dimecres, d’octubre 19, 2016

IKER JIMÉNEZ, CUARTO MILENIO I L’IMAC





Estic intentant connectar amb el periodista  Iker Jiménez, expert en temes del més enllà, a veure si em pot fer avinent el que passa amb la meva persona i la pertinent desparició del meu ser i el meu fer a la que intervé l’Imac.
I m’explicaré.

Fa ja uns anys que el meu nom va ser esborrat dels mailings de Cultura. Cansat de les meves queixes, de tant en tant , algun polític intervenia i veia que era cert , el meu nom no estava en els llistats de comunicació de Cultura, llavors ho feia esmenar i m’ho comunicava: No pateixis, Pere , a partir d’ara tot serà normal. I al cap d’un parell de mesos, de nou desaparició. I tornem-hi. Va ser tanta l’evidència que Cultura va acceptar recompensar, responent a la meva petició, el meu treball de Tempus Fugit amb els catàlegs de tota la història del patronat que mai havia rebut en ser un ens inexistent.

En el temps de tempus Fugit, curiosament l’exposició va desaparèixer tan sols inaugurada del web de Cultura. Millor no explicar les excuses que es van donar. però seria parlar de fenòmens paranormals.

Un, serà el que vulgueu però ha estat crític del diari de Mataró durant vint anys, el Cap gròs una xifra semblant, de ràdio Mataró un dotzena d’anys, de Cadena 13,un quinqueni i durant quasi trenta anys va realitzar programa d’art a la televisió local, aportant un fons documental d’imatges i entrevistes de gran relevància històrica, estroncat just en deixar el programa.

Doncs bé en la història  escrita de l’art mataroní dels darrers quaranta anys , tot això s’ha fet fonedissa i no hi ha ni un paraula de  l’existència d’una crítica especialitzada d’art a la ciutat.

 I com que un no pot creure que ningú  dels que hi han a Cultura sigui tan fill de puta com per impedir que s’expliqui la veritat , un ha de quedar-se en el paranormal i pensar que hi ha meigues, bruixots o esperits estranys que fan que cada vegada que apareix el meu nom es produeixi una reacció en cadena i m'el faci desparèixer automàticament.

Per això el meu contacte amb Iker Jiménez. Estic convençut que el programa donaria per a  molt i més encara en el convenciment que un seguit de personajillos de cultura son tan sols hologrames.


El programa promet.

Ps.- Qui llegís aquest post el dia de la publicació i torni a llegir-lo ara mateix, podrà observar que ha desaparegut un paràgraf del mateix. és tracta del que parlava de la desaparició del nom de la familia Pascual Yuste en el llistat d'agraïments del catàleg general d¡'aquesta història (?)de l'art mataroní, tan mal explicada a ca l'Arenas. 
Em vaig equivocar. vaig veure que no constava ni com a Pere Pascual  ni com  a família Pascual Yuste ´i és que d'agraiment l'han fet a "col·lecció família Pascual Yuste" ( divertit agrair a una col·lecció i no a la família propietària), però queda clar que hi ha hagut un error per part meva i quan un s'equivoca , cal fer-ne reconeixement i demanar disculpes, que és  el que faig amb aquest PS):

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada