L’altre cap de setmana es va
inaugurar a la sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i amb la
presència de les més importants polítiques i culturals de la zona, una
esplendorosa exposició dedicada a la memòria del mataroní Francesc Bas i Espuny ( 1908-1978). Una
exposició a la que no va assistir cap representant oficial de la cultura
mataronina.
Una absència deguda a bon segur a
una d’aquestes tres raons, o millor dit, a les tres alhora. El desconeixement
absolut de qui era Francesc Bas. Segona , que Tortosa està molt lluny. I
tercera que hi havia festa a una de les múltiples associacions andalusistes que
hi a Mataró i que poden aportar vots.
Lamentablement el nom de Francesc
Bas i Espuny és un nom del tot desconegut per al món cultural mataroní, i fins
i tot per a la gran majoria de seguidors del món plàstic mataroní. Malgrat que
el seu nom apareix amb trets importants en el salvament del patrimoni cultural
mataroní en el moment de l’esclat de la revolució feixista, ben al costat de
Rafael Estrany , tal i com s’evidencia documentalment en la mostra “Art i
guerra” que no fa pas tant va ocupar Ca l’Arenas, a bon segur el fet de la seva
marxa a Tortosa (1940) per exercir de delineant municipal va marcar el seu oblit
localista.
Ara a Tortosa , que per el que es
veu son més respectuosos amb els seus activistes culturals que no pas a Mataró,
han realitzat una magnífica exposició no tan sols recordant el seu nom i la seva
qualitat artística, ans agraint la seva activitat col·lectiva en la germinació
d’una pràctica gràfica col·lectiva i comarcal que ha donat fruit amb grans
mestres com és el cas de Francesc Rocamora de qui no fa pas tant podíem visitar
una magnífica exposició al Col·legi d’Aparelladors.
Mentre a Mataró en la inòpia, encara
que ara curiosament apareix el seu nom , no per la seva tasca , i sí ja que va
ser l’autor del cartell de Santes de 1936, un cartell que era desconegut en el context general de la festa.
És per això que avui, dia
Internacional dels Museus, penso que és tasca fonamental dels mateixos fer
conservació i difusió del seus elements essencials i que son i conformen l’eix
de la seva subsistència. I en aquest pensament crec de manera intensa que el
paer de Museus com per ex el de Mataró és el de conservar història i patrimoni
, alhora que fer-ne difusió de la mateixa.
És per això que des d’aquestes
ratlles reclamo formalment que el museu de Mataró aprofiti l’avinentesa de l’homenatge
tortosí per apropar-nos als ciutadans de Mataró del bon fer del seu artista Francesc
Bas , de qui tan poc coneixement tenim.
Un aprofitament que s’hauria de
completar amb la mirada al seu fill del mateix nom i que no fa tants anys ens
deixà en el seu Mataró que tant estimava. Un artista excepcional i un grafista i
dissenyador de primera qualitat del que també lamentablement en tenim massa poc
coneixement a la ciutat.
I ho dic en el convenciment de que
aquesta és la tasca dels Museus locals i comarcals , i no pas la que s’exerceix
des de can Serra on el concepte de no fer res per que no ens puguin dir que ho
fem malament ha esdevingut sant i senya intocable.
La nissaga Bas, una nissaga de mataronins
esdevingut dissenyadors de primera que la ciutat hauria de conèixer. Tortosa ha
fet un gran pas, Mataró serà capaç de fer el següent?.
Malgrat el convenciment de que
aquest post és com ploure sobre mullat, cal dir ben fort que Mataró està en
deute amb la nissasga Bas. Serà capaç de pagar-la?. Pregunta sense resposta que
deixem en la teulada d’aquells que manen social i culturalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada