No fa pas massa, que parlàvem de Manuel Cusachs. Va ser degut al tastet que ens va oferir en el 15 aniversari de l’espai capgròs. Llavors vàrem fer una remembrança més personal que no pas analítica de l’exposició, degut a que la mateixa era en realitat un petit poti-poti, personal i de qualitat , del seu fer, i no donava pas a la possibilitat d’un examen detingut de l’obra i la trajectòria.
Ara ,i de la mà dels Amics de Ca l’Arenas, ocupa la planta baixa de l’Ateneu Fundació Iluro,( El pas del temps. 70 anys d’ofici) amb una exposició retrospectiva de caire antològic que ens permet veure no tan sols la seva evolució creativa, ans també ens permet deturar-nos en la varietat i diversitat dels conceptes creatius que ha desenvolupat en el decurs de la seca llarga i exitosa carrera.
L’exposició, comissariada per Maria Cusachs, filla de l’autor,
no es desenvolupa de manera cronològica i en canvi s’estructura en diversos
àmbits de conceptes creatius. Certament
un encert ja que Cusachs no és un creedor evolutiu sense marxa enrere, ans el
contrari, va i bé, torna i retorna, i son moltes les vegades que beu de les
seves pròpies fonts per en forma d’una mena de flash-backs, seguir avançant.
Un dels punts fonamentals per entendre la mirada artística
de Cuscahs és fixar-se quins van ser els seus mestres. La gran majoria d’artistes
mataronins que depassen els 50 van estructurar la seva formació de la mà de
Jordi Arenas i/o de l’Escola d’Arts i
Oficis. Manuel Cuscahs en canvi té per a mestres a Manuel Cuyàs i Emília de
Torres en el pictòric, i l’academicisme clàssic italià, aprés a Perugia i a posteriori
amb Rebull a Mallorca.
Aquest és un fet que implica
que pictòricament s’allunyi de l’habitual pintura volumètrica que fan
els escultors, que en realitat fan esbossos
bidimensionals com si de projectes
d’escultura es tractés, i ell en canvi té una mirada més de pintor, alhora que
quan fa escultures , en especial retrats, sap copsar no tan sols l’aparença ans
també i de manera fonamental , l’ànima del personatge, ja sigui una figura viva, o una figura imaginada o del
passat.
L’exposició comença amb la contraposició d’una de les primers obres de l’autor, realitzada fa uns 70 anys , amb Emília de Torres com
a mestre i companya. Son unes alzines d’un bosquet d’Orrius i respon perfectament
al tractament pictòric de de Torres , molt en l’aire de Cézanne. Al seu costat
una obra ben recent, de caire conceptual, en la que Cusachs aposta per una
mirada fresca i actual d’aquell mateix indret, amb un concepte més de volum i
amb l’afegitó d’altre materials.
A partir d’ella podem anar passejant per els diferents
àmbits. Bo és començar per el familiar amb l’excel·lent mostrari de retrats escultòrics
dels nets, realitzats tots ells, a l’edat de cinc anys dels protagonistes. Un
racó que està dominat per el retrat de tota la família, en un estil particular
de “Menines”, que respon de manera perfecta a uns plantejaments equilibrats en
estructura i color.
El retrat de la seva esposa, gràcil i jovial dona el to global al que ajuden diverses pintures d’àmbit proper i molt especialment un seguit d’apunts tractats amb mà ben destra i àgil.
El retrat de la seva esposa, gràcil i jovial dona el to global al que ajuden diverses pintures d’àmbit proper i molt especialment un seguit d’apunts tractats amb mà ben destra i àgil.
El granet, que l’artista va aprendre a treballar amb el
mestratge del picapedrer Pere Barbanys , ocupa el seu lloc d’importància,
presentant quatre obres de caire diferent. Una feta en estil tradicional, l’altre
amb ajuda pneumàtica , l’altre ja mitjançant ajut informàtic i altre , amb
granet verd , provinent de dovelles de cases i finestres de cases antigues.
No podia passar per alt l’apartat d’il·lustrador, un dels punts en el que més gaudeix l’autor, que aquí està present en el “bestiolari” i en la mirada als poemes de Carles Duarte. Així com alguns dibuixos eròtics d’intensitat ligth, alguna que altre litografia i un petit mostroari de dibuixos a tinta d’indrets de l’Empordà de gran potència artística i alçaria qualitativa.
No podia passar per alt l’apartat d’il·lustrador, un dels punts en el que més gaudeix l’autor, que aquí està present en el “bestiolari” i en la mirada als poemes de Carles Duarte. Així com alguns dibuixos eròtics d’intensitat ligth, alguna que altre litografia i un petit mostroari de dibuixos a tinta d’indrets de l’Empordà de gran potència artística i alçaria qualitativa.
La traducció plàstica de l’univers literari ha estat de
sempre un els valors segurs i més ben estructurats del treball de Cusachs, que
en aquesta mostra té un amplíssima representació amb el seguit d’obres de “El
caminant i el mur” , i altres obres que donen fe del seguit de sèries de terra i país que ha dut a terme l’autor en
el decurs de la seva carrera.
El retrat , especialment en forma de bust , ha estat element diferenciador de Cusachs. Aquí ens ofereix un amplíssim mostroari que aplega a personatges propers i de país, de tot el ventall cultural i social. Uns retrats en el que l’artista es llueix no sols amb l’exactitud de la seva aparença externa , ans també en copsar perfectament la personalitat que els fa identificables a primera vista, ja sigui la boina de Pla, els ullets de Porcel, el rictus de Barbany, o la potència d’Espriu.
L’art religiós, com no té la seva importància , amb aprofundida
mirada a les peces que es troben a Montserrat o la Sagrada Família, algunes d’elles
presentada amb una clara intencionalitat didàctica. I per acabar hi ha una excel·lent
representació de la nova mirada de Cuscahs amb aquestes interaccions arbòries
de gran potència plàstica i imaginativa.
Una exposició digna de qualsevol museu que es precií i que
dona rellevància a un artista conegut i admirat del que ara se’ns permet fer
ullada , triada i especial, a tota la seva trajectòria , en una exposició d’obligada,
detinguda i repetida visita per els afeccionats a l’art.
Moltes felicitats
Per una millor comprensió de l'expo aquí podeu trobar el vídeo realitzat per la Fundació ILuro
PS I.- Cada dimarts s’ofereix visita guiada a la mostra per
part de Maria Cusachs, filla de l’artista i comissària de la mateixa, i per el
que això escriu. Hora: 19 hores. Durada: 1 hora aprox.
PS II.- Una exposició que hauria de fer reflexionar i molt a
la Cultura oficial de Mataró, i no sols per la raresa d’aquest tipus de mostres
amb el protagonisme del seguit de bons artistes locals dels que disposem.
Hauria de fer pensar i molt, que aquesta exposició estigui
organitzada per l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas, que curiosament en lloc de
presentar-la en els espais que volen defensar amb l’associació, és a dir a Ca l’Arenas,
la traslladen a un altre indret, fet sobre el paper difícil d’interpretar i que
és tan contradictori com si els Amics de El Prado, donessin les obres que
adquireixen al Museu Thyssen.
Per petit anàlisi que fem queda clar que Ca l’Arenas ha esdevingut
un lloc aspre, inhòspit i quasi inexistent per a la ciutat i per tant no paga
la pena fer-hi una gran exposició ja que no tindrà cap ressò. D’aquí les negatives
de Jordà i el trasllat de l’expo de Cusachs.( En una setmana l’expo de Cusachs
ha tingut més visitants que els que han passat per Ca l’Arenas en tot l’any passat).
Cal dons, i de manera molt urgent, revitalitzar Ca l’Arenas
i fer-ho no des de la distància, la fredor i el desconeixement de la realitat
mataronina , tal i com s’està fent ara, i sí cercant la complicitat dels
artistes mataronis que son , no ho oblidem , el veritables receptors de la
deixa testamentària de Jordi Arenas. Cal fer visible el lloc, cal retornar a
uns horaris normals i cal potenciar amb una temporada coherent i no com ara que
després d’Alcoy, arribarà Viladomat, quan aquesta nova expo està clar que tindria
de ser exposada a Can Serra per el seu valor històric i patrimonial.
Però no cal patir, no succeirà res, i Ca l’Arenas seguirà en
aquesta davallada fulminant fins que deshauciada acabarà amb el seu tancament.
I s’admeten apostes.
Altre reflexió seria
per saber quin ha estat el paper de Cultura Mataró en la mostra de Cusachs ja
que apareix com organitzador. Les visites guiades he de dir que en el que per a
mi pertoca son gratia et amore i les vaig acceptar per ser petició expressa de
l’autor que és amb l’únic amb qui he parlat. Si arribo a saber que cultura
Mataró hi era present en l’organització, no hauria acceptat. I menys quan les
publicita en les seves xarxes emprant el meu nom.
És evident que en una expo com aquesta és més obligada que
mai un catàleg fet amb cara i ulls,. Un catàleg que fos veritable resum d’una vida d’un autor
mataroní de naixement i de fets , i que ha exercit com a tal portant el nom de
la ciutat per arreu. És absolutament incomprensible que Cultura hagi realitzat acurats
catàlegs per altres exposicions i ara en canvi no ho faci. Crec que encara s’hi
està a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada