Ara que la Nau Gaudí està buida i
llueix en el seu resplendor més pur, sembla ser vox pòpuli que així de nua , la
Nau llueix molt més. És evident que arquitectònicament així és. Qualsevol
afegitó a una espai arquitectònic sona a
postís, a desnaturalització del propi espai , però aquesta reflexió és un
absolut parany. Els espais arquitectònics han estat concebuts com a contenidors
i per a tant han d’acollir en el seu interior aquells elements que els hi donin
vida. La Sagrada Família té sentit com element arquitectònic religiós i té una
vida i un sentit molt diferent a quan era un simple embolcall , massa vegades
pretensiós.
Per això ara és el moment de seguir
pensant que la Nau Gaudí és un magnífic espai per acollir una col·lecció d’art.
Jo diria que quasi sembla ser fet expressament, encara que tots sabem que no va
ser així. Per això paga la pena recordar la importància de l’art que en ella s’acull,
i res millor que fer-ho mitjançant aquests espais que cada diumenge enes
ofereix TV2 i que nosaltres us anem reportant.
Avui recordem la mirada de Francesc Artigau , un dels pintors més interessants dels exposats , en aquesta la seva
mirada fresca , jovenívola, en aquesta sintonia amb el pop-art , jo diria que a
la mediterrània , que ens ofereix una mirada precisa i puntual en una
estilística poc habitual en les nostres contrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada