Vaig conèixer artísticament a Belen Vilanova per l’obra que
va presentar a la darrera col·lectiva de Sant Lluc. Era una abstracció
cromàtica difícil d’encasellar en qualsevol de les subestilísques de
l’abstracció, però era posseïdora a més d’una força cromàtica evident, d’un
concepte de ritme i equilibri notable.
Això va fer que aconsellés el seu nom , entre d’altres , a
Mateu Ros per a preparar la temporada expositiva de l’espai capgròs que ocupa
ara mateix amb la mostra “Cap a dins”. Una ocupació amb la sorpresa de que les
obres que presenta no son pintures i sí fotografies manipulades, i la sorpresa
afegida per a mi de la seva confessió de que aquell quadre , inici de tota la
història , és l’única obra pictòrica que havia fet, cosa que parla i be de la
seva concepció creativa i de la seva adaptació als més diversos medis formals
per a la seva comunicació creativa.
Belen Vilanova és una artista argentina ( san Juan 1985),
llicenciada i professora d’Arts Visuals
que de fa un any resideix a Mataró. Ella és artista “recién” arribada a
Mataró. I empro al paraula “recién” en el concepte que un company de feina argentí
em deia, tot explicant-me que “recién” no solament posseïa el significat de
“fer poc temps” i sí el concepte de que estant aquí , encara hi havia el senyal
de pertinença allà, com si encara no hi hagués hagut el trencament i no existís encara la distància mental, i sí sols la física.
Com a bona argentina
Belen Vilanova s’interroga de manera constant i permanent al respecte de
si mateixa , en aquest psico- anàlisi al que tant acostumats estan i tant
estrany ens sona nosaltres. Mancada
potser, ara i aquí, d’un psicoterapeuta
individual , Belen Vilanova resol aquest problema amb una psico teràpia pública
en la que expressar els eu sentiments , els seus temors, les seves pors i més
que res les seves reflexions sobre la vida, en aquet cas la seva, sotmesa ara a
un procés de modificacions i canvis intensos i difícils de preveure , alhora de
la necessitat d’adaptar-se a uns nous conceptes vitals i ambientals ben
llunyans d’aquells als que estava acostumada.
Així entén la creació artística com “una via d’explorar el
sentit de les coses i d’un mateix”, i per aconseguir-ho treballa amb
autoretrats fets a la platja de Mataró,( el mar i la platja , uns elements que
la tenen encisada des de la seva arribada), fotografies a les que aplica els
més diversos elements orgànics , entre ella la pròpia aigua de mar, per que
actuïn damunt les mateixes i modifiquin així de manera ostensible i
considerable el seu resultat aparent. Unes modificacions variades i variables,
en tota l’escala del gradient, des de les més subtils a les més intenses i
colpidores, aconseguint així una profunda reflexió al voltant de la identitat ,
el pas del temps, l’adaptació a uns nous
entorns, etc.
Unes reflexions que explica de manera exhaustiva en el seu web i que podeu trobar , - us aconsello
la seva lectura-, en aquest enllaç: http://belenvilanova10.wixsite.com/belenvilanova/transformaciones-de-la-propia-imagen
Unes imatges que fora del valor d’autoanàlisi que significa
, gaudeixen d’una potència plàstica molt
intensa i son plenament sugerents en la simple façana visual, façana en la que
mai hem de quedar-nos i sí depassar-la per entrar en la juguesca que ens
ofereix l’artista i que poden transmutar i fer paral·lela a les nostres pròpies
i personals vivències individuals.
Una exposició d’aquesta nouvinguda artista contemporània a
la que augurem positius èxits en la carrera que compartirem. Carrera que
s’inicia amb aquesta exposició a l’espai capgròs que us recomanem amb plaer.
(Les imatges han estat extretes de les xarxes socials)
Excelente trabajo. Me gustaría conocer más de su labor.
ResponEliminaSos una grosa muy bueno tu trabajo
ResponElimina