DESCRÈDIT

Fa ja uns quants anys que mantinc aquest blog en el que essencialment parlo d’art , -fa quaranta temporades que exerceixo de crític- , i també hi afegeixo apunts socio culturals i de política de proximitat. Habitualment les meves crítiques motiven una vuitantena de visitants, xifra que s’accentua si de qui parlo no és del cercle comú el que eleva el nombre de visites. Ahir, quasi a l’hora de les bruixes vaig penjar ahir un post reflexionant al voltant del descrèdit polític que crec provocava el desgavell de CiU i ERC amb la història de les  seves llistes electorals a Argentona. A hora d’ara s’estan fregant les 400 visites al post.

Que vol dir això?. En primer lloc que la cultura artística poc val i que sols importa a quatre art ferits. En segon lloc que el tema de la política local és més important del que sembla. I en tercer lloc, - el que crec més important-, que existeix una volguda desinformació de la realitat política local i una evident por a explicar , no ja la veritat, ans simplement la concatenació dels fets.

És obvi que el que un deia ahir és tot veritat. Però també que no es descobria cap secret. Tot el que s’explicava és el que a bocinets ha anat apareixen en els mitjans de comunicació. Potser mancava una perspectiva històrica , cas de la nissaga Mora , o algú que simplement donés cos a la història. Un paper que sens dubte haurien d’haver fet els mitjans locals, però que per evident por no han fet. Un paper que haurien d’haver fet la resta d’adversaris polítics , però que tampoc han fet no fos cas que...

I així anem. La corrupció política s’accepta sota l’excusa del poder. O no és corrupció el pacte electoral de la darrera legislatura?. Per a mi vendre un programa electoral per una cadira a la dreta del pare, ho és de totes totes.

El trist és que davant de la denúncia no hi ha resposta. Les paraules de Vadó Mora a Ràdio Argentona sols tenen justificació si van acompanyades d’una dimissió immediata. El manteniment de la cadira i el silenci dels matons a l’ombre que encara riuen satisfets la seva malifeta, deixen en un pèssim paper a la comarcal d’ERC i entenc perfectament el cabreig de Quico Teixidó, l’excel·lent cap de llista a Mataró, que maleeix esser company de tan maldestres i corruptes polítics.

Però és clar, ERC i CiU callen. Dediquen les seves forces a criticar les llistes fantasmes de PP i PSC. I tenen tota la raó. El tema de les llistes fantasmes és un altre truc que la llei permet i que a més a més recompensa amb un generós grapat d’euros. Un fet que com el d’Argentona existeix ja que cap dels partits polítics en acció han fet res per deturar-lo, fora de posar morros, fer quatre malediccions en declaracions als mitjans afins i de qui quatre anys ja serà una altre cosa.

Lamentables son les guerres internes dels partits , totes ben menyspreables, que tenen com a final guanyador aquell que és més servil a l’aparell i disposat a col·locar-se direcció a Cuenca amb la vaselina a la mà, cas de Convergència a Mataró amb Quim Fernández contra Núria Calpe i Miquel Rey, anomenats in pèctore per Joan Mora, o al PSC amb David Bote , cedint tot el poder a les forces andalusistes i decapitant qualsevol alè de catalanismes que ensumes en la seva proximitat.

Però és clar que també podríem parlar de les altres forces. D’Iniciativa que per cert a Argentona,  tan sols dos dies abans tenia a punt de firma un pacte amb ERC. I de totes aquelles que segons elles, nues de prejudicis i tan sols amb l’afany de servir al poble , es presenten a l’escomesa electoral.

La corrupció política està en el sentit estricte de mala praxis, de modus i manera que el fet de prevaldre el meu bé per damunt del de la comunitat, s’ha incrustat en el sistema electoral i és difícil de superar. Sols es pot fer oblidant aquella colla de gamerussos que han fet del seu interès llei i enviar-los a les tenebres exteriors i foragitar-los de qualsevol espurna de poder.

Ara els argentonins que han hagut d’aguantar l’evidència de l’aprofitament personal i el signe de la corrupció , tenen la paraula amb el seu vot. Si no l’encerten , potser millor que callin per sempre ja que tindran simplement el poder que es mereixen. Per l’enorme estima que em mereixen , espero que obrin els ulls i actuïn com cal.