El meu darrer post era prou
explicatiu al respecte de les meves sensacions al voltant de la presentació /
inauguració / posta de llarg o dieu-li com vulgueu de l’Espai Torres García al
Tecnocampus. Un post que curiosament ha rebut un , per a mi, sorprenent recolzament tant en les
xarxes socials com a nivell particular.
Un post que vaig escriure amb afany
conciliador. Sabedor de que el mateix alcalde Joan Mora havia manifestat la
seva sorpresa per el “peculiar” horari del mateix , em semblava que el meu
escrit podia donar pas a una rèplica en certa manera disculpatòria i propiciar
un acte posterior en els propers dies , aprofitant com excusa una presentació
pública de la nova edició de la Biennal i acollir al món de l’art més proper i
donar-li un recolzament que fins ara es negat per part del Govern de la ciutat.
Però no ha estat així.
Ho dic ja que crec que hom té clar
que l’acte va ser realitzat en la major
clandestinitat i que tot ell va ser una absoluta errada pel fet de no fer partícip
d’ell a la ciutat , ni tan sols als artistes que hi han pres part , doncs ni
els propis artistes de la ciutat en van ser convidats.
Per això em sorprenc del tot amb el
post de l’Associació Sant Lluc, quan no essent culpables de res ja que l’acte
era un acte municipal, surten a la defensa del consistori i corren a netejar-li
les vergonyes, en un post en el que diuen textualment:
Volem significar, per evitar malentesos,
que ahir no es va fer una inauguració sinó una presentació oficial, oberta, als
mitjans de comunicació. La inauguració, solemne, oficial i pública es farà més
endavant, possiblement coincidint amb el lliurament de l'obra guanyadora de la
Cinquena Edició del Premi, que ja està al caure.
Doncs ho sento, però no tan sols no eviten malentesos ans el
contrari, els accentuen. Presentació oberta? . Com es pot qualificar així quan
no es fa cap mena d’anunci públic i quan no es contacta ni tan sols amb els
artistes que han pres part en les diverses edicions ?. ( Les fotografies deixen
ben a les clares quins eren els assistents a l’acte).
Als mitjans de comunicació?. Em miro al mirall i em pregunto
que soc jo en el que pertoca a la informació en l’art mataroní. Escric al
capgròs i mantinc un programa d’art a la televisió local/comarcal m1tv des de fa
tant de temps que quasi ja no ho recordo . Un programa que a més a més realitza
un especial dedicat a la Biennal , fet in situ en el dia del lliurament de
guardons i inauguració de l’exposició. Doncs
que voleu que us digui, a un no el van convidar a l’acte ni per part del
Consistori ni per part de la Sant Lluc , i ambdós em tenen abastament fitxat
amb totes les dades. Deu ser que no pertanyo als mitjans de comunicació.
(Ara espero que ningú surti amb la vilesa de dir que la
convidada no va existir ja que coneixien la meva impossibilitat d’assistència
per coincidir amb el meu horari laboral).
Inauguració oficial quan es faci lliurament del premi d’aquesta
Biennal?. Per Déu , que el promig de temps entre que es falla el premi es fa
lliurament a la ciutat depassa l’any i mig , com ha quedat clar en aquesta
ocasió en que per poc es solapen els actes. D’aquí prop de dos anys inauguració
oficial amb públic i artistes?. Per favor, permeteu-me l’exabrupte i aneu a
dida.
Vaig fer el que havia de fer en els moments de la creació de
la Biennal. Ho vaig fer essencialment en homenatge íntim i personal al meu pare
que havia presentat , feia molts anys , un projecte de Biennal de pintura a l’alcalde
Robert i al regidor de cultura que crec recordar era l’advocat Herrero. Era un
concurs de nom Torres-Garcia i amb logotip del dibuix de l’estació de Mataró realitzat
per ell. Sona d’algo?.
Un concurs que mai va arribar a terme malgrat el seu
treball, com tampoc va poder veure un carrer dedicat a Torres García que mai
havia de ser aprovat i que finalment si va aconseguir el seu amic de l’ànima ,
en Santi Estrany.
Estic enormement content i orgullós de que Mataró tingui una
Biennal de Pintura del nivell que té , gràcies a l’esforç que mai podrem agrair
prou de l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró , però això no vol dir que s’hagi
de ser mesell.
L’acte d’ahir no va ser un acte cultural, no va ser un acte d’art
, va ser un acte en el que sols tenia importància dues coses: Una fotografia
que ensenyar i una nota de premsa per publicar, el que podia donar a entendre
un recolzament municipal a la plàstica, que per cert no existeix. I ambdues coses en aquestes
circumstàncies poden tenir diversos qualificatius , però cap amb significatiu
positiu.
Fa unes setmanes quan es va fer el primer anunci de que s’inauguraria
aquest espai vaig fer unes reflexions públiques. S’han acomplert amb escreix en
la seva vesant més negativa. Que hi farem. Sols ens queda alçar de nou la veu per
queixar-nos i per lamentar excuses de mal pagador que no venen a raó.
Els
cuentistes de l’auca poden excusar-se i defensar-se com vulguin. Hi ha qui tria
ser servil per tirar endavant i hi ha que no. I cadascú que faci el que cregui
convenient i carregui amb la seva responsabilitat.
L’acte del passat divendres va ser un error i vàrem ser molts
que ens sentírem menystinguts i fins i tot insultats. Ara la nota del sant Lluc
no arregla res , ans ho empitjora.
Cornuts sí, però el llit el pagueu vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada