Apuntàvem ahir com a fita important
d’aquest cap de setmana la magnífica exposició d’obres d’ Albert Ràfols Casamada
que es presenten des d’aquest passat dissabte i durant tres mesos a l’Ajuntament
vell de Calella. Una exposició que aplega més de seixanta peces de tan gran
artista i que és fruit de la col·laboració de l’Ajuntament maresmenc i el
Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró. Col·lecció Bassat.
Una exposició molt important per
dues raons: En primer lloc per raons artístiques dons no és habitual poder visionar
una exposició amb tanta obra de l’autor i a més que en certa manera representi
la seva trajectòria creativa i tècnica.I en segon ja que és l’inici d’una
expansió del Museu Bassat pel territori , de moment proper, amb el que de
potenciació cultural , en aquest cas comarcal, significa.
Diem que és una exposició important
en el que pertoca a la vesant artística ja que el detingut passeig per la
mateixa ens permet copsar perfectament
el sentiment artístic i el concepte creatiu de Ràfols Casamada , i a més
a més veure la seva evolució, fent parada en una diversitat de tècniques i materials.
Una evolució que va des de la seva geometria
espaial en la figuració de “L’estudi” (1955) fins a "Joc d’objectes” (2002) on
, tot assolint l’abismal distància conceptual entre ambdues obres , l’espectador
pot comprendre aquesta evolució en la sensibilitat , en l’anulació de l’anècdota
, per romandre en l’ essencial , en aquesta la seva geometria interior , que
tantes vegades s’ha definit com “geometria dels estats d’ ànim” , amb el que l’artista
dirigeix i regeix tota la seva obra , veritable translació plàstica de la seva
poètica , igualment plasmada sobre el paper.
Una poètica de la que no ens estem
de reproduir el poema “Angle de llum” (1984) , tal i com fa Daniel Giralt
Miracle en el text del magnífic catàleg ( dels que paga la pena) editat en
motiu de l’exposició.
Ressò
resplendor d’altres mars
enmig els fulls d’un llibre
amples espais
dintre la cambra closos
remor de vent
en planes sense límits
angle de llum
en la penombra.
Una exposició que a més és la
primera “exportació” del Museu Bassat, en un fet que es pot considerar modest
però altament interessant. Tots entenem la funció social i cultural de l’art ,
i entenem també que l’art quan pot exercir aquesta funció és quan està a disposició del públic. La impossibilitat
actual de disposar d’un Museu , com manen els cànons , fa que existeix un gruix
important de la col·lecció del Museu que romangui adormida i en l’obscuritat.
Per tant to allò que permeti la sortida a la superfície
d’aquestes obres per restar a la disposició del públic és important. I ho és
també fer-ho en l’entorn proper d’un Maresme desestructurat , que a més a més
és inexistent en el sentit cultural.
Qualsevol cosa que ajudi a la vertebració
del territori , i més si com en aquest cas serveix per potenciar la capitalitat
de Mataró, ha de ser benvinguda , i més , si com en aquest cas , és mitjançant
la qualitat d’un artista de primera magnitud , que en altres circumstàncies seria
molt difícil de ser vist en una població com la de Calella
,
Certament un pas petit , que ha de
ser preludi d’una extensió més important encara que doni el ressò que es
mereix una col·lecció com la que tenim el plaer de poder gaudir en la nostre
ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada