UN CONCEPTE GERMÀNIC DE L’ART . UWE HAND

Moltes son les vegades que hem dit que paga molt la pena  acostar-se a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors ja que el fi olfacte de la Teresa Roig sempre ens hi té preparada una interessant exposició , generalment en forma d’agradable sorpresa.

Ara , i després de l’èxit del peculiar projecte de Mariano Cabellos, ens trobem davant una mostra  si més  no peculiar , ja que no és habitual trobar en les sales de les nostres contrades , obres d’artistes de més enllà de les fronteres estatals, i menys encara si venen precedides d’un currículum personal i expositiu important, com és el cas que avui ens ocupa amb la mostra “Elements” de l’artista alemany Uwe Hand.

Uwe Hand és un reconegut artista alemany , professor a l’escola de Belles Arts de Berlin en la disciplina de procediments pictòrics. Una disciplina que li ha permès contactar amb la seva homòloga de l’ Universitat barcelonina , la nostra veïna Rosa Codina Esteve , i realitzar no sols una compartició acadèmica , ans també una altra d’expositiva , amb aquesta mostra inaugurada tot justa bans de la Setmana Santa.

Si ens acostem a la sala amb desconeixement  i tot baixant les escales d’entrada fem mirada en profunditat a la mateixa , és molt probable que a primer cop d’ull tinguem l’ impressió que ens trobem davant una exposició conformada per dos artistes diferents que s’han dividit la mateixa  mitjançant una invisible bisectriu en diagonal.

Diem això ja que en la primera part de l’exposició se'ns ofereix una pintura academicista , de caire romàntic , en un classicisme accentuat fregadís en certa manera amb un art “pompier” en la que cohabiten mars enfurismats, colors vius i contrastats , imatges d’uns paisatges que ens semblen a tots ja molt superats en una remembrança  a segles passats , en un conjunt que ens deixa indiferents malgrat que òbviament hem de reconèixer el molt acurat tractament tècnic en totes i cadascuna de les peces presentades, en les que hem de reconèixer unes dosi important de demostració tècnica de primera magnitud.

Però girant cantonada , per un dir, ens trobem davant d’un altre artista conceptualment diferent. Tot el que era disbauxa i passió esdevé racionalisme , exactitud , racionalisme i reflexió. Uwe Hand juga llavors amb velles imatges , amb fantàstics entapissats que li serveixen de suport , amb fondos texturals en els que es dipositen retallades siluetes en una fusió quasi immaterial per el de complement anímic que signifiquen.

I a més ho fa amb una perfecció tècnica quasi de cirurgià amb bisturí plàstic per establi els talls deguts en el lloc estricte , donant alhora la profunditat o superficialitat estrictament calculada per l’autor, confegint unes obres en les que a l’atractiu visual suma la motivació d’una incògnita vital inquietant que queda surant en elles i remarca així la seva capacitat comunicativa.

Una exposició prou interessant que a més ens apropa a un altre concepte pictòric més racional i llunyà de la nostra visceralitat passional. Una mostra que referma el dilema del valor de la tècnica en l’eterna pregunta de si sols ha de servir com a mitjà ( m’hi apunto) o pot arribar a assolir paper de privilegi essencial en el concepte del treball d’un autor.

Uwe Hand , una mirada diferent amb la tècnica com ensenya.

(Bona part de les fotografies han estat manllevades del blog de la Sant Lluc)

L'ENLLAÇ DEL DIA

Avui comencem una petita secció en aquest blog , en la que dia a dia , i sempre que hi hagi alguna notícia atractiva en la xarxa en general, en farem oportú enllaç per a tal de fer-ne una oportuna difusió d ela mateixa , en la mesura de les nostres minses possibilitats.

Avui , i per començar , ens farem ressò de la inauguració de la remodelació del  Rijksmuseum d'Amsterdam , amb el reportatge que del fet ens presenta aquí, el diari El País