Escriure directament fa que a
vegades dades que tenies molt clares en començar l’escrit després se’n van en
orris i cauen en un lamentable oblit si , per les raons que siguin , l’escrit
ha quedat interromput en els moments de la redacció.
Això em va passar ahir , i avui
toca subsanar-ho de tot cor, quan en parlar del seguit d’autors mataronins que
surten de les nostres petites fronteres per anar a exposar més enllà, va quedar
en el tinter , o millor dit en les tecles de l’ordinador, la mostra que Alberto
Romero Gil i Ana Garcia inauguren ja mateix a la galeria Nolde a Navacerrada.
Una galeria important , una de les més importants de la Comunitat de Madrid ,
amb un ample pedegree i que a més en moments estacionals com aquest està en el
seu punt àlgid. Una sala ja coneguda per ells i en la que estem segurs
aconseguiran el pertinent èxit.
Un èxit merescut per la seva qualitat i que ens referma en la nostra crida.
Nou temporades sense exposicions de cap artista plàstic mataroní (pintor / escultor ) a Can Palauet, sala d’exposicions municipal. Quina és la raó?.
Volem explicacions públiques i volem que es corregeixi JA aquesta greu anomalia cultural , depurant alhora les responsabilitats a qui calgui.
Volem explicacions públiques i volem que es corregeixi JA aquesta greu anomalia cultural , depurant alhora les responsabilitats a qui calgui.
PREMI PER CAN XALANT
L’Associació de Crítics d’art de
Catalunya (ACCA) , de la que formo part , va fallar ahir els seus premis anyals i en el que pertoca al premi corresponent a “Espais
de Producció i creació”, aquest va ser atorgant a Can Xalant “ per la
programació dels seus darrers set anys”.
Un premi atorgat doncs a una
trajectòria que sembla ja acabada. I he de dir que crec és un premi merescut.
Certament Can Xalant ho ha fet molt bé en el seu camp específic de l’art i el
pensament contemporani, però la contestació rebuda a Mataró no està en el seu
valor absolut, que seria ben lloable si fos sota l’aixopluc absolut de la
Generalitat . Esdevé en criticable quan bona part de l’aportació dinerària
prové de les arques municipals i la ciutat rep a canvi una misèrrima aportació.
Està aquí , i no en altre lloc, la causa de la seva desaparició, tal i com ha estat fins avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada