dimarts, d’abril 02, 2019

DONES



La revista capgròs sempre ha estat ben propera  a la cultura i molt especialment a l’art. El seu recolzament ha estat des de diversos angles. Des del purament informatiu, amb l’agendat de les activitats i donant notícia puntual a les exposicions locals i aquelles de foranes que protagonitzaven els artistes de casa , fins al proactiu amb el tema il·lustratiu dels diversos comptes  que anyalment ha anat publicant com amb la creació de l’espai capgròs, un espai expositiu situat en el hall de l’empresa i que proper als 17 anys d’activitat ja aplega un historial de quasi dues centes exposicions.

Però també en les efemèrides importants l’art assolia lloc de privilegi en la celebració. Així  en el 25 aniversari es celebrà l’exposició “Mirades” en la que 25 artistes mataronins van plasmar el seu lloc emblemàtic de la ciutat , o en el 30 aniversari en que es celebrà “Tempus Fugit” amb 7 artistes mataronins que va ser el preludi de l’expo que amb el mateix nom ocupà l’any següent la Nau Gaudí.

Ara , en motiu del 35 aniversari, l’expo escollida ha estat “Dones” amb la participació de Glòria Badosa, Maria José Carrasco, Rosa Codina, Marta Cuixart, Anna de jaime, Marta Duran, Catherine Lorton, Margarida March; Gina Portera, Marga Riera, Mónica Vilert i el padrinatge espiritual d' Emília de Torres. Una exposició amb artistes dones feta per homenatjar a les Dones que van ser les primeres en portar la revista Capgròs a casa ( fa 35 anys el tema de la compra diària era bàsicament femení) i que han mantingut la confiança en la revista i l’han convertit en obligada en totes les llars, totes les setmanes.

L’art és únic. No existeix l’art femení, existeixen dones artistes i elles son les que ocupen amb tot honor l’espai capgròs amb un altíssim nivell de qualitat.
Les onze artistes escollides no son les onze millors dones artistes de Mataró y comarca, no era aquesta la intenció de la tria, però si responen amb un eclecticisme total a diverses generacions , estils, temàtiques  i tècniques, demostrant abastament les seves capacitats i vàlues d tal manera que converetixen aquesta exposició en una de les més interessants celebrades a l’espai capgròs en la seva petita però intensa història.

No és punt i moment de destacar unes obres sobre altres , qualsevol visitant trobarà aquella especificitat creativa amb la que es sentirà a gust , però sí que és obligat remarcar la presència d’una obra d’Emília de Torres veritable  precursora de les artistes femenines a Mataró. Als anys 50 es licencià en Belles Arts , essent sols dues dones en la promoció, i de sempre va mantenir viva , quasi fins  el seu centenari, una activitat artística i plàstica de gran qualitat que la va convertir en la Gran dama de l’art mataroní. La seva presencia senyoreja la mostra per la seva qualitat i alhora és punt a emmirallar-se per a qualsevol de les participants.

Tot agraint l’absoluta disponibilitat trobada en totes les artistes participants, especialment entre els familiars de Emília de Torres, volem recomenar abastament aquesta exposició que mostra la qualitat i el nivell de les nostres dones artistes que amb la mateixa demanen a crits una altre exposició amb la mateixa filosofia i amb un nombre més alt de participants i en un indret emblemàtic de la ciutat.

Si amb Tempus Fugit va ser possible, per què no intentar-ho de nou amb “Dones”. Per a molts seria un somni fet realitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada