Moltes vegades m’han preguntat com és que segueixo visitant
tantes exposicions per petites que siguin i desconeguts que siguin els seus protagonistes.
Al costat de la resposta genèrica de que per a mi visitar exposicions és un
dels pocs grans plaers de la vida que em puc permetre i puc dur a terme sense
daltabaixos, i en segon lloc per que sempre acabo trobant aquell detall, aquell
apunt, aquell nom que em gratifica la visita, encara que m’hagi d’empassar
molta però que molta morralla.
Certifica el que dic una magnífica exposició que a bon segur
passarà desapercebuda per a molts com és “Fet al taller” que correspon als
alumnes del taller de ceràmica del Museu del Càntird’Argentona i s’exposa a la
sala del mateix museu.
L’escola de Ceràmica del Museu del Càntir d’Argentona,
dirigida per dos grans ceramistes i mestres com son Joan Serra i Mia Lllauder ha
esdevingut centre de referència ceràmica del país com ho demostra el fet de
tenir complerta la seva matrícula, i amb llistes d’espera, i amb alumnes
procedents d’indrets no pas propers. És clar que amb això no n’hi ha prou i cal
veure els resultats i els que veiem en aquesta exposició son magnífics. Òbviament
és un taller escola i per tant hi ha diferències ,a voltes abismals, entre els
protagonistes, que en aquest cas en que gent amb gran experiència i saber
conviu amb nouvinguts a la ceràmica. Però la visió general és tan excel·lent
que obliga a una detinguda visita. Llàstima de les dimensions de l’espai que no
afavoreixen en res la contemplació de tan excel·lent lliçó didàctica.
I a la sala del casal justament , una alumne d’aquest taller
exposa el seu fer. Es tracta de Mònica Arnan i demostra prou qualitats encara que en
el conjunt la disparitat sigui massa accentuada i no es pugui esbrinar exactament
quin és el camí que vol seguir l’autora, però queda clar que els vímets existeixen
i que ara sols és qüestió d’evolució i definició.
Finalment l’argentina Susana Baldís fa explosió de la seva perfecció
aquarel·lística a l’espai capgròs. Dominadora evident de la tècnica i a un
nivell elevat provoca que aquesta predomini en l’exposició i ens quedem més
bocabadats per la mateixa que no pas per les sensacions que produeix el seus
resultats.
Exquisida dominadora de la figura realista, presenta un
seguit de retrats que a bon segur responen amb exactitud amb la realitat, però
que en cap d’ells hem pogut esbrinar cap traça de la personalitat del retratat fet
que és un gravíssim error. Baldís aposta per aquesta figuració i realisme fred
que separa i no uneix en la comunió comunicativa que ha des ser tota exposició.
Noms, detalls i personalitats que un s’hauria perdut si
deixés
de costat les petites exposicions que es presenten en el territori i en
les que hi podem trobar, com en el cas fel taller de Ceràmica, grans i impagables
alegries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada