diumenge, de juny 09, 2013

BIENNAL TORRES GARCÍA. PIC…ADÍS FINAL ( i V)





Fins ara hem parlat de la vessant artística de la biennal Torres García, però un premi d’aquest nivell i aquesta transcendència té molt d’element cultural i ciutadà que no cal obviar i del que en cal fer repassada.

Per eixample cal fer balança de la presència política. Amb Joan Mora i Joaquim Fernández al cap davant per part de CiU i la munió socialista amb Baron, Pera, Melero i López. Absència absoluta del PP, CUP , PxC i ICV.  Una absència que es repeteix constantment , encara que arribaran unes noves eleccions i tots ells sortiran defensors d’aquella cultura a la que mai han recolzat en el mandat. El mateix s’ha de dir d’ERC , a la que tot allò que no sona a independència li sembla aliè, en una postura de deixadesa .

D’absències, moltes i significatives. Cultura va presentar els pesos pesants directius però com sempre no hi va estar ningú de la gent de l’art i això no tan sols és censurable, és absolutament perillós. Que la gent de plàstica de Cultura no acudeixi a un acte com el de la Biennal és un absolut desistiment de  les seves funcions que hauria de ser valorat en el corresponent expedient si succeís, que no succeeix , que la funció pública fos valorada en la seva situació real de servei al ciutadà i no la del funcionarat servil, del fer poc i cobrar molt. Una lamentable manera  d’actuar de la que els responsables de la plàstica municipal en son experts.

També , i com era d’esperar, no hi va assistir ningú del Museu . Si l’absència de la gent de Cultura és lamentable, l’absència de Marfà i companyia és del tot intolerable i mereixeria, de totes totes, l’obertura del corresponent expedient disciplinari. No pot ser que qui ha de preocupar-se  de la part pictòrica de la ciutat no estigui en el seu acte més important i més quan dintre de poc serà el responsable de l’aixopluc de l’obra guanyadora.

Però està clar que al museu hi ha al·lèrgia a la pintura. Tan sols cal fer esment a la lamentable col·locació del premis de les anteriors biennals abans de l’existència de l’espai al foyer del Tecnocampus , el que ha fet que l’obra de Marc Llacuna estigui penjada amb un més que important mal estat que precisa ja d’una acurada restauració.

El cas de Marfà i el Museu és un constant rebrotar d’absències èticament despreciables i laboralment punibles , però posseïdor com és d’un status d’intocable, la ciutat segueix pagant un sou d’excel·lència per un treball de misèria. Un cas incomprensible ja per a tots i davant del qual ningú gossa enfrontar-se. A fi de comptes el cas de la Biennal va ser un gra més d’un munt d’actuacions difícilment digeribles.

Absència també remarcable de la gent del Bassat.  Algú no ha entès encara que el Museu Bassat no ha lligat amb la ciutat malgrat alguns més que evidents esforços. Un lligam molt prim que es pot escrostonar encara més després de la propera inauguració. Per això la presència en l’acte de la Torres García era ineludible ja que era la demostració de ser present en els actes artístics de ciutat. La seva absència va ser un lamentable i definitori error.

Absència, i també important, d’un bon gruix de pintors i creadors, que molts d’ells pertanyen al grup més queixós de la poca resposta que mereix el seu art. Com sempre el vanitós auto orgull del creador petit que pensa en l’absència com a vil venjança de malcriat. Una absència que els qualifica , desqualificant-los.

Però no tot ha de ser negatiu i s’ha de felicitar de valent a la conjunció premsa /  cultura oficial , crec que amb el protagonisme de M.L.V., que va respondre amb actitud professional a la castanya rebuda el dia anterior aper el fet de que la Biennal no apareixia en el web municipal. Així el mateix dijous ja apareixia la notícia de manera correcte i destacada , i a poc de proclamar-se el veredicte la noticia ja era preeminent en el web municipal. Una tasca positiva que cal aplaudir com es mereix, en el desig de que sigui norma i no excepció.

I per acabar crec que cal comentar un fet absolutament lamentable. Ja sé que molts diran que potser millor callar, que a certa gent millor no donar ni un bri de publicitat, que  a fi de comptes tots es coneixem en el mon de l’art i per tant sabem la vàlua del comentari fet per un o altre , que... .

Però crec sincerament que davant certs fets és impossible restar impassible i donar la callada per resposta. Que certs silencis esdevenen com catalitzadors per a que certs miserables es creixin i s’envalentonin tot dient : “ Veieu com ningú ha gosat desmentir-me” , convertint en veritat la més gran de les fal·làcies. És per això que crec que cal enfrontar-se a aquells capaços de destruir un treball ben fet mitjançant la mentida , la insidia i la falsedat.

Parlo , està clar ,de Marta Teixidó que en el seu blog “Cròniques mataronines” i en la translació castellana de “Cuadros de una exposición” ofereix la seva visió del que ha estat la Torres García.

No entraré en cap mena de discussió al respecte de l’opinió artística que li genera el concurs. Els que opinem som responsables de la nostra opinió i aquesta serveix per que els lectors ens valorin. No entraré en discussió ja que tampoc l’escrit ho permet ja que malgrat la seva llargària no entra en cap moment en matèria i fora d’escarnir el fet de l’escassa o nul·la presència de figuració , paisatgisme o nus , i de reconèixer el bon nivell tècnic del presentat, fuig de tot estudi i no parla del que s’hauria de parlar , que no és altra cosa que de la valoració artística del presentat.

No ho fa ja que tot els seu esforç està en atacar i insultar al jurat al que qualifica textualment de “iaios de solemnitat, estancats en uns arquetips “gaga i demodé”, dels anys 60 i 70 del segle XX, i que per quatre calerons venen la seva ànima al diable” , tot afegint a continuació després d’una llarga xerrameca que pretén ser fonament de la seva aberració que :

“...Es que sempre es presenten els mateixos ????? De debò, de debò, no hi havia res més potable????? Tan poca qualitat tenien els 190 que no varen passar la tria? I en referència al guanyador, ves per on, es presenta per primer cop en les cinc edicions  i... GUANYA!!!
Ja saben molts lectors que aquesta cronista accidental es aficionada a la boxa. I hi ha una paraula que defineix perfectament quan un combat presenta sospites: TONGO!!!
Al que s'ha fet menció, cal afegir una altra dada:  Daniel Giralt Miracle, excel·lentíssim membre del jurat, va prorrogar el catàleg de l’exposició del premiat d’enguany:  Martín CARRAL GONZÁLEZ, que fins al 26 de maig va exposar a la Fundació Vila Casas de Barcelona. Coincidència? En la vida no hi ha RES, però RES que passi per casualitat. “

Ja ho veuen. Noms de l’alçada d’Arnau Puig, Daniel Giralt Miracle, Juan Manuel Bonet i Paco Rodón , noms admirats i reconeguts per arreu, amb un historial de passat i amb una vigència de present absoluta son  no tan sols iaios gagás i demodés ans , el que es pitjor, son uns venuts que fan trampa quan es troben per exercir de jurat.

Però , que s’ha cregut , aquesta menyspreable comentarista?. Evidentment que no fa falta sortir en defensa d’ells. La riota dels protagonistes quan han conegut el comentari haurà estat de campionat i evidentment el seu comentari ni tan sols els hi haurà fet pessigolles , ans el contrari . Fins i tot  potser en la seva saviesa hauran pregat a aquest Déu del que la comentarista és tan amant, que la il·lumini en la seva estultícia .

Però el més risible i penós és l’afirmació, que manté a posteriori en altres comentaris , del tongo en el Premi. Ja que la comentarista és tan hàbil com els germans detectius dels còmics de Tintin , em ve de gust afegir altres dades que a bon segur podran corroborar la seva tesi i a més portar-la al passat.

Així caldrà recordar que Giralt Miracle no sols va prologar al guanyador ans també a Carmen Anzano , que també deu haver estat seleccionada per aquesta raó. O recordar que Antoni Perna , guanyador de la segona edició era gran conegut i amic de Paco Rodón i havia exposat al Monjo. Que quan va guanyar Marc Llacuna , la seva mare era membre de la junta del Sant Lluc. Que Dis Berlin és amic de joventut de Juan Manuel Bonet que per cert ha prologat a uns quants seleccionats. Que...

Però com es pot ser tan maliciós per carregar-se una realització sense màcula com ho és l’organització del Sant Lluc ?. Jo entenc perfectament que a la comentarista li senti com una patada al cul que la Biennal aposti per un art en el que no hi creu i fins i tot el considera pervers. Que l’art que defensa , que suposo és aquell que promociona en la seva galeria virtual a canvi , com no, dels corresponents calerons, no hi té cabuda de cap mena. Però és de curts no entendre  que no hi té cabuda , no per el seu llenguatge i sí per la seva absoluta manca de qualitat.

No és just , ni ètic , ni professional, llençar als quatre vents unes acusacions tan fortes amb fonaments tan risibles com estúpids i que qualifiquen perfectament, i no pas per a bé, a qui potser cerca una notorietat impossible d’assolir per la seva absència de coneixements.

En la vida no hi ha res , però res , que passi per casualitat, ens afirma ella mateixa. Siguem benvolents i pensem que ha estat la casualitat d’un mal dia el que li ha fet proclamar uns comentaris que espero per el seu bé rectifiqui, ja que sols així podrà gaudir de la mínima dignitat necessària per parlar d’art .

Una dignitat i un respecte que ha perdut del tot posant en solfa els noms d’uns dels millors coneixedors de l’art que tenen en un sol dels seus pels, més saviesa artística i humanística que la que la comentarista pugui assolir, encara que per diverses reencarnacions obtingués  milers de vides.

I a aquí ho deixo. Evidentment no penso respondre a cap atzagaiada que m’arribi. Tots sabem que no ofen qui vol i sí qui pot. I un , en la seva petitesa , mai se sentirà ofès per les paraules de qui és capaç d’insultar greument a gent de l’art i la cultura tan admirables com ho son sense dubtes , en Paco Rodon, en Daniel Giralt Miracle , en Juan Manuel Bonet , i el mestre de mestres , l’Arnau Puig.

Vagin per ells tots els meus respectes i les disculpes en nom de l’art mataroní per les paraules de qui res hi significa. Sempre cal perdonar a aquells que no saben el que diuen.


7 comentaris:

  1. Si hi ha algun artista destacat en aquesta mostra , és la Lola Berenguer, dels quaranta mostrats . En falten més de dos-cents , diuen
    El destacat pel jurat és una veritable empastifada , deu anar junt això ,...

    ResponElimina
  2. Gràcies Pere, gràcies per dir Alt i clar alló que molts sabem i pensem...la ignorància ens fa ser valents, massa valents.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Pere,
    Naturalment que nos respondràs a cap atzagaiada, perquè mai acceptes "el combat cos a cos".
    I tal com et vaig dir en un comentari al facebook, el que dic en el meu blog de Cròniques Mataronines, ho mantenc i ho reafirmo. Aquesta menyspreable comentarista, tal com dius tu, demostrant amb tota claredat que com que no tens arguments vàlids, tires de dret cap al insult, únic llenguatge que domines a la perfecció, davant la teva mancança de formació humanística, i de senyorio, es peteja Barcelona per veure galeries, i sales d'exposicions públiques i privades, i coneix fil per randa el terreny que trepitja, en absolut menysprea l'art contemporani ni el conceptual, sempre que tingui qualitat, i que expressi sentiment, creativitat i originalitat.
    Jo no poso en qüestió l'organització de la Sant LLuc en aquest esdeveniment, ben al contrari, es nota una tasca incommensurable, ensorrada per un jurat estancat en quant a tendències artístiques ja passades de moda, que tu defenses a capa i espasa, com sempre defenses els de la teva corda, menyspreant a qui no confessa la teva devoció, i amb uns criteris més que dubtosos, doncs, tal com pregunto: És que no hi havia més a on triar que 13 PERSONATGES han repetit de l’edició del 2011?
    Què pel jurat he estat la riota? Bé, això ho dius tu, perquè en tot cas, de la manera que l’he qüestionat i en dubto, podrien haver fet contra-replica, com faig jo ara. No ha estat així, i per tant, “qui calla, atorga”. I que no se'm digui que és menyspreu. A vegades es falta de valor.
    Efectivament, corrobores la meva tesis, del tot – benvolgut Pere, m’ho presentes amb safata de plata – “Així caldrà recordar que Giralt Miracle no sols va prologar al guanyador ans també a Carmen Anzano , que també deu haver estat seleccionada per aquesta raó... etc. No cal repetir el que has escrit.Tu MATEIX HO EXPOSES!!!, quan alguns d’aquests varen ser els comentaris de les altres edicions!!! És el que es va dir soto voce!!!
    Respecte a la meva galeria virtual, l’art que si exposa és a gust del qui efectivament ha pagat uns quants calerons. Li dono l’oportunitat d’exposar sense restriccions, , de la mateixa manera que moltes galeries no assumeixen ja els costos d’editar catàlegs o el vernissatge, i que va a càrrec de l’artista, a part del transport d’obra. Directa o indirectament, TOTS ELS ARTISTES PAGUEN PER EXPOSAR, quan es tracte de galeries i tal com s’esmenta en els butlletins mensuals que s’envien: No és la nostra finalitat jutjar si el conjunt té o no té qualitat. Si vivim moments de gran creació, o si es travessa per una etapa de confusió o incertesa.
    Expoart.es només és una alternativa als temps on domina la informàtica, on les sales d’art no es visiten, i on l’art està quedant despenjat de les formes d’oci.
    No cerco la notorietat, benvolgut Pere, cerco la VERITAT i la JUSTÍCIA en el Premi de pintura Torres Garcia, Ciutat de Mataró, NO HI ÉS, malgrat els esforços titànics de la Sant Lluc, que no s’ho mereix.
    Per descomptat que no hi ha res que passi per casualitat. Tot està perfectament delimitat. Fins i tot el fet que tu no hagis traspassat mai les fronteres de la crítica local. Mira que és estrany, amb l’excel•lent amistat que tens amb els membres del jurat!!! Però com els socialistes a Mataró, tothom et fot coces.
    I tal com he esmentat abans, no penso rectificar. I per la meva experiència i coneixements adquirits a base de parlar amb galeristes i visitar exposicions, TINC MOLTA, MOLTISSIMA DIGNITAT, tant o més que tu.
    I per descomptat, puc discutir amb aquests “iaios de solemnitat”, amb masses cabells blancs, sempre vivint sota l’ombra d’institucions públiques, i que dins els àmbits galerístics - i en conec molts, MAI han trobat aixopluc, precisament per la seva tendenciositat.
    I sí, benvolgut Pere, posaré una espelma per a tu i et tindré en compte en les meves oracions, perquè un dia trobis la Llum dins aquest túnel de l’art local, on tothom reverencia la teva dictatorial personalitat.

    ResponElimina
  4. Francesc Rodonde juny 11, 2013

    Amb un gran interès he volgut llegir les excrecions d’un personatge que s’autoqualifica de crítica d’art i molt entesa en món artístic. Deixant de banda, i és molt dir, un inútil exordi que ens vol fer empassar, m’han cridat l’atenció, per la part interessada que em toca, totes les referències sobre la recent Biennal Torres García-Ciutat de Mataró. Per començar, no sé qui és aquesta trista figura, ignoro la seva edat – si és jove, casada, viuda, amistançada, si ha fet ja la primera comunió, si té passa d’estrenyiment, si l’hi ha baixat la regla o ja gaudeix de la menopausa. Com dic, no la conec de res i ella hi pot pujar de peus, mai serà amiga, ni coneguda ni molt menys saludada per mi i en cap moment. Figures com aquesta dona no es mereixen com molt bé expressa una vella dita catalana i racista: no valen el rot d’un gitano.
    Sé perfectament i sabia que no cal dedicar una ratlla als seus textos, però crec que no es pot passar en silenci les seves malgirbades, indoctes i estúpides paraules. Mirar ara cap un altre costat, aquesta figura es diria, mirant-se al mirall de la madrastra de la Blancaneus, “Sóc única, meravellosa, excelsa! Els hi plantat cara i s’han acollonit!. Que n’aprenguin d’una figura com jo! Sóc la més maca, la més bella!!!!”
    Doncs , no. És mereix els millors i altisonants insults ja que també ella m’insulta i gosa dir-me corrupte, -tal volta no és corrupció afirmar sense cap prova que en la decisió del jurar hi hagut, en alegre “catanyol”, TONGO? Insults i desprestigi per a mi i per a la resta del jurat. Tot el seu escrit desprèn una bafarada, de ràbia, d’impotència, d’enveja… Un tuf d’ira, de gelosia i de ineptitud que s’acosta l’exhalat per la matèria fecal. Com gosa aquesta trista figura desprestigiar un jurat? Deixant de banda els meus, un sol cabell de la resta del jurat, val mil vegades mil tota la pàl•lida pell d’aquesta figura que s’autodefineix crítica i entesa en art. On són, trista figura, els vostres mèrits, on és la vostra obra escrita , on és la vàlua dels vostres treballs?.
    Fer posar l’ull en l’edat de cada un dels membres del jurat, dir que s’han ancorat en valors vàlids en segles passats, és ignorar voluntàriament la valuosa tasca d’un personatges vius ahir, avui i demà. Demà els seus escrits sobre art seran esmentats i se’n aprendrà dels seus treballs , del seu criteri, de la seva experiència. Demà s’assimilaran les seves opinions. És pot dir el mateix de les caquetes d’una trista figura que gosa vestir-se amb robes que li venen grans i balderes? Una roba que la fa desaparèixer i ser ignorada en el veritable món de l’art. On serà demà passat ella, tan excelsa que es creu?
    Comentar les seves paraules com a crítica d’art(¿) envers la mostra exposada de la Biennal, és una pèrdua de temps per a possibles lectors i ara en tenim prou amb en les paraules de primeres pàgines del catàleg de la Biennal, un text intel•ligent, lúcid, clar i solvent que llegim, amb el barret tret, d’un actual i ben viu teòric de l’art que nom Arnau Puig.
    Un altre dia parlaré de l’amic -sí, bon amic- Pere Pascual. Mereix amb justícia un homenatge que la ciutat de Mataró li deu. En qualsevol text, en tota paraula d’aquest entès en art hi trobem un fonamentat criteri, un didàctic judici i una solvent opinió. No és fàcil trobar altres persones que hagin dut una tasca durant tan de temps. I això sense moure’s voluntàriament d’una ciutat que ni arriba a ser capital de província
    Francesc Rodon Bracons.

    ResponElimina
  5. Benvolgut Sr. Francesc Rodon,

    Agraeixo molt sincerament el comentari expressat per la seva excelsa persona, que sap dominar a la perfecció un llenguatge gramaticalment vulgar, intel•lectualment de mediocritat absoluta i humanísticament digne de la més recalcitrant ancianitat, a fi a efecte de fer gala de l'insult més esperpèntic, - del que el seu bon amic Pere Pascual és un digne seguidor - SENSE QUE EN CAP MOMENT REBATI o argumenti el que jo públicament he expressant en el meu blog de Cròniques Mataronines.

    La seva tàctica és que no hi ha millor defensa que un bon atac, en aquest cas, a la meva persona, com a ser humà i com a dona, a través de l'ofensa i de la manca de recursos per, insisteixo, davant la seva incapacitat real de rebatre les meves opinions i comentaris, en base a proves documentals que jo aporto.

    Apreciat Sr. Rodón, ha volgut ofendrem i no ha aconseguit. Simplement ha provocat en mi un profund sentiment de llàstima i compassió per la seva anciana persona, fins a tal punt que em sento tan magnànima envers Vostè, tan caritativa que l’adreço a aquesta pàgina web:

    http://www.unobrain.com/senior

    a fi a efecte de recomanar-li UNOBRAIN, un medicament ideal per enfortir la memòria i la rapides mental.

    Ha estat un veritable plaer respondre el seu escrit, pel qual reitero el meu agraïment perquè gràcies al seus comentaris, ratifica la meva postura i opinió.

    Rebi la meva més cordial i definitiva salutació.


    ResponElimina
  6. Jaume Garcíade juny 12, 2013

    Absolutament sorprès segueixo la cruenta guerra crítica provocada per els comentaris de la Sra Marta Teixidó en relació a la Biennal Torres García.
    Soc aficionat a l’art i visito totes les exposicions que puc, tant a Mataró, com a Barcelona, com en les diferents ciutats que visito per raons professionals. Aquesta afició m’ha permès conèixer i valorar molt positivament la tasca de crítics de tanta anomenada i vàlua com els que formen el jurat de la Biennal. Conec també a Pere Pascual, -qui no coneix a Mataró a en PIC ?-, amb el que comparteixo moltes opinions i discrepo d’altres , i no sabia de l’existència de Marta Teixidó.
    Aquest desconeixement m’ha acostat al seus blogs tot pensant en la seva contemporaneïtat vista l’acusació de iaios gagà que dedica al jurat , i he quedat sorprès per la seva visió demodé, carca i rància que ens ofereix en la seva visió de l’art.
    Crec que Marta Teixidó s’ha equivocat. Entendria que mostrés el seu desacord a la decisió del jurat, a mi tampoc m’agrada l’obra guanyadora , però discrepar d’una decisió és molt diferent a la desqualificació radical mitjançant insults, d’uns crítics valuosos i que segueixen dia a dia demostrant la seva capacitat que és molta. És pot dir que no m’agraden Messi, Casillas, Xavi o Iniesta , però ningú pot dir que no saben res de futbol i que s’han de jubilar, ja que llavors el que es fa és el ridícul més absolut.
    I pitjor és dir allò de “tongo” i més per les puerils raons amb les que el justifica, demostrant que si no sap d’art menys sap de la vida que es cou al seu voltant. Els grans artistes i els grans crítics sempre van de la mà. Els grans artistes precisen del suport teòric que li donen els crítics i aquests necesiten dels artistes per desenvolupar les seves teories. El fonament de la seva teoria conspiradora es desmunta sola i també es capgira Si hi ha aquestes presentacions per part d’aquests grans mestres el que vol dir és que hi ha grans artistes entre els participants.
    Però ha pensat , Sra Marta Teixidó, com es podria defensar si algun d’aquests més que honorables crítics es querellés per difamació?. O és que té veritables proves “ irrefutables” de que tot estava amanit?, cosa que jo i tots dubtem ja que la honorabilitat d’aquests grans pensadors està més que demostrada, i la seva potser no.
    No soc ningú per donar consells però crec que estaria bé que rectifiqués i demanés disculpes. Potser així podria mantenir-se en el món de l’art , en el que ara i després d’això dubto que pugui fer-ho, al menys amb la cara ben alta.
    Com que no la conec no sé quines han estat les seves intencions en tot aquest affaire. Siguin les que siguin ha sortit perdent ja que a partir d’ara difícilment serà creïble qualsevol cosa que vostè exposi.
    Deia al començament que conec , no personalment i sí per els seus fets , als altres protagonistes de la història i de vostè no en tenia coneixença. Ara li puc dir que hauria estat molt millor seguir sense tenir-ne notícies. Voldria dir que en el món de l’art no hi havia cabuda per desaprensives que volen fer-se notar , no per els seus coneixements i í per les seves neures i falsedats.
    Atentament
    Jaume García


    ResponElimina
  7. Bennvolgut Sr. García,

    El que expresso en el meu blog i en les respostes al Sr. Pascual, estan basades en proves documentades encara no refutades ni per l'autor d'aquest blog ni per les conseqüents respostes, inclosa la del pobre Sr. Rodon.

    Tan sols he repassat els catàlegs que guardo de cada premi i els que em tramet la Fundació Vila Casas, en aquest cas, de la exposició del guanyador del Torres Garcia, Martín Carral, convenientment prorrogada pel Sr. Giralt Miracle, que va finalitzar a finals de maig, i que va començar dos mesos abans. De ben segur que quan van veure l'obra els del jurat, sabien de qui era.

    El que ningú es pensava és que una crític de provincies com una servidora, resulta que es passeja per Bcn, que veu moltes, moltissimes mostres, que rep molta informació per a la meva web de cuadros de una exposición, i que disposés del catàleg.

    Per tant, se en el que en baso. Els atacs personals que he rebut, en cap moment refuten res, i alguns silencis també són molt expressius.

    Salutacions cordials, Sr. García

    ResponElimina