JOAN BROTAT / ENRIC PLANASDURÀ . Primitivisme i abstracció

A l’entorn de “Art a Mataró 1942-1958, els anys de la represa” , la primera de les tres temporades en que Ca l’Arenas pretén mostrar-nos la relació artística de la nostre ciutat amb l’art del país mitjançant el fer del Museu de Mataró com eix, far i guia, i al costat de la mostra “mare” que ja vàrem comentar en la seva inauguració ( exposició de la que us volem repetir el consell d’una múltiple i repetida visita malgrat el menysteniment aberrant amb que es tracta l’art local ) es presenten tres exposicions que pretenen significar mitjançant la individualitat, el sentit global de l’art d’aquells foscs moments.

Per començar se’ns presenta el treball de Joan Brotat i Enric Planasdurà , amb l’afegitó de “Primitivisme i abstraccio”.

Sense entrar en qualsevol disquisició al voltant dels artistes escollits , cosa que farem en un proper post al voltant de com s’ha girbat aquesta temporada, hem de dir que potser el millor d’aquesta exposició és l’apropar als afeccionats els noms de dos creadors en certa manera maleïts en l’àmbit general de la petita història del nostre art més proper , el que els ha convertit en quasi invisibles en les col·leccions públiques i fins i tot en aquelles mostres de caire historiogràfic , realitzades ja sigui per estaments oficial com per galeries privades.

JOAN BROTAT , que exposà al Museu de Mataró l’any 1984 pertany al grup d’artistes anomenats primitivistes , amb una pintura en aparença infantil i ingènua però que assoleix una personalitat especial per la seva aposta per interaccionar l’art del moment amb una mirada estètica lligada al concepte de l’art romànic. 

Una estructura que a Mataró havíem pogut observar ja en una anterior mostra de la Col·lecció Bassat amb un seguit de peces d’aquest tarannà ( que ara de nou s’ofereixen en aquesta mostra) en les que simplicitat i contundència es donen la mà en aquesta aposta per una certa lectura mística i social de l’home , en una línia nítida i innocent que accentuava encara més el contrapunt.

És aquesta la mirada ara recobrada de Brotat , llunyana i molt millor a la que practicà amb el pas del temps i en un oblit quasi generalitzat. 

Un oblit que es va fer palès quan intentant exposar a Mataró ( Caixa Laietana) fou rebutjat i convidat a exposar a Argentona i Arenys de Mar, com si fos una prova de qualitat. Prova que no devia superar ja que no va ser acceptat per exposar a la nostra ciutat. 

Era l’època d’aquelles figures femenines eternament repetides en una línia en que s’havia perdut del tot l’incisiva mirada dels temps que ara tenim ocasió de rememorar.

ENRIC PLANASDURÀ que exposà al Museu el 1955 era en aquell moment un rara avis en l’art català per el fet de practicar l’abstracció geomètrica. Una abstracció de caire racionalista en la que el negre n’era el color dominant i que va practicar durant tota la seva trajectòria , amb ben poques evolucions i quasi cap revolució, fora d’amplair de manera important i agosarada el ventall cromàtic dels seus treballs.

Segons deia Bohigas , justament en l’escrit que es publicà en el diari “Mataró”, “ ... en  Planasdurà està el neoplasticisme de Mondrian,l’experiència fecunda del cubisme, la lliçó dels jocs expressius del col·lage,la lleu insinuació surrealista,els últims decorativistes italians. I Està per damunt de tot el seu criteri ordinador i apassionat...”. Unes definicions impossibles de millorar i que es veu perfectament reflectides en les obres que ara podem gaudir en vell casalot del carrer d’Argentona.

Una exposició ben aconsellable que ha de servir , tant per aquells que no els coneixien com a aquells que si en teníem el gust, per fer palesa la seva vàlua alhora que seguir maldant del fet d’aquest silenci ofegador oficial que margina a l’oblit a un bon munt de grans i desconeguts artistes dels que gaudim en el nostre país.

PS.- Per qui vulgui ampliar coneixements amb aquests artistes , us deixo l’enllaç de la nota de premsa al voltant d’una gran exposició sobre Brotat , organitzada per el museu Abelló i comissariada per el mateix responsable , i amb l’enllaç amb el catàleg de l’obra dePlanasdurà que realitzà fa uns pocs anys la galeria Oriol en motiu d’una ampla exposició de l’artista.

PS II.- Com anècdota personal us ofereixo el dibuix i l’escrit que l’acompanyava que em va enviar Joan Brotat  disculpant-se per el fet de que quan va exposà a Argentona i vaig visitar la seva exposició em va mig esbroncar tot dient-me que esperava que fos millor que el meu pare al que deia recordar per una mala crítica justament en aquesta exposició del Museu. Les paraules ho expliquen tot.