Ja era hora de que no haguéssim de
parlar de Madrid per a una exposició essencial, d’aquelles d’obligada visita. M’agradaria
somiar que les coses poden canviar. Així aquesta setmana ens assabentàvem de
que la magnífica mostra de Pissarro, ara en el Thyssen , arribarà a la tardor a
Barcelona al Caixafòrum ( quatre euros
per entrar si no ets de la caixa de l’estrella ). I ara tot ja sembla estar a
punt per l’exposició que ens convertirà en l’enveja de quasi tots, que no és
altre que la mirada que al voltant d’Antoni Tàpies ens oferiran a partir d’aquest
cap de setmana el MNAC i la fundació de l’artista.
No tinc cap mena de dubtes que serà
una exposició transcendental per poder entendre el particular món de Tàpies per
a tots aquells a qui la seva obra ja ens portava al nirvana , però
principalment serà una mostra que haurà d’obrir les claus del seu món
particular a tanta gent que encara els hi és llunyà, quan no arriba a ser en certa
manera un artista rebutjat.
Tàpies és a bon segur un artista
controvertit. Ho és en el sentit personal ja que la seva manera de ser , i
especialment la seva actuació contra la gran majoria d’artistes de la seva
generació, l’ ha fet guanyar un bon nombre de justificats enemics. Però el que
és pitjor , és un artista rebutjat per el que en podríem dir la mass mèdia, que
sempre l’ha considerat com un revolucionari especial però sense el pedegree d’iconoclasta
que precisa tot artista que estant a la contra vol estar a l’hora en l’acull que
de segur mereix per la seva qualitat.
L’especial controvèrsia que sempre
l’ha embolcallat , ha creat dos bàndols en certa manera irreductibles. Els dels
“fans” de Tàpies , que el consideren com un dels grans del segle XX ( entre els
que m’hi trobo) i els altres que no
acaben de trobar raó, fonament i causa a un discurs que va molt més enllà de la
plàstica.
Ara , i en aquesta magna exposició,
la sortida a la llum de la col·lecció personal de l’artista ( tant de peces
pròpies com d’altres que les considerava com a seves i alhora essencials per el
seu treball) , ens permetrà examinar sota un angle més personal i íntim a un
artista del que ningú pot negar la seva qualitat. I si vostè, amic lector, Tàpies
no li complau i més aviat li provoca basques , crec que ara és el moment per pertànyer
a la llum. És difícil entendre l’art sense veure que Tàpies és un dels grans.
De moment, i per anar fent boca,
valgui l’enllaç del magnífic article que ens oferia El País semanal aquest cap
de setmana.
I d'ell , una frase que va en remarcat, "... començar eliminant l'intel·lectual per atacar el llenç de manera vital". Que molts en prenguin nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada