Aquest dilluns a Can Palauet va ser
presentada públicament l’única peça artística de l’any que sembla interessar a
la ciutadania, com és el cartell de Santes, una obra que enguany porta la
signatura de Regina Puig. Un cartell en el que
segons es pot observar en la imatge, un munt de personatges plasmats en
grafisme infantiloide o de còmic,
pretenen expressar sensacions i emocions festives de les que es poden gaudir en l'àmbit de la Festa Major local.
Un cartell , aquest de Regina Puig, que en que a mi pertoca és un cartell que m’interessa molt poc i em motiva menys, doncs ,al meu entendre, és un cartell fluix amb esquerdes abundants, ja que conceptualment és referencial, tècnicament és desgavellat, estèticament és poc llaminer i amb una volguda confusió visual poc encertada, i funcionalment no és comunicatiu.
Un conjunt de negativitats que tenen
una clara causa comú i que no és altra que l'actitud de la protagonista /creadora (Regina
Puig), que com Pol Codina l'any passat , es traeix a si mateixa en el que pertoca al seu llenguatge gràfic i
visual, per aventurar-se per camins ignots per a ella, camins que no domina i no
sé si ni tan sols li plauen. I com algú deia, “els invents amb gasosa” , és a
dir , si es vol investigar altres camins hi ha altres ocasions que no pas l'oportunitat capital del cartell més important de l’any , que alhora marca petja indeleble
en la història de l’artista creador.
Regina Puig és una dissenyadora
gràfica de nivell, i com a tal té un llenguatge visual personal en el que les
línies, volums i colors es donen la mà en uns treballs potenciats per un cert
ordenament genèric que els hi permet establir un equilibri estructural molt important. Un llenguatge en certa manera
equilibrat i cartesià dominat per un toc d’elegància i status, en el que el gest i la improvisació no semblen tenir-hi cabuda.
Curiosament però, a l’hora de
realitzar l’ encàrrec Regina Puig sembla haver-se oblidat del seu plantejament
de dissenyadora i aposta per un llenguatge conceptual menys habitual per a
ella, com seria el llenguatge a l’estil
Mariscal , o en menys grau a l’estil Kukuxumusu , que queda clar que no domina
i se li esmuny de les mans.
És així ja que mentre aquells tenen
clar la necessitat d'una idea central i cabdal,com pal de paller que domini el conjunt i que al seu voltant
puguin girar un seguit de satèl·lits , i més enllà tot allò que el dissenyador cregui convenient, l’obra de Puig sembla establerta en la tasca de tapar forats , i així
confegeix una peça esdevinguda conjunt bigarrat, en el que el munt de petits protagonistes no
estableixen un nivell de dependències i prioritats, i sí un cert desori en un desig de globalitat mal
aconseguit .
Si a aquesta greu errada conceptual
afegim que la peça està tècnicament desequilibrada , a bon segur per no ser
concebuda com un global i sí com un seguit d’anècdotes individuals. Si
estèticament el cartell és poc atractiu degut a l'apagat joc cromàtic al
que ni dona vida l’escarapel·la magentosa i que el global no és comunicatiu
visualment ja que no crida l’atenció a primera vista i és feixuc en la lectura
propera , haurem de convenir que el resultat general és obligatòriament d’un
suspens , ben lluny del mínim exigible.
Un cartell que no compleix de cap
de les maneres la seva funció malgrat que
ofereixi un munt de possibilitats en la seva dissecció particularitzada
dels elements que el conformen , el que el pot convertir en un cartell exitós en altres verals de la pròpia festa i el seu merchandising .
Però està clar que aquí parlem del
cartell com element plàstic i no en benefici dels que podríem dir “fets
colaterals”. És per això que cal resumir tot dient que el cartell de les Santes 2014 , realitzat per Regina Puig , és dels pitjors de la darrera època. Fet ,
que com no, lamentem profundament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada