En David Vergés és un home ben
conegut de bona part de l’art mataroní, en especial per part dels artistes professionals
que li confien les seves obres per que ell aconsegueixi millorar-les ,si és possible,
mitjançant un excel·lent emmarcat , doncs aquesta ,- la d’ emmarcador-, és la seva professió de la que n’ és un crack.
Fa uns deu anys però que David
Vergés va voler saltar a l’altre costat del marc i aprofundir en la seva
sensibilitat creativa , aquella establerta en el seu pensament personal i a bon segur cultivada i modificada per la
visió de tantes obres que passaven per les seves mans. Un salt del que hem anat
veient bocins ja sigui en les col·lectives del taller de Gravat ja sigui en les
seves presències puntuals a la sant Lluc i que ara esclata amb tota la seva
potència en la seva exposició al Col·legi d’Aparelladors.
“Res no és el que sembla” és la
frase escollida per l’autor com a títol de l’exposició, tot afegint un proverbi
xinés que diu . “Només amb els ulls, la pintura no es veu del tot” , un
concepte dual que ens deixa ben clar quin és el propòsit del creador que no és
altra que fer-nos entendre que encara que les imatges ens sedueixin en la vista
, cal anar més enllà i cercar les veritats ocultes que tot artista diposita en
elles.
Vergés ens presenta en aquesta
exposició un magnífic recull d’obres de caire minimalista que tenen en la taca
el seu origen i eix. Un tachisme reduccionista que defugint de la potència
pròpia de la taca , camina a la recerca de la sensibilitat essencial. Una contradicció
que no tan sols és visual ja que intel·ligentment aposta per el minimalisme nascut
com a contraposició de l’expressionisme abstracte que justament té en la
potència visceral de la taca el punt clau de la seva gestació.
Però el minimalisme és en essència
fred. Per definició es tracta d’un art caracteritzat per formes i materials
simplificats al màxim , emprats per expressar les idees d’una manera directa i
impersonal. Però David Vergés és directe però no impersonal. Per això enfronta la
seva teoria de la taca pura a uns papers diversos , vells , teòricament anònims
però plens de personalitat , per aconseguir que siguin ells els que marquin el
ritme de les obres , segons la seva resposta davant les taques efectuades amb
materials que donin un mínim temps de resposta.
Amb el negre com a únic punt
cromàtic , al que deixa divergir en tot el seu ventall, i amb l’empremta
pròpia del paper , apareixen les petites meravelles que Vergés ens mostra.
Unes obres que , al meu entendre i gust , tenen més força i poder, quan més
simples siguin en l’aparença i que curiosament perden potència en les peces més
treballades , de més caire formal reconeixible, en les que sembla que es perd
una mica l’alè màgic que rodola per tota l’exposició.
Si afegim que la direcció del
teòric atzar porta a uns equilibris formals de les peces de gran mèrit que
potencien el seu nivell comunicador i que els elements complementaris de l’exposició
, sempre importants i moltes vegades obviats per els creadors, com ho son l’emmarcat
i la composició general de l’exposat , assoleixen un nivell més que notable,
haurem de convenir que ens trobem davant d’una magnífica exposició d’obligada
visita.
Una mostra que serveix per
descobrir i alhora afermar un nom que haurem de tenir tots en compte , d’ara en
endavant , en l’art mataroní, com ho és de David Vergés. Un artista de sensibilitat extrema que després de llarga diàleg amb si mateix i una depuració absoluta de l'accessori ens ofereix un art que apunta a virginal, a no contaminat , Un artista minimal,
amb qualitat maximal ( i valgui aquí el forçat del rodolí).
Un artista que ens avisa tot
dient-nos que amb els ulls no n’hi ha prou , però que erra ( i aquest és el seu
únic error) quan diu que res és el que sembla. No és el cas. La seva exposició
sembla una gran exposició per la senzilla raó que és una gran exposició. I de
les millors de la temporada .
Felicitats.
ESTACIÓ D’ENLLAÇ
Encara que ja hem fet alguna prova
en anteriors pot, a partit d’avui i sota el títol d’ Estació d’enllaç ,
intentarem oferir a diari un link amb alguna notícia , museu, exposició,
col·lecció, etc que pugui ser de l’interès de tots.
Avui per començar aquí teniu el
primer.
VALOR I PREU
Una de les virtuts de l’exposició
de David Vergés és el preu de les sevs obres. Preus populars a l’alçada de totes
les butxaques , tal i com pertoca a un artista que aquesta és la seva primera
exposició.
Però tots sabem que el preu de les obres d’art
és un dels galimaties més difícils de quadrar i entendre per entesos i
afeccionats. Potser per això Christa Somererer i Laurent Mignonneau han establert
una forma pragmàtica , per dir-ho d’alguna manera , de poder establir el preu d’una
obra d’art mitjançant uns paràmetres racionals.
Un curiós article que us aconsello
per la seva peculiaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada