ESSÈNCIA. ERIK SCHMITZ

 

La pandèmia també ha causat estralls molt importants en el camp plàstic. El confinament ha provocat una tempestat d’ajornaments quan no suspensions, de mil i una exposicions, amb l’efecte cataracta d’incidir en molts projectes que estaven previstos , engegats i als que sols faltava el darrer retoc per arribar al públic. 

La recuperació d’una minvada normalitat va permetre reiniciar l’activitat amb limitacions però el confinament perimetral de les poblacions ha afectat especialment a indrets fora de les grans ciutats, com és el certifica en el cas  del maresme, comarca en que l’activitat plàstica expositiva qualificada està més en les poblacions (Llavaneres, Argentona, Vilassar de mar...) que no pas en la pròpia capital Mataró, que fora de la Nau Gaudí és moltes vegades un veritable desert qualitatiu.

Això haurà convertit en quasi invisibles exposicions importants com és el cas que avui ens ocupa, d’Erik Schmitz que presenta el seu excel·lent bon fer al Museu del Càntir d’Argentona , en una exposició (Essència) que us recomanem ja de vell antuvi.

Schmitz és un jove artista nascut a Alemanya però crescut i format a terres de ponent, llicenciat en Belles Arts, especialitat en escultura, i diplomat com a tècnic superior d’escultura aplicada a l’espectacle i en Projectes i direcció d’obres de decoració. Igualment es especialista en gravat que aprendre i dominar en la seva estada mexicana en raó de l’aprofundiment dels seus estudis.

Ara al Museu del Càntir explosiona amb una mostra global de gran impacte visual i creatiu. Dominador de l’espai com espectacle, Schmitz diposita el seus “cors” realitzats amb tota mena de tècniques i materials per confegir un passional batec  que ressona per l’espai expositiu creant una atmosfera espacial en al que l’espectador queda sotmès als imputs directes que rep de totes i cadascuna de les obres presentades.

Dominador tècnic de les més diverses disciplines, el creador les empra amb saviesa per aconseguir sempre un resultant que tant complau a ell mateix com sedueix a l’espectador que cau en la seva xarxa amb plaer i alhora amb el neguit que li causa les reflexions obligades davant la seva obra.

Visual, tècnica i conceptualment, l’exposició és rodona alhora que fàcil és intuir un camí exitós per el creador, que tant en la bidimensionalitat de les seves xilografies com en l’espectacle volumètric de les seves escultures , marca camins i estableix límits, en una exposició de lenta, repetida i molt recomanada visita.

No us la perdeu

Felicitats.