KLIMT

No m’hauria desagradat gens passar les vacances d’aquest estiu a Àustria. Per un costat per que és un país que conec poc i que està ple de belleses naturals i monumentals de les que em vindria molt de gust gaudir , però enguany a més per el fet de que tot el país celebra el 150 aniversari del naixement de Gustav Klimt ( 1862 – 1918 ) i amb aquest motiu es celebren multitud d’exposicions i actes en una mena d’actitud mitificadors de qui a bon segur és un dels millors artistes austríacs de la història ( jo em quedo amb Kokoschka ) i al que volen elevar als nivells creatius més alts.

M’agradaria acostar-me a veure Klimt ja que per els nostres verals no deixa de ser un artista a qui es coneix més per referències gràfiques que no pas per haver pogut gaudir d’alguna exposició de pes de les seves obres.

Em sedueix el tractament de la figura femenina , la sensualitat extrema que desborden les seves obres responent a l’agitat de la seva vida. Em quedo admirat del seu tractament cromàtic i de l’equilibri dels seus composats orientalitzants que donen, en el garbuix , un ambient atractiu de primer ordre , però den canvi em decepciona quan s’acosta a l’estilística de Matisse o fa una aposta , si més no peculiar , amb el fauvisme.

Sigui com sigui , el coneixement més interioritzat de Klimt és encara una de les moltes coses pendents que em queden en la meva ullada als grans artistes. Potser per això em va agradar molt, i crec que és del tot recomanable, el magnífic article que al voltant de l’artista i sota el títol de “Erótico Klimt” va publicar fa unes setmanes El País Semanal signat per Julia Luzán i que fins avui no he aconseguit trobar a la xarxa

Un article que ens permet endinsar-nos en la vida i miracles, especialment artístics d’aquest gran autor del que enguany en celebrem el 150 aniversari del seu naixement. Un article que us enllaço i del que us recomano ferventment la lectura per així anar descobrint una mirada nova en un gran artista de que tinc la impressió, en coneixem tan sols la pàtina.