Tots aquells que vàrem conèixer a Pepe
Novellas sabem del seu tarannà en certa manera despistat i de la seu poc afany
en retenir detalls que fossin simplement accessoris. El nom de les models n’era
un d’ells. Com que la seva primera model es deia Pili , a partir d’aquell
moment totes les models que van passar per l’estudi eren “Pilis” , i l’expressió
normal per dir que s’anava a treballar amb model era :”Anem a fer pilis”. Una
expressió que quallà , com no, també entre els seus alumnes.
Per això, i a modus de subtil
homenatge al mestre, Carme Fageda ha volgut titular la seva exposició a l’espai
capgròs , que és la seva afirmació expositiva després de la mostra individual
de fa unes temporades a la sala de la Presó, com “ Pilis i cels” en una
íntima definició del que significa l’obra ara presentada.
Encara que Carme Fageda no és una
nouvinguda en això de l’art, pertany però al grup de creadors que arriben a l’afirmació
de la seva afecció quan les circumstàncies de la vida , familiars i
professionals, els hi permet. Això fa que essent intel·lectualment formats i gaudint
d’un bon bagatge emocional i sensitiu , els hi cremi el temps i una vegada
assolits els plantejaments tècnics , les etapes es succeeixin de manera
desfermada.
Mentre que l’artista jove segueix
un caminar en certa manera lent i pausat, el creador del que parlem tan sols
tastat un camí creatiu, aquest li sembla ràpidament esgotat i en passa a altre
, en la recerca desesperada de trobar la seva veritat i el que en podríem dir ,
el seu idioma plàstic.
Aquesta reflexió es fa evident en
el cas de Carme Fageda si és que hem pogut seguir la seva trajectòria. En poc
temps les coses canvien, i el que fa un no res era vital ara ja és un deixalla
en el camí , però avui , en aqueta exposició, crec jo que , explorats els
verals , el camí sembla ja desbrossat per a una definició més plena.
Carme Fageda , pinti el que pinti ,
en aquest cas pilis i cels, estableix la
seva obra en una construcció volumètrica dels espais. Posseïdora d’una
interessant sentit de l’equilibri dels mateixos , genera l’obra amb el
recolzament d’una tècnica prou acurada i una paleta cromàtica certament reduïda
que li serveix per reforçar els límits
de la seva geometria espaial, omplint el seu interior amb els elements que
generaran el seu peculiar concepte de la figura. Una manera de fer que li
permet accentuar la intensitat o dramatisme de les mateixes , amb un
expressionisme peculiar capaç de generar les suficients vibracions emotives.
Una manera de fer que extrapola ,
en el cas dels cels, a una mirada més tendra i poètica; més sensible i emotiva,
en la que l’absència de la figura , ens la fa més present encara , remarcant el
caràcter de l’home com a veritable protagonista de la seva creació artística.
Pilis i cels. Terra i espai. Cos i
esperit. Les eternes dues cares de la sensibilitat del creadors , col·locades
de nou aquí front de l’espectador per que aquest en digui la seva.
Dolça i abrupta alhora , generant
bellesa sense partir d’ella , Carme
Fageda ens demostra que està en el punt d’inflexió de la seva carrera.
Ara li toca decidir.
Esperem i desitgem, per a bé de tots i de l’art , que
ho faci a fi de bé.
Carme Fageda. "Pilis i Cels"
Espai capgròs. Febrer de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada