La mataronina Marta Casas omple aquets mes de febrer l’espai
capgròs amb una exposició que és a l’hora
confirmació i punt de partida. Confirmació ja que ens presenta l’afermament amb
l’estilística per la que fins ara era coneguda, la de la figuració pictòrica, i
punt de partida ja que la meitat de la mostra està ocupada per gravats ,
aquesta nova tècnica que ara comença a conrear.
Sempre s’ha dit que el gravat és com droga dura , que si la
proves i t’agrada no ho pots deixar i esdevé quasi una obsessió. Penso que
aquest és el cas de Marta Casas, que avui ens ofereix unes formes geomètriques intenses amb les que juga a la recerca del ritme i el
gest que obtenia pictòricament.
Certament semblen principis prometedors però és
evident que encara manca un major domini tècnic , - algunes obres queden el que
diríem “brutes” -, i un agosarament en tècniques, tintes i colors, però està
clar que acaba d’encetar un camí ben interessant en el que pot progressar i
molt.
Per el que pertoca a la pintura , res de nou, pintura agradable, amable, correcta en el fer
però un xic mancada d’intensitat en el
desig i les ganes d’anar un punt més enllà. Bon ús del color, - una de les seves
virtuts que ara haurà d’aplicar al gravat-, i definibles perfectament amb el
concepte de “correcció”, quan en l’art
sempre és necessari un xic d’incorrecció per donar vida pròpia al treball.
El que si queda clar
s’ha de treballar molt més és el punt intermig en el que juga pictòricament amb
els conceptes geomètrics. Uns treballs encara no reeixits i en els que caldrà
incidir de manera més reflexiva.
Una exposició , la de Marta Cases , en la que obre la porta
a un nou camí que li pot ser molt satisfactori en la realització i en els
resultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada