La fira Argillà celebrada la passada setmana a Argentona va ser un èxit total en tots els seus apartats, però d’entre ells cal fer esment destacat el de les seves exposicions, tant les específiques per la fira , com la de la ceràmica en 3D, com la del país convidat, Romania, que oferia una ampla visió de la seva desconeguda diversitat.
Però evidentment cal fer esment , alhora que destacar i
recomanar ferventment ( és manté viva fins el 9 de setembre) la magistral
exposició que el veterà ceramista valencià Enric Mestre ( Alboraia, València
1936) ens ofereix. Una exposició que és un cant a l’art, la ceràmica, la sensibilitat,
la potència i la comunicació creativa. Una exposició de caire retrospectiu i
alhora antològica. Una vintena de peces que demostren un nivell fora de mides en
el concepte, la creació i el resultat final. Una exposició emocionant que
captiva tan sols ens deturem davant la primera peça i manté aquesta tensió de comunicació
plena en totes i cadascuna de les peces presentades.
Sempre que he tingut el plaer de presentar exposicions de
ceràmica artística he defensat que al meu entendre els ceramistes havien d’oblidar aquest qualificatiu
específic de “ceramistes” ja que correspon a un qualificatiu tècnic. Ells s’haurien
de qualificar com artistes a seques, o
generalment com escultors. No veig a Chillida afegint al seu nom , l’apel·latiu
de forjador, o qui fa escultures de marbre
, qualificant-se com a marbrista , o ebenista a qui usa la fusta per realitzar
les seves escultures. La tècnica és sempre mitja, mai finalitat. Però aquesta
opinió generalment no és considerada de bon grat per els ceramistes que diuen
així potenciar la vàlua de la seva tècnica que a diferència de les altres assoleix
un resultat final a voltes inesperat degut a la imprescindible existència d’elements
aliens a la voluntat de l’artista com és la cuita i les seves variables.
Vaig fer-li aquestes reflexions al propi Enric Mestre i
davant la meva sorpresa va dir que estava totalment d’acord. Ell es considera
un escultor volumètric racionalista que ha trobat en la ceràmica la tècnica que
més s’adiu a les seves necessitats ja que li permet afegir color, ritme i
harmonia als seus treballs , fet que seria del tot impossible amb altres
materials.
L’obra de Mestre va des d’un cert racionalisme constructivista
amb evidents referències que van des d’unes arrels otezianes fins a una mirada intensa al muralisme
geomètric , passant per uns homenatges implícits a Chillida, en aquesta recerca
de la conquesta del buit, fins arribar a un minimalisme que ens porten a Corberó i Sergi Aguilar. Tot en un treball que va des d'un cert classicisme fins a la contemponeitat més viva i viscuda.
Una repassada ben ample a l’evolució de l’escultura sintètica,
amb mirada implícita però alhora amb un toc del tot personal que les
individualitza amb el seu nom i el seu
fer.
L’exposició d’Enric Mestre és, fent honor al seu cognom, una
lliçó magistral de concepte, forma i tècnica que sedueix en la seva perfecció i
bellesa, capgirant la seva aparença freda, en unes obres càlides que arriben i corprenen per la seva perfecció
i bellesa que fan del seu creador, Enric
Mestre, una veritable icona de la ceràmica alhora que l’eleva al nivell dels
grans artistes del volum, del que és absolutament parell en ànima i fer.
Una exposició absolutament magistral, digne de qualsevol
museu d’aquells que tots pronunciem el seu nom amb respecte i fascinació. Una exposició
que mereix detinguda i repetida visita i que seria pecat mortal oblidar-se d’ella,
ara que tenim la possibilitat de gaudir-la amb plenitud.
Exposició imprescindible per la seva qualitat. Del millor
que hem pogut gaudir en l’entorn proper en molts anys.
Felicitats amb tot el respecte per el mestre Mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada