dijous, de desembre 13, 2012

PETITS PLAERS , GRANS PLAERS. GRAVATS A LA PRESÓ






Ho he dit moltes vegades i cada vegada n’estic més convençut, que el que més ens motiva a aquells art-ferits , com un mateix , que es dediquen a anar d’aquí cap allà per poder visitar quantes més exposicions millor , sense tenir en compte ni el nom de l’artista protagonista , i moltes vegades sense tenir ni la més remota idea del que hi podrem trobar, és l’aparició d’una mostra que ens complau i ens satisfà, tot permetent-nos gaudir d’art en l’estat més pur.

No es pot negar que això succeeix molt de tant en tant , però quan passa la satisfacció és tan immensa que ens serveix per agafar noves forces per seguir en la nostra passió visitant. Justament una d’aquestes escasses vegades ha estat fa uns dies tot visitant la mostra col·lectiva de Gravat que l’Associació Sant Lluc presenta a la seva sala de La Presó ( fins el 5 de gener ) i amb el protagonisme de Laia Arnau,   Núria Calsapeu,   Núria Hurtado,  Daniel Llin,  Ramon Llinés ,  Margarida March,  Carme Peris,  Marc Prat,  Sergi Rabassa i  David Vergés.

Que el gravat és un món apart en el que una vegada hi has entrat , ja sigui com a creador o coma simple receptor , ja no en pots sortit dons quedes com inoculat per un rar verí , és de tots sabut. A Mataró en tenim un bon grapat d’enverinats  d’aquest tipus degut essencialment al malauradament desaparegut taller de gravat que de la mà, primer de Raúl Capitani i després de Jordi Rosés i Pilar Lloret , no tan sols van formar a una munió de creadors , ans també i com efecte colateral, van apassionar a un gran grapat de receptors/ espectadors.




Ara , deu artistes provinents d’aquell taller i que segueixen mantenint oportuna relació amb els mestres mitjançant els cursos que aquests realitzen en la seva seu professional d’Art Print ens ofereixen una col·lectiva plena d’individualitats com si en la seva diversitat conceptual, estètica , plàstica i creativa ens volguessin acostar al ventall de possibilitats del gravat en el que pertoca a que qualsevol concepte creatiu sempre té en el gravat una possibilitat tècnica per ser estampada / reproduïda.

En ser una mostra de caire col·lectiu potser el més convenint seria el mantenir el judici en la globalitat però crec que en aquesta ocasió s’escau una individualització , per petita que sigui. Així hem de dir que mentre Laia Arnau ens sorprèn de manera gratíssima amb dues peces que s’allunyen del seu camí il·lustratiu habitual, per endinsar-se per uns camps de força i intensitat , absolutament seductores en l’aparença i embriagadores de sensibilitat en l’aprofundiment, la Núria Calsapeu segueix en el seu camí poètic de tendresa ben especial al que tanta sensibilitat i capacitat creativa sap extreure.

Núria Hurtado segueix donant-li voltes a la geometria, el ritme i el moviment , sorprenent-nos un cop més amb un equilibri dinàmic d’excel·lent vibració artística. Daniel Llin demostra que tot és possible en el camp del gravat , inclòs reconstruir la seva vesant pictòrica plena de densitats en una estampa que manté la intensitat formal i creativa del seu habitual fer. Ramón Llinés manté la seva aposta per una investigació en la que el joc cromàtic serveix per apuntalar aquest sentiment volumètric i de profunditats que tant bé sap plasmar.

Margarida March ens demostra fefaentment que l gravat combina amb tot , fins i tot amb una especialitat tan remota i contrària com pot ser l’esmalt. Tot ensenyorejant la peça March  aconsegueix una finor i una intensitat artística certament remarcable. Nivell que també assoleix Carme Peris en un exercici de tècnica i concepte plenament reeixit.




Marc Prat fa veritable estrena en aquest camp mantenint la seva dialèctica plàstica i demostrant que en el gravat té un llarg camí a recórrer i que pot ser l’eina complementària ideal a la seva pintura ,sense perdre ni un gram de qualitat i afegint a més a més , una nova i ben grata mirada  al seu fer. Una alternativa que contrasata amb el seguir fent camí de Sergi Rabassa molt més segur en aquests verals que no pas en els pictòrics. Finalment David Vergés es magnífica a si mateix amb un parell d’obres d’un reduccionisme minimalista que encongeix l’ànim i captiva per la força i serenor immerses en una qualitat d’alt nivell. 

10 Gravadors diferents ,reunits en el cocktail d’una col·lectiva de molt alt nivell que no us heu de perdre de cap de les maneres.

PS.- Acabat d’escriure aquest pot descobreixo entre les notícies de l’Ajuntament de Mataró que el proper mes de gener , el taller de Gravat reinicia les seves activitats , noticia que m’alegra de per se i que ha de merèixer un immediat post.

Però no he volgut que aquesta notícia variï la crítica de l’exposició ja que l’esperit amb el que es va fer i el que respira , correspon exactament al que dic en la mateixa i que concorda del tot amb els comentaris dels mateixos organitzadors , la gent del Sant Lluc.

(Les fotografies han estat manllevades del blog del Sant Lluc)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada