dilluns, de juliol 30, 2018

ÍNTIM SANTES. ANNA ALUART




Després de 30 anys d’exposicions fotogràfiques de Santes, certament la curiositat de les mateixes estava més en la presència personalitzada en la mostra ,que no pas en la vàlua artística del presentat  ja que tot semblava escrit  i inventat i les Santes havien estat vistes i analitzades des de qualsevol els 360 graus . Era doncs una mostra quasi esgotada i a la que era difícil trobar un nou angle de perspectiva.





Anna Aluart , autora escollida per aquesta edició, ha trencat motlles i a més ha posat el llistó tan alt  que deu rebre les malediccions de tots   aquells que aspiraven al projecte en els propers anys doncs hauran de ser capaços de trobar un angle , insospitat ara mateix, per aconseguir superar l’avui vist.
Aluart ha descontextualitzat Les Sants traient-les del seu entorn real i traslladant -les  a l’estudi en el que ha aplegat l’essència més pura  de les mateixes , convertint-les en veritable perfum de la festa , amb els components més naturals que no son altres que la gent, la gent anònima que son alhora causa i raó, objecte i subjecte , de la festa. 







I ho ha fet amb uns retrats d’estètica tenebrista , ben propera al barroc, estilística mataronina per excel·lència, elevant a categoria la individualitat anònima, amb una mirada que a mi m’ha recordat la profunditat interior de Schoomer. Uns retrats que aconsegueixen  transportar la individualitat al col·lectiu que representen. Uns retrats molt ben buscats i en els que sols sobren les quatre patums santeres  que trenquen l’encanteri de l’anonimat  per seguir essent “patums” auto anomenades  i per tant prescindibles i eliminables.
Uns retrats de tècnica impecable , i el que és més important, que trameten tota la capacitat sensitiva que és capaç de generar la festa.







Uns retrats amb gust, olor i sons de Santes. Uns retrats que son Santes per arreu se’ls vulgui mirar. I que amés a més venen amanides amb uns magnífics comentari de Cugat Comas que obliguen a exigir un catàleg raonat de l’exposició , en el que s’apleguin ambdós per a la posteritat.

(les fotografies son ròpies o extretes de la xarxa)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada