicament ben
equilibrat , amb un toc de seriositat que no es trenca ni per la paleta
cromàtica, - escassa en tons però ben
encertada -, ni per els elements
dinàmics inserits , que recorden als emprats per J.M.Calleja. Ajuda al conjunt
l’habilitat de l’ús del col·lage que serveix per trencar l’estructura plana i
donar volum i personalitat a les figures que queden endolcides amb el detall de
color de les seves vestimentes.
Un cartell correcte del tot en
el tècnic i hàbil en el concepte , lligant de manera simple els components
locals que son importants per a l’autor. Per tant un bon cartell sens dubte.
Altra cosa però pot ser el seu ressò
popular. Com em dit altres vegades el
cartell de Les Santes és un cartell únic ja que la seva missió semblen ser
totes menys l’habitual d’un cartell que es anunciar una cosa o fet , a gent que
la desconeix. El cartell de les Santes de fa anys que té una translació
immediata a una idea de samarreta , a una idea d’un localisme quasi sols per
iniciats, a un concepte al que poc l’importa el sentit artístic i sí molt més l’emocional.
I en aquest cas les emocions , que hi son i
amés intenses, son ben diferents. El cartell de Borràs reflecteix l’emoció
serena de sentir-ne mataroní des de l’arrel ( el patrimoni ) i potser la gent
el que cerca és l’emoció disbauxada d’una festa que diuen és única. I en
aquesta controvèrsia està clar que el cartell de Borràs ho té perdut.
Però sigui com sigui, crec que
al final el toc de qualitat s’imposa. M’agrada
pensar que el cartell de Borràs és de digestió pesada , però una vegada
assimilat , vist i interpretat , malgrat les seves mancances externes de simbologia
de festa , serà un cartell ben rebut , ja que a fi de comptes el cert és que és
un bon cartell.
Un cartell que cal mesurar bé ,
tal i com ens marquen les Santes “filoses”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada