En el darrer post
us convidàvem a la conferencia que l’Albert Alís anava a celebrar a la Nau Gaudí,
tot tancant el primer any de conferències celebrades en l’àmbit dels “Dijous a
la Nau” . Era una convidada molt fervent tot presumint l’interès que podia tenir
la xerrada. Un presagi que es va acomplir de manera absoluta.
L’Albert Alís
va partir de les semblances i les coincidències que es poden apreciar en les
obres dels artistes i es va preguntar per l'origen d'aquestes reminiscències:
“aquestes influències, són casuals? són buscades? es tracta de còpies? afecten
a la creativitat? i a l’originalitat?”.
Tot fent un
recorregut per l'origen i la utilitat de la còpia, l'aprenentatge de l'ofici de
pintor, la necessària rivalitat entre artistes i les possibles influències
entre ells –“ja sigui per mestratge, per proximitat territorial, conceptual o
bé de propòsit”-, es va qüestionar l’originalitat, i va fer un elogi del
préstec que descriu com “allò que un artista pren d'un altre, ja sigui un
concepte, una solució tècnica o compositiva, una idea o bé qualsevol altre
element”.
Alís va opinar
també que el préstec “és una cosa comuna” i va advertir que “com tot préstec,
cal retornar-lo, i que els veritables artistes el retornen a l'Art amb
interessos.” La seva disquisició va cloure amb la idea de què “per als artistes
de debò, tota influència és positiva, i que més que no pas l’originalitat, el
que veritablement compta, i que hem d'exigir als artistes, és
l'autenticitat."
Una conferència
magnífica , molt treballada i perfectament explicitada que va captar l’atenció
absoluta de tots els presents tant per la seva qualitat com per les reflexions
que proposava que a bon segur han estat
punt de meditació creativa per a molts.
Una conferència
emmarcada dins la temàtica “Un artista en comenta un altre”, que juntament amb
“Gaudí arquitecte” i “La ciutat i la història de l’art”, ha conformat els tres
grans apartats de reflexió i de debat del cicle de conferències que la Nau Gaudí
ha allotjat des del mes de febrer de 2012, i que, crec jo, s’ha realitzat amb tot èxit , encara que pugui
ser aquesta una opinió interessada en esser un , art i part. Però sigui com
sigui , la mitjana de públic assistent a les diverses xerrades ha estat de 77
persones , xifra a considerar de manera ben positiva , vistes les dades
habituals en actes d’ aquest tipus.
Una xifra però
que a mi personalment em deixa amb un petit regust amarg ja que la resposta
dels artistes mataronins no ha estat ni de bon tros la que desitjaríem i
caldria esperar. No deixa de ser lamentable que els veritables protagonistes de
l’art donin l’esquena a actes com aquests que permeten donar rellevància a l’activitat
creativa , en especial la plàstica , que tan deixada de la mà de Déu està per
els nostres verals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada