JOSEP Mª CASTELLET

Avui ha mort Josep Mª Castellet . Una pèrdua important malgrat que podia esperar-se tant per la seva edat , 87 anys , com per el seu estat de salut. De la importància del seu paper i la seva vàlua en van plens tots els mitjans informatius i no seré jo qui pugui aportar alguna cosa més que la meva petita anècdota personal.

Veia sovint a Josep Mª Castellet allà a mig matí, carrer Provença enllà camí del Passeig de Gràcia. Caminava recolzat en el bastó, amb aquell caminar mig encorbat i guerxo que no feia desmerèixer ni un gram la seva prestància que li donava el seu físic alt i llargarut , al que acompanyava una mena d’elegància natural que li donava un clar atractiu.

A més Josep Mª Castellet era client del lloc on treballo. Un dia , fa tres o quatre anys , vàrem coincidir a la porta de la feina i cedint-li l’entrada li vaig dir “Bon dia , Sr Castellet”. Em va respondre mig sorprès: “Ens coneixem?”. Em va sortir contestar-li: “M’agrada molt llegir i si a un li agrada llegir l’ha de conèixer forçosament”. Es va marcar un somriure i em va dir :”Gràcies per l’elogi”. 

D’ençà aquell dia cada vegada que coincidíem al carrer , el meu “Bon dia Sr. Castellet” era respòs indefectiblement amb un bon dia i un moviment de cap. Feia dies que no el veia i ara ja sé que no es repetirà la salutació.

I si la mort d’una persona important és sempre lamentable, el fer magistral de Castellet en l’eterna disputa dels conceptes de cultura catalana i literatura catalana , en l’eterna contradicció de l’ús del català i castellà , hauria estat far clarivident en el futur més proper.

Però ja no serà així. Sortosament , com sempre es diu, i diem , en el cas dels creadors la seva obra roman entre nosaltres i en aquest cas caldrà prestar-li de nou tota l’atenció i tot l’anàlisi.