Ara fa justament quinze dies que s’acabava
el termini del “verkami” presentat per Batec produccions per a tal d’aconseguir
12.000 euros per a la realització d’un documental de bon nivell professional en
relació a l’obra del pintor Viladomat centrada en la Capella dels Dolors , un
dels pocs monuments patrimonials importants existents a la nostra ciutat de
Mataró.
Una aposta aquesta , la del
documental, ben atractiva i alhora enormement positiva per a la ciutat ja que
podria esdevenir amb facilitat una eina de gran difusió de la qualitat del
monument alhora que esquer per poder mostrar les belleses culturals de la
ciutat , que no son nombroses però prou diverses i interessants.
Lamentablement acabat el termini el
resultat ha estat del tot decebedor. Sols s’aconseguiren 3016 euros que
signifiquen tan sols el 25% del projecte , però el que és absolutament trist és
que sols 52 persones de la ciutat varem creure en el mateix i a bon segur amb
la minsa quantitat que ens permeten les nostres escarransides butxaques no hem
pogut arribar enlloc. Però no és de diners del que voldria parlar i sí de la
xifra de “mecenes” que em sembla simplement esgarrifosa.
Mataró és una ciutat amb 125.000
habitants , amb una potència creativa important encara que amb una oferta
cultural minvada i en alguns apartats amb uns nivells no tan sols decebedors
ans també absolutament lamentables. Una ciutat amb un bon teixit cultural
associatiu i amb un bon gruix de persones atentes i amatents a la cultura en la
diversitat dels seus camps. Doncs bé, amb aquests vímets poderosos sols 52
persones hem volgut apostar una quantitat, per petita que hagi estat, com en el
meu cas, per un projecte com aquest?. Una xifra , aquesta misèrrima que no cal
repetir, que ni tan sols deu arribar al nombre dels membres que al redós de la
capella dels Dolors s’acullen.
I així ens va. Si nosaltres
mateixos , la gent que sentim i vivim la cultura , no som capaços d’engrescar-nos
davant apostes com aquestes que són més que una aposta sectorial, son , i així
hauria de ser considerada , una aposta de ciutat, estem morts o estem en el
camí de desaparèixer.
I això hauria de preocupar , i molt
, a qui mana a la Cultura municipal però
pensem que li preocupa tant com el Llibre Blanc en relació a la Cultura de
Mataró, és a dir, res. Un tema, aquest del llibre blanc del que n’ haurem de
parlar demà mateix. Un tema tant trist com el d’aquest documental per ara
fallit i per el que desitgem tota sort en la seva segona opció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada