ELS ARTISTES DE MATARÓ AMB JAUME
ARENAS
En el juliol de 1977 i vist que la malaltia
que el duria a la mort avançava de forma inexorable , un grup d’artistes de
Mataró va decidir retre homenatge a Jaume Arenas sota l’excusa de 50 anys de
dedicació a la pintura. Un homenatge de compartició d'obres d’art amb un àlbum
recordatori conformat per obres sobre paper per part dels 45 artistes
participants en l’homenatge.
Aquest àlbum de gran pes
sentimental manté el regust d’una realitat artística del moment ja que malgrat
la petitesa del que es demanava tots els artistes hi varen prendre part amb la
il·lusió que mereixia la intencionalitat del mateix. Un àlbum que ara es mostra
en la seva separació individual al menjador de ca l’Arenas, repetint una
exposició que ja és celebrà fa unes poques temporades amb Penedès com regidor
de Cultura municipal.
És aquesta una repetició tan
inesperada com inútil. Inesperada ja que l’escàs temps transcorregut d’ençà la
darrera exposició pública no convidava a aquesta repetició. I inútil ja que no
tan sols res s’aporta de nou ans, la forma i manera de ser presentada i la nul·la
documentació aportada converteix l’exposició en un tapa forats que desmereix el
fet que la provocà i el respecte que mereixen les obres exposades.
Parlàvem fa uns dies de que el bon
treball de Pilar Bonet era servit de la manera més correcta esmerçant-hi els
mitjans escaients per a un correcte lluïment. Aquí succeeix justament el
contrari, accentuant així aquesta postura que no em canso de repetir es podria
dir genocida envers la història plàstica local.
Així ens trobem en que les obres
son presentades a pel, en filera, com si de treballs escolar de fi de curs es
tractés. Tot en un seguit de rengleres sense cap mena de separació que les
individualitzi, els hi doni aire, les signifiqui i dignifiqui en el concepte
obligat del mínim respecte que ha de merèixer una obra d’art.
I ja no estem
parlant d’un emmarcat individual que seria l’escaient, no, estem parlant tant
sols de marcar els límits de les obres , d’establir un tempo de lectura, de
fer-ne una mínima separació física que permeti una lectura si més mínimament
decent.
Però a més, i per a més inri, les
obres no estan identificades. De manera insòlita en un espai museístic, les
obres queden allà apilades i amuntegades sense que en cap moment quedi explicitada
l’autoria de les mateixes. I no fa falta ser molt agosarat de que és així ja
que si bé diverses obres son clarament identificables n’hi ha d’altres que a
bon segur la gent del Museu no té ni punyetera idea de qui son els seus autors. Per què , algú
del Museu sap de qui parlem quan ho fem, per exemple, de José Manuel, Teresa Boix o Luís
Valentín , un artista del que caldria recuperar la memòria com a l’únic artista
veritablement pop de Mataró?.
El que es mostra al Menjador de ca
l’Arenas té una gran riquesa emotiva i documental que mereix una atenció que no
se l’hi ha donat amb un muntatge de quarta regional, adobat inclòs amb l’errada
en l’opuscle del nom de Terri, de qui fins i tot escriuen malament el seu
cognom.
Davant d’això i tenint en compte
que la mostra romandrà oberta fins el 27 de setembre no ens resta més que
EXIGIR LA REMODELACIÓ TOTAL DE L’EXPOSAT AL MENJADOR per a tal de dignificar a
les obres i als artistes que hi son presents. Si no es creu convenient, EL
MILLOR SERIA PROCEDIR A CLAUSURAR L’ESPAI PER EVITAR EL TRACTE IRRESPECTUÓS ENVERS ELS ARTISTES I LES OBRES EXPOSADES.
Estem en espera de notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada