I SI APOSTEM PER ELS DILLUNS?

Aquest divendres estava convidat a presentar la peculiar mostra que Eduard Novellas realitza a Dòria llibres , en una magnífica interacció entre espai i el que significa i la pròpia reflexió que ofereixen els seus treballs. Vaig fer la presentació amb tot goig però fer-la em va impedir assistir a la inauguració del Col·legi d’Aparelladors , a la que sols em vaig poder escapar en el darrer moment , i com no, també va impossibilitar acostar-me a la que pressuposo magnífica exposició de fotografies de Marga Cruz al voltant de l’obra ceramista d’Elisenda Sala.

El dia abans, dijous , vaig assistir a la magnífica conferència d’ Agàpit Borràs a la Nau Gaudí, just a la mateixa hora en que Carles Maicas parlava de teatre a Ca l’Arenas, els bons amics Soriano , Patricio i companyia recitaven Punsola a la Biblioteca o a Dòria llibres hi estava Joan-Lluís Lluís. En resum, moltes coses i totes a l’hora.

Algú pot pensar: “Però de que et queixes. Aquesta multiplicitat és un símbol de la força cultural de la ciutat”. Sí però no. Seria així si aquesta fos una constant però ni el dilluns , ni el dimarts , ni el dimecres , i si molt m’apureu en el cap de setmana l’orfandat ha esta generalitzada.

No fa pas massa, els dissabtes i diumenges encara recollien algunes inauguracions o actes però ara sols el Museu del Càntir manté el dissabte com dia inaugural. Desapareguts en combat els dimarts i dimecres per raons futboleres de Barça i Champions , tota l’activitat cultural es concentra en el dijous i divendres obligant al sempre petit nucli seguidor de les activitats culturals a dividir-se, aconseguint sempre “miques” d’audiència i mai el sempre somiat ple.

Per tot això, i si fem aposta per els dilluns?. El dilluns va ser rebutjat ja que era el dia de repòs després de la disbauxa del diumenge , però desplaçada la festa a divendres i dissabtes , i convertit el diumenge en dia de passejada tranqui-la pel matí i descans casolà per la tarda, penso que no seria aposta dolenta reconduir cap aquest dia algun dels actes inaugurals , seguint la tradició de molts museus de celebrar les inauguracions oficials en aquest dia ja que és el de festa generalitzada del sector.

I si ho provem?. Pitjor del que passa ara no serà, és clar que potser caldria també reconduir l’habitual ganduleria dels creadors a ser partícips dels actes dels seus companys. Encara que aquest és un tema pelut , de potser més difícil solució que no pas el ja de per  se complex de la coincidència diària i horària.