El
passat cap de setmana vaig gaudir d’un excel·lent dia de la mà de la gent del
Museu Arxiu de Llavaneres que va tenir a be convidar-me a formar part del jurat
que havia de decidir els premiats en el Primer Concurs de Pintura i Escultura , organitzat per el mateix Museu.
Un
dia magnífic ja que van ser moltes les hores compartides amb la gent del Museu
i amb els companys de jurat , el bon amic Tomàs Safont Tria , artista
llavanerenc al que tinc gran apreci personal i professional ; i amb Josep Mª
Cadena , el gran periodista , intel·lectual , home de la cultura i de l’art ,
gran mestre per tots aquells que ens dediquem d’una o altra manera a això, amb
qui sempre és un plaer ,- en el més estricte sentit de la paraula -, compartir
els seus coneixements i les seves històries de tota mena.
Un
concurs estructurat amb l’enginy que precisa tota entitat cultural per
sobreviure en moments de crisi com l’actual. I dic enginy ja que el premi del
mateix no era un premi dinerari, com acostuma a succeir i si en canvi era la
confirmació d’una exposició a les sales de Can Caralt , de modus i manera que
el proper 2013 exposaran els tres artistes guardonats en format de col·lectiva
i en el 20014 hi haurà exposició individual del guanyador.
Una
llarga trentena de participants , amb un divers nivell de qualitat com acostuma
a succeir en aquestes ocasions , van generar el suficient nivell de discussió
entre el jurat fins arribar al fallo final , que per unanimitat va quedar
establert amb el mataroní Joan Poch com a guanyador amb l’obra que encapçala
aquest post , i amb Marc Sala Audet , - amb una de les seves escultures “bestiola”
-, i la llavanerenca Emma Agustí amb una acurada instal·lació, arrodonint un
més que estimable palmarès.
Un
conjunt d’obres i de noms que arrodonia encara més el dia. Les obres ja que
totes elles es mouen en una qualitat valorable, i els noms ja que presenten
tres artistes que estan lluitant de manera aferrissada per establir el seu
paper en el món de l’art. Per un costat està en Joan Poch que d’ençà que un li
va atorgar l’alternativa a l’espai Capgròs, segueix embalat en una constant
capacitat de creació, amb un evident i constant progrès que l’ha convertit ja
en un artista de nivell valorable a la ciutat. En Marc Sala que amb l’empenta
que li significà la seva selecció en el Vila Casas d’escultura, retorna amb
noves mirades al seu ideari volumètric ; i finalment l’Emma Agustí a qui
aquesta selecció li ha de servir per recuperar tremp ja que del seu fer i la
seva qualitat , ha de sortir encara molt bon art.
Art,
artistes , amistat , cultura , xerrada, lliçons apreses.... Petits detalls tots
ells , però que en la seva suma van convertir el dia en immillorable, fent cert
allò de petits plaers , grans plaers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada