L’Eduard Huertos té un físic
imponent, entenent com a tal aquell que imposa. Si em permet la comparança, jo
el veig com el gegant amable de molts comptes infantils. Un físic que per aquella estranya relació de
valors ens imaginem correspondria a un artista vigorós, dur i complex. D’aquells
que sembla hauria de barallar-se amb l’obra mitjançant el gest, la potència, i
una certa intensitat de pinzellada. És a dir un artista més de broc gros, que
no pas de petita i acurada sensibilitat que és com en realitat se’ns mostra en
les seves obres i en aquesta magnífica exposició que ara presenta al Col·legi d’Aparelladors.
De Huertos en teníem presents tan
sols petits apunts com darrerament ho va ser la portada de la Col·lectiva Sant
Lluc o la magnífica obra que presentava la mateixa.
Avui en la que per a mi és la seva
primera individual Huertos se’ns mostra com un artista minuciós, de treball acurat
i artesanal, en uns aires poètics d’extrema sensibilitat que tant es pot
acostar al cantó més minimal, com es pot moure en un geometrsime cartesià, com
igualment pot avançar per zones més intenses amb el color com element amb el
que també cal comptar, i molt especialment que entén perfectament la gran
capacitat del gravat en la contemporaneïtat.
I és que l’exposició de l’Eduard
Huertos encara que manté el monolitisme de la seva personalitat , ens permet observar que la mateixa no és tan
plana com la seva obra i sí presenta uns certs encaixos polièdrics, elements
tots ells establerts en el fonament d’un desig de perfecció tècnica, perfectament
apresa de les mans de tan insignes mestres com son la Claudia i en Jordi, de
Murtra edicions.
Comença la visita amb un magnífic
gravat damunt metacrilat que ens transport a l’obra guanyadora de la darrera
Biennal Torres Garcia. Un treball, acurat ,poètic i amb sensibilitat a flor de
pell. Segueix amb un seguit d’experiències geomètriques, quasi treball de delineant on la saviesa amb l’angle
de gir de les planxes , dona una perspectiva especial. Malgrat l’aparença de la
rigidesa estructural, son obres d’un dinamisme espectacular
Segueix amb un seguit de peces de
caire contemporani, on demostra la seva capacitat compositiva defugint del tradicional
i generant uns conceptes en res estàtics , plens de capacitat , vigor i qualitat.
La paret frontal s’estableix en un
conjunt de col·lages en els que les estructures vectorials arrodonides per els
volums cromàtics , generen uns espais dimensionals, dignes dels millors logos .
Espectaculars en habilitat, capacitat i resultat.
Finalment podem gaudir d’un bon
gruix de mini prints , elements que semblen a voltes simples processus previs,
esbossos o semblants quan tenen per se autonomia pròpia en el concepte de la
greu dificultat de la síntesi sense perdre orígens, eix i raons.
Diverses cares , formes de ser i
sensacions , d’un artista al que cal conèixer més i fins i tot dir que caldrà d’exigir
molt més després de veure la capacitat tècnica , gosadia creativa i sensibilitat
personal que suren curulles en aquesta magnífica exposició d’obligada visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada