Avui el capgròs.com encapçala el
seu diari digital amb la noticia del tancament per fallida de la Nau Minguell.
El gran projecte del darrer govern socialista que havia de ser l’hòstia com a
cluster d’artistes i emprenedors del món audiovisual tanca tan sols dos anys i
mig d’ençà la seva inauguració ( juny de 2010 ) dons sols mantenia un llogater
i tenia als altells a la gent del Llimoner i del Sant Lluc , aixoplugats allà
per apaivagar les queixes del món artístic ja que la Nau Minguell havia de ser
centre de creació per els artistes plàstics , en contraposició de Can Xalant,
però va ser derivada cap el camí de l’audiovisual en raó de les subvencions oficials
per un costat , però també en el desig de qui manava a l’IMPEM ( Alícia Romero
) que trobava més fashion el món audiovisual que no pas el plàstic que en ple
segle XXI , semblava per alguns , absolutament demodée.
La nau Minguell és el gran projecte fracàs
del govern Baron. Ho és juntament amb un altre projecte , el de les Tres Roques
, del que no es parla ja que va fent la viu viu, però a les antípodes del
projecte formatiu que l’havia de convertir en la Casa Elizalde de Mataró, i l’ha
deixat en un humil Centre Cívic de Barri, amb la informàtica , la fotografia i
la cuina , com únics elements amb resposta . I tot això amb una bona tasca de l’actual
responsable que intenta refer el desgavell absolut de l’etapa Chaves.
Avui a bon segur molts parlaran
malament de la Nau Minguell. Un avui , simplement riu, ja que s’ha acomplert
fil per randa tot el que va predir en els seus escrits. I si com a mostra val
un botó, us recomano enllaceu amb aquest link, amb el post que publicava aquí mateix el dia 24 de gener del 2010 , és dir, fa quasi tres anys , dia per dia ,
i mig any abans d’inaugurar-se, en motiu d’una airada picabaralla que vaig
tenir amb Alícia Romero que va presentar el projecte definitiu.
Ara es diu que l’Ajuntament negocia
amb un estament supramunicipal (Consell
Comarcal ?) per que s’ubiqui en la Nau; però si no s’arriba a un acord , no
estaria de més retomar la idea primigènia de la nau que no era altre que un
espai de creació per els artistes plàstics. A fi de comptes simplement seria
fer justícia , encara que uns quants anys més tard.
CAXAFÒRUM
Algun dia amb tota calma haurem de
comentar el desastre que ha significat per a la cultura , tot el desgavell de
les caixes d’estalvi en el que pertoca a la seva obra social i a la seva
vessant expositiva.
A Mataró , per exemple, ha
significat la desaparició de la sala d’exposicions de la Pça Sta Anna i ha
deixat en precari els espais de l’Ateneu , orfes de responsable que conegui el
tema ja que el cap més alt de l’staff res té a veure amb l’obra cultural, el que fa
pensar en un futur més que negre per aquells magnífics espais.
Mirant més enllà, el degoteig de tristes
noticies és constant i afecta per igual a Catalunya i tot l’estat espanyol. I
dic tristes noticies , quan en realitat hauria de parlar de veritable catàstrofe
cultural.
Per arrodonir-ho tot , arriba la
notícia que Caixafòrum , el centre cultural de la Caixa de Pensions , tot
remodelant les seves tarifes per els diversos esdeveniments que presenta , ha
decidit cobrar entrada (4 Euros ) a les exposicions que celebri en els seves
seus centres de Madrid i Barcelona a partir de maig , amb l’excepció dels
clients de l’entitat que mantindran l’entrada gratuïta.
Una mala notícia sens dubte que ens
retrotrau a una quinzena d’anys quan el centre Cultural de la caixa estava al
Palau Macaya ( de Puig i Cadafalch ) , al Passeig de Sant Joan i es feia pagar
entrada. Aquesta es va eliminar degut a que la competència ( Caixa Catalunya ) de la mà de Giralt Miracle va decidir obrir gratuïtament
les seves activitats expositives a La Pedrera i va obligar en conseqüència a la
caixa a afegir-se al carro de la gratuïtat.
Ara , esmorteïda la Pedrera i la
Caixa Catalunya , la Caixa de Pensions retorna
a allò que sempre li ha agradat , cobrar per a tot, incloent el bon dia
que tant poques vegades desgranen els seus empleats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada