La fotografia ha assolit reconeixement de veritable art i s’ha
col·locat a nivell de les grans disciplines
artístiques , amb departaments en els més importants museus que conjuguen la modernitat , amb el reconeixement
i la defensa de les més importants fundacions i comencen a consolidar-se les
galeries dedicades únicament a ella.
Aquesta important salt evidentment que ha estat degut en
bona part al gran avenç tecnològic de la fotografia en les últimes dècades. El
pas de l’analògic al digital, facilitant al màxim noves experiències amb una
immediatesa en el treball/lectura sense el decalatge que produïa l’obligatorietat
del revelat, ha permès endinsar-se en aventures absolutament impossibles avans.
Però la clau ha estat en l’aparició de bons creadors i artistes que sense por han fet salt al buit sense
xarxa, per endinsar-se al màxim a la recerca de les possibilitats expressives que
ara li permeten el nous condicionaments fotogràfics.
Cristina Villa és sens dubte un d’ells. Gran dominadora
tècnica , excel·lent en la fotografia descriptiva , - aquella en la que podem considerar que l’impuls va de fora a dins-, ha anat
perfeccionat el salt a la introspecció des d’una sèrie de retrats que depassaven
en molt el camp de les aparences , per seguir en aquest camp de la fotografia
creativa ( de dins a fora) en la que el creador prepara, modifica i estableix
els eixos i estructures de la imatge per aconseguir amb ells, plasmar de la
manera més intensa les seves emocions i sensacions.
Una fotografia , la creativa, que amb un cert paral·lelisme
amb la pintura , presenta els seus límits
en l’abstracció, zona en la que justament ara està treballant l’artista ,
essent aquests ”éssers de fum” una magnifica carta de naturalesa. Cristina
Villa a qui li agraden les dificultats, no en té prou amb crear esplendoroses
imatges que ens portin a múltiples mirades , com era el cas de la seva anterior
sèrie en la que jugava amb aigua i substàncies olioses per aconseguir
dinàmiques i diferenciades expressions , que ara vol jugar amb un element tan eteri
i per tan indomable, com és el fum, i a
més a més cercar que les formes que desenvolupa lliurament a l’aire creïn
ressemblances que ens portin a una referència figurativa. És a dir intenta
aconseguir la fusió de la fotografia creativa amb la descriptiva i el cert és
que ho aconsegueix de manera ben brillant.
Però a més a més, junt amb l’aspecte purament visual, l’obra de Villa ens
referencia als cinc sentits. El seu sentit del moviment i el ritme ens apropa a
unes sensacions musicals (oïda), mentre que el magnífic joc de llum , blancs i
negres , dona un senti textural (tacte) a la seva obra que en el conjunt ens
acosta quasi a sentir o imaginar els olors dels elements capaços de generar
tals fums ( olfacte).En el cas del gust
, ens hem de permetre la llicencia del joc de paraules del gust , bon
gust , que ens deixa a tots la contemplació d’aquesta magnífica exposició.
Cristina Villa és agosarada , valenta i enormement creativa.
Té clar el que cerca i lluita per aconseguir els seus objectius. I ho fa amb
una tècnica molt acurada i amb un sentit creatiu elevat , entenent que la clau
de la comunicació en una obra d’art no és altre que la capacitat de generar el
misteri per que en la recerca de la solució l’espectador s’introdueixi al bel mig de l’aposta i participi plenament del
sentit del creador.
Unes condicions , totes elles, plenament reeixides en
aquesta mostra que s’exposa actualment a la saal d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors
i de la que us recomanem de manera intensa una detallada , pausada i silent visita.
Felicitats.
(Les fotografies que apareixen en aqust post han restat extretes e les xarxes socials)
(Les fotografies que apareixen en aqust post han restat extretes e les xarxes socials)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada