dimarts, de febrer 21, 2017

LA GASTRONOMIA , UN TEMA PICTÒRIC. 1981




 Era començaments de 1981.quan un grup d’artistes importants de Mataró, amb Alcoy, Rovira Brull, Perecoll,  Novellas, Jordà i d’altres comenten que comencen a estar farts de que cada any , especialment en període nadalenc els hi demanin col·laboració en forma d’una obra per a les més diverses circumstàncies benèfiques. D’aquí surt una idea: I si per una vegada ens donem nosaltres mateixos una obra a benefici de nosaltres mateixos.
Dit i fet. Ràpidament troba aixopluc l’idea en Manuel Casahuga, propietari de la sala Fuset i en Ernest Monter, propietari d’un negoci de marcs, ambdós habituals en les trobades dels artistes abans esmentats, i a la idea s’hi afegeixen ràpidament el gran gruix dels artistes mataronins , sense distincions de nivells i estils.




S’ha de tenir en compte que aquella era una època daurada en l’art mataroní, amb una gran activitat expositiva i amb un nucli artístic compacte que acudia a tots els actes artístics, el que havia creat un ambient excepcional. El nombre de sales d’exposicions era espectacular: Tertre, l’Abast( amb 3 espais) i Fuset com a espais plenament professionals. A mig nivell hi havia Anticus i Studium 48, com institucionals existien el Museu i la sala de la Biblioteca Popular de la Caixa Laietana. El Club Nàutic, el Layetània i la UEC eren centres recreatius amb temporada expositiva. Així com el Casal i el Foment. Igualment tenien sala d’exposicions les entitats bancàries Banc de Bilbao, Caixa de Catalunya i molt especialment el Banc Mercantil de Manresa. El que dona la xifra de 17 espais expositius amb temporada regular, xifra que actualment és absolutament impensable.




L’exposició s’organitzà ràpidament amb una paramètrica ben simple. Obres de petit format , tots idèntics en la mida , emmarcats a càrrec de l’Ernest i exposat a la Fuset. Preu també unitari , que si no recordo malament era 6000 pessetes. Els artistes participants van depassar la cinquantena i l’èxit va ser aclaparador. El dia inaugural a més de mitja hora abans d’obrir la sala, ja hi havia gent a la porta. Tan sols inaugurar amb un tres i no res estava venuda més de la meitat de l’exposició i la resta es va vendre en el decurs dels dies. La xifra recaudada va superar les 300.000 pessetes, quantitat amb la que per exemple es podia adquirí un cotxe tipus Fiesta i encara sobraven diners.




Amb aqueta xifra s’organitzà un gran sopar a sant Sebastià de Cabrera , lloc dels banquets de “lujo” de Can Miracle. Un sopar a l’estil d’un gran casament. Al mateix hi assistiren els artistes ,galeristes, l’alcalde Mas, la crítica ( el meu pare i jo) i potser Rosa Vila que exercia de crítica a EL Maresme. Sé que sols hi havia una dona , tots els artistes eren homes , i creia recordar que era Anna Comas com a regidora de Cultura però no era així ( el regidor de Cultura del moment era Toni Sagarra), per tant a manca de confirmació, direm que Rosa Vila.




La majoria dels artistes van arribar amb autobús que també va ser encarregat de tornar-los acabat l’àpat. Paga la pena fixar-se en el menú que veureu en les imatges amb delicatessen com ostres, patés, pernil del bo, llagosta, llagostins, filet, sorbet de llimó (novetat de lèpoca), i de vins del bo i millor, Xeres, Oporto, vi d’Alsàcia, cava Non Plus Ultra, Calvados, conyac francès etc. I en acabar a altes hores de la matinada xocolata amb xurros.

Un àpat de primera , joia de tots els participants i amb l’anècdota de Pere Viada , passat de voltes com en ell era habitual, insultant  amb els més gruixuts qualificatius a l’alcalde Mas que va resistir estoicament.

Una festa que s guarda en la memòria de tots els que hi van estar. Una festa que seria magnífic poder repetir, però que és del tot impossible. Avui per avui l’escassa vida artística de la ciutat , i la tremenda divisió entre els seus artistes ho farien del tot impossible. Ara bé, si algú s’hi apunta , ves a saber. La vida te da sorpresas, sorpresas te de la vida, diu la cançó.  El cert és que a l’any 1983 es repetí  la convocatòria en motiu de l’homenatge que els artistes de Mataró van retre a Jaume Arenas i al meu pare  Pere Pascual PIC , amb el títol de 55 artistes per un record.

Un fet que tot remenant papers ha sortit de nou a la llum , amb les cartes del pare i meva degudament personalitzades amb dibuixos de Cusachs, Parés, Viada, Novellas i Santi Estrany.


1 comentari: