M’arriba la convidada de la
Nucacu per a l’exposició del seus gravats al taller galeria Fort de Cadaqués i
per concatenació apareixen successivament en el meu cap el gravat en general,
el Mini Print de Cadaqués i , com no, el Taller de Gravat de Mataró,
definitivament mort i enterrat.
Ha passat un any d’ençà el
començament del govern de CIU i un dels primers temes cultural va ser al negociació
amb el taller de Gravat . Una negociació
a pèrdues , i no pas per part del Govern , que finalment va acabar en un
no res. Malgrat les bones paraules habituals, ( estem disposats a negociar i
trobar una solució consensuada ja que el nostre interès està en que el Taller
de Gravat segueixi... i bla, bla, bla ) ni aquest curs hi ha hagut Taller de
Gravat , no n’hi haurà el curs vinent i podem donar definitivament com a mort
el mateix. I tot amb el silenci de tots els grups polítics que cap d’ells ha
mogut absolutament res , per que un element cultural tan important ( no s’ha d’oblidar
que el taller de Gravat de Mataró era un dels millors d’Europa ) no esdevingués
oblit per fonedissa.
El taller de Gravat municipal no és un nou nat. Encara que ningú
ha tingut cap mena d’intenció de commemorar-ho , en el passat desembre es van
acomplir els vint-i-cinc anys d’ençà la primera exposició que es va celebrar al
Foment mataroní, del 17 de desembre del 1986l 8 de gener del 1987. Vint-i-cinc
anys en que de la mà , primer de Raúl Capitani, i després de Jordi Rosés i
Pilar Lloret , un bon gruix d’artistes han aprofundit al voltant de la
multiplicitat de tècniques que el gravat engloba , amb uns nivells de qualitat
i aprofitament que ha estat l’enveja de tothom.
Si l’etapa de Capitani van
significar els temps difícils dels inicis , la tasca de la gent de Murtra ha
estat la de l’elevació del taller a l’Olimp del treball ben fet amb uns
resultats artístics , personals i didàctics de tan alt nivell de qualitat que el
van situar al nivell dels millors d’Europa.
Ara ha quedat el buit. El cert
és que mai a cap govern li ha interessat
massa. Així quan van poder el van fer fora de Cultura per caure a l’IME ja que
es considerà “tasca formativa” i va costar anys i panys el seu retorn a
Beneficència , però va ser igual , el taller políticament no interessava a
ningú i funcionava per inèrcia , malgrat les grans demostracions de les seves
exposicions i manuals , seguits per tot l’àmbit general del gravat.
Avui tot reivindicant una vegada
més l’immens paper formatiu, cultural i artístic del taller de Gravat , vull
queixar-me amargament de la postura de menysteniment generalitzat dels grups
polític municipals.
Fa setmanes , que dia rere dia
apareixen noticies al voltant del problema de l’escola de Música . Tots els
partits polítics han sortit a defensar-la amb ungles i dents. I em sembla molt
bé. Deixant de costat els intríngulis legals i administratius , tots sabem de
la gran qualitat formativa , pedagògica i didàctica que han dut a terme. És un
model que cal defensar i recolzar.
Però si és bo i cal lluitar per que no s’estronqui una
escola d’aquets nivell, per quina raó cap partit ha sigut capaç de dir res
davant l’eliminació fulminat del taller de Gravat , amb més de vint-i-cinc anys
d’història a les seves esquenes i amb un
prestigi internacional de primer nivell?. I a més quan la quantitat econòmica que ballava era tan minsa i petita que davant d'altres actuacions municipals ara ha esdevingut ridícula ?.
Algú ho vol, o ho pot explicar?.
Com a mínim seria senyal d’un respecte que no s’ha demostrat en cap moment.
Jo he tingut la sort d'haver estat alumne del taller de gravat on he tingut dos mestres excepcionals, en Jordi Roses i la Pilar Lloret.
ResponEliminaCrec que en qualsevol altre país del mon la tasca feta per aquests dos grans mestres del gravat en lloc d'haver estar minimitzada durant anys i finalment eliminada, es ves mimat, respectat, potenciat i mostrat amb orgull a tothom.
Lamentablement petits i insignificants polítics locals han fet valdre el seu ignorant poder per tancar el taller després d'anys d'altres intents avortats al darrer moment.
S'ha de dir que el darrer any els alumnes varem plantejar pagar la totalitat del cost del curs, sense subvencions. La única cosa que havia de fer l'Ajuntament de Mataró era deixar-nos el local, res més. O sigui, cost zero.
Espero no semblar xenòfob si dic que el que si ha mantingut l'Ajuntament al costat d'on era el taller, es un centre per ensenyar a nens i adults els càntics coranics musulmans. Una activitat, per cert, ben catalana i que potencia la cultura del nostre país fins a nivells estratosfèrics.