BONES NOTÍCIES PER A LA POLÍTICA DE MATARÓ

Avui una gran notícia per a la ciutat de Mataró en general i per els socialistes en particular. Carlos Fernández ha dimitit. Una dimissió que com deixen molt clar els mitjans de comunicació és la manera d'evitar la pública destitució per unes irregularitats contractuals, d'aquelles que no han estranyat a ningú.

La notícia de la desaparició de l'esfera política de Carlos Fernández és una magnífica notícia. El descrèdit dels polítics és degut moltes vegades a indesitjables com ell que no venen a servir i sí a servir-se.El seu fer , en el poder i ara en l'oposició, és exemple fefaent i d'escola de polítics de com no s'ha d'actuar de cap de les maneres. Escàs en intel·ligència , generós en hores i Guinnes en ineficàcia, Fernández és l'exemple de la caspa enquistada en aquesta democràcia , de com la servitud i la meritocràcia no solament dona resultats personals , ans el que és pitjor, desanima als capacitats a fer servei al poble entrant en la vida política.

Avui el PSC de Mataró s'ha tret de sobre una gran rèmora i l'ombra permanent del mal fer. La seva desaparició , més la de Naya i l'affaire personal Gomar- Barrera , fa que de cop i volta els que van fer el cop d'estat carregant-se tants anys de govern municipalista s'han quedat amb el cul a l'aire.

Però, i ara què?. Com queda David Bote amb Terradas de cap de campanya?. Faran tornar a la Romero?,demanaran ajuda a Montse López i altres defenestrats per a fer una llista decent?.

Ves a saber , sigui com sigui pensar que ni Fernández , ni Naya, ni Barrera , i suposo que aviat sense Gomar , el PSC pot tornar a ser un partit important a la ciutat després del seu lamentable segrest.

Llegia l'altre dia que un important grup de sindicalistes asturians van reunir-se per celebrar la desaparició del capo del SOMA , després del descobriment de la seva fortuna a l'estranger. Diuen que cantaven la popular "se va el caimán". Potser serà qüestió de fer-ne aprenentage per el sopar de celebració, ja que el paral·lelisme és absolut. I espero que el "se va para Barranquilla" no tingui de cap de les manera , variació en el destí que no sigui estrictament " a la puta Calle".