dissabte, de juliol 09, 2016

MIA LLAUDER. RETRATS






Massa vegades els crítics ens perdem en la retòrica pseudo filosòfica i convertim les nostres paraules i reflexions en inintel·ligibles per els lectors, afeccionats i públic en general. El lèxic emprat massa vegades és tant tècnic i especialitzat que com passa en els camps legal i mèdic, aquells a qui van dirigides les paraules es queden a les capses i el que és pitjor, es provoca en ells una certa sensació de rebuig.



Per això , avui més que mai , volem deixar les coses ben clares al respecte de l’exposició “Retrats” que la ceramista Mia Llauder presenta en aquest estiu al Museu del Càntir d’Argentona. I és que el que volem dir és que un , impenitent visitant d’exposicions, -estic convençut que en el que va d’any en dec haver visitat més d’un centenar-, si exceptuem aquelles mostres de caire museístic  amb artistes històrics i de gran nivell, l’exposició de Mia Llauder és l'exposició que més m’ha complagut per el seu altíssim nivell creatiu, conceptual i formal que la fa digne de poder ocupar un  espai destacat en qualsevol galeria professional del món i no desentonaria en absolut en bona part els museus d’art contemporani actuals.


Dit això bo serà analitzar les causes del meu entusiasme.

En primer lloc per la perfecta demostració de l’assoliment de l’artista del concepte art , en el significat de saber trametre les seves emocions i sensacions personals de manera plàstica amb un deix personal en el concepte  que capgira l’habitual sentiment de la ceràmica massa vegades lligada estretament a un sentit d’ofici incapaç de trencar motlles i explosionar en un sentit creatiu més global com a veritables artistes del volum, en el que el material sigui simplement un fet accessori.



Em nego a qualificar a Mia Llauder com a ceramista ja que per a mi és una escultora que fa del volum  una juguesca engrescadora que aconsegueix mitjançant les estructures modulars dels seus treballs un complex exercici arquitectònic de regulació d’espais, ans també , i el que és més remarcable amb un dinamisme cinètic que eliminant tot el pes del material li dona significat volàtil i etèri que emociona i sedueix.



En segon lloc per la seva perfecció tècnica que li permet reconvertir la lectura del material emprat donant-li suavitat i dolçor quan convé, o al contrari , força estructural per equilibrar la teòrica fragilitat de les peces que confegeixen els seus peculiars trencaclosques.




En tercer lloc per l’habilitat sensitiva dels seu contructivisme , les mil i una peces que semblem dèbils i trencadisses en la seva unicitat , assoleixen un afermament compacte i dinàmic alhora en el moment del lligam entre elles per aconseguir la peça definitiva
.


Si a més a més d’aquests conceptes conceptuals i afegim una capacitat tècnica fora de mides , en els llindars de la perfecció, la creació d’un ambient de refinada elegància que fa brillar els seus treballs com si de les millors joies es tractés, i l’excel·lència del muntatge de l’exposició en el que és impossible trobar-hi un detall negatiu, degut a l’acurada distribució de les peces , l’encert màxim de la il·luminació i la creació d’un entorn especial mitjançant la cobertura de porta i finestrals amb uns cortinatges de color vermell, haurem de convenir que si haguéssim d qualificar aquesta exposició de forma acadèmica el resultat no podria ser altre que de matrícula d’honor cum laude.



Un exposició d’obligada visita per a qualsevol amant de l’art i de més obligada visita per a qualsevol artista ja que en ella hi trobarà els suficients detalls profitosos per el seu propi treball.

Una exposició meravellosa que posa ja el nom de Mia Llauder entre l’élite d’artistes mataronins. Està al Museu del Càntir d’Argentona , però les seves peces podrien estar perfectament a Tyfanni’s.

Per aplaudir fins cansar-se. Gràcies Mia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada