Ho he dit moltes vegades i cada
vegada n’estic més convençut, que el que més ens motiva a aquells art-ferits ,
com un mateix , que es dediquen a anar d’aquí cap allà per poder visitar
quantes més exposicions millor , sense tenir en compte ni el nom de l’artista
protagonista , i moltes vegades sense tenir ni la més remota idea del que hi
podrem trobar, és l’aparició d’una mostra que ens complau i ens satisfà, tot
permetent-nos gaudir d’art en l’estat més pur.
No es pot negar que això succeeix
molt de tant en tant , però quan passa la satisfacció és tan immensa que ens
serveix per agafar noves forces per seguir en la nostra passió visitant.
Justament una d’aquestes escasses vegades ha estat fa uns dies tot visitant la
mostra col·lectiva de Gravat que l’Associació Sant Lluc presenta a la seva sala
de La Presó ( fins el 5 de gener ) i amb el protagonisme de Laia Arnau, Núria
Calsapeu, Núria Hurtado, Daniel Llin, Ramon Llinés , Margarida March, Carme
Peris, Marc Prat, Sergi Rabassa i David Vergés.
Que el gravat és un món apart en el
que una vegada hi has entrat , ja sigui com a creador o coma simple receptor ,
ja no en pots sortit dons quedes com inoculat per un rar verí , és de tots
sabut. A Mataró en tenim un bon grapat d’enverinats d’aquest tipus degut essencialment al
malauradament desaparegut taller de gravat que de la mà, primer de Raúl
Capitani i després de Jordi Rosés i Pilar Lloret , no tan sols van formar a una
munió de creadors , ans també i com efecte colateral, van apassionar a un gran
grapat de receptors/ espectadors.
Ara , deu artistes provinents
d’aquell taller i que segueixen mantenint oportuna relació amb els mestres
mitjançant els cursos que aquests realitzen en la seva seu professional d’Art
Print ens ofereixen una col·lectiva plena d’individualitats com si en la seva
diversitat conceptual, estètica , plàstica i creativa ens volguessin acostar al
ventall de possibilitats del gravat en el que pertoca a que qualsevol concepte
creatiu sempre té en el gravat una possibilitat tècnica per ser estampada /
reproduïda.
En ser una mostra de caire
col·lectiu potser el més convenint seria el mantenir el judici en la globalitat
però crec que en aquesta ocasió s’escau una individualització , per petita que
sigui. Així hem de dir que mentre Laia Arnau ens sorprèn de manera gratíssima
amb dues peces que s’allunyen del seu camí il·lustratiu habitual, per
endinsar-se per uns camps de força i intensitat , absolutament seductores en
l’aparença i embriagadores de sensibilitat en l’aprofundiment, la Núria
Calsapeu segueix en el seu camí poètic de tendresa ben especial al que tanta sensibilitat i capacitat creativa sap extreure.
Núria Hurtado segueix donant-li
voltes a la geometria, el ritme i el moviment , sorprenent-nos un cop més amb
un equilibri dinàmic d’excel·lent vibració artística. Daniel Llin demostra que
tot és possible en el camp del gravat , inclòs reconstruir la seva vesant
pictòrica plena de densitats en una estampa que manté la intensitat formal i
creativa del seu habitual fer. Ramón Llinés manté la seva aposta per una
investigació en la que el joc cromàtic serveix per apuntalar aquest sentiment
volumètric i de profunditats que tant bé sap plasmar.
Margarida March ens demostra
fefaentment que l gravat combina amb tot , fins i tot amb una especialitat tan
remota i contrària com pot ser l’esmalt. Tot ensenyorejant la peça March aconsegueix una finor i una intensitat
artística certament remarcable. Nivell que també assoleix Carme Peris en un
exercici de tècnica i concepte plenament reeixit.
Marc Prat fa veritable estrena en
aquest camp mantenint la seva dialèctica plàstica i demostrant que en el gravat
té un llarg camí a recórrer i que pot ser l’eina complementària ideal a la seva
pintura ,sense perdre ni un gram de qualitat i afegint a més a més , una nova i
ben grata mirada al seu fer. Una
alternativa que contrasata amb el seguir fent camí de Sergi Rabassa molt més segur
en aquests verals que no pas en els pictòrics. Finalment David Vergés es
magnífica a si mateix amb un parell d’obres d’un reduccionisme minimalista que
encongeix l’ànim i captiva per la força i serenor immerses en una qualitat d’alt
nivell.
10 Gravadors diferents ,reunits en
el cocktail d’una col·lectiva de molt alt nivell que no us heu de perdre de cap
de les maneres.
PS.- Acabat d’escriure aquest pot
descobreixo entre les notícies de l’Ajuntament de Mataró que el proper mes de
gener , el taller de Gravat reinicia les seves activitats , noticia que m’alegra
de per se i que ha de merèixer un immediat post.
Però no he volgut que aquesta
notícia variï la crítica de l’exposició ja que l’esperit amb el que es va fer i
el que respira , correspon exactament al que dic en la mateixa i que concorda
del tot amb els comentaris dels mateixos organitzadors , la gent del Sant Lluc.
(Les fotografies han estat manllevades del blog del Sant Lluc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada